Llenguatge de programació dinàmic

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

Llenguatge de programació dinàmic, en ciències de la computació, és un tipus de llenguatge de programació d'alt nivell que, en temps d'execució, té comportaments que els llenguatges de programació estàtics presenten en temps de compilació. Aquests compontaments inclouen extensions del programa tot afegint nou codi mitjançant l'ampliació del objectes o tipus del programa. [1] [2] [3] [4]

Propietats[modifica]

Avantatges :

  • Permet major flexibilitat que els llenguarges estàtics ja que no cal definir el tipus de totes variables en temps de disseny o de codificació.
  • Permet un menor temps de disseny o codificació.
  • Adequat per a llenguatges de programació d'alt nivell.

Desavantatges :

  • Major lentitud d'execució dels programes que els llenguarges estàtics ja que cal major processament de dades en temps d'execució.
  • No és adequat per a llenguatges de baix nivell.

Exemples[modifica]

Exemples de llenguatges de programació dinàmic :

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. «What are the differences between a dynamic programming language and a static programming language? Which one is better or, in other words, has a better prospect? - Quora» (en anglès). www.quora.com. [Consulta: 13 maig 2017].
  2. Ferg, Steve. «Static vs. dynamic typing of programming languages» (en anglès). pythonconquerstheuniverse.wordpress.com, 03-10-2009. [Consulta: 13 maig 2017].
  3. «dynamic programming language Definition from PC Magazine Encyclopedia» (en anglès). www.pcmag.com. [Consulta: 13 maig 2017].
  4. «Examples for benefitfs of dynamic programming languages | Lambda the Ultimate» (en anglès). lambda-the-ultimate.org. [Consulta: 13 maig 2017].