Vés al contingut

Lleó de la catedral de Valladolid

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

El lleó de la catedral de Valladolid era un antic rotllo situat a la plaça de Santa Maria, on es trobava l'antiga col·legiata. Des de 1158 va servir com a picota i escarment per a les males dones i de tribuna per vociferar els pregons de brocanters i sentències. Va ser tot un símbol a la ciutat medieval.

L'historiador de Valladolid Juan Antolínez de Burgos el descriu representant un lleó que ataca un rei moro i que porta aquesta cita:

« Ulit opiddi conditor (Ulit fundador d'aquest lloc) »

Explica que va ser fet per commemorar la victòria dels cristians sobre el moro Olid. D'aquesta llegenda deriven els arguments defensors del topònim Valle de Olit.[1]

La caiguda de l'única torre de la catedral el 1841 es va emportar aquest antic rotlle, que en anys anteriors havia estat traslladat des de la plaça de Santa Maria a l'atri de la catedral.

Notes i referències

[modifica]
  1. Vegeu Valladolid, sobre el seu topònim

Bibliografia

[modifica]