Lluís Vilà i Vendrell

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaLluís Vilà i Vendrell
Lluís Vilà.jpg
Biografia
Naixement 15 juny 1952
Banyoles (Pla de l'Estany)
Mort 30 març 2010 (57 anys)
Banyoles (Pla de l'Estany)
Activitat
Ocupació Pintor i escultor
Modifica les dades a Wikidata

Lluís Vilà i Vendrell (Banyoles, 15 de juny de 1952 - 30 de març de 2010) fou un artista català amb una àmplia trajectòria en pintura, escultura i disseny. Destaca el seu treball dins els corrents conceptuals de l'"eat art" i l'"art fungible". El 1984 va fer una exposició a l'Espai 10 de la Fundació Joan Miró, on les obres estaven situades entre la tradició medieval de les escultures votives fetes amb massa de pa i una filiació estètica amb el kitsch del barroc popular. La seva traducció d'una artesania popular al camp de l'art contemporani no estava exempta d'una estratègia conceptual antimercat: les escultures, efímeres, s'anaven deteriorant al llarg del temps d'exposició, com una forma de pop anticonsumista.[1]

Biografia [modifica]

Inicia l'activitat artística a principis dels anys 70 participant en la Mostra Col·lectiva del Grup Tint-1, a la llotja del Tint de Banyoles. Des dels seus inicis fins a mitjans dels anys 80 treballa en el camp de la investigació i la instal·lació dins els corrents conceptuals de l'"eat art" i l'art fungible. Realitza treballs com Les sabates comestibles (1979), participa a Art 14'83 CIAC a BasileaEntre pa enlluït (1984) a la Fundació Miró de BarcelonaFagocotosi (1985) a la Sala Montcada de la Fundació La Caixa de Barcelona i Cambio de Piel (1985) als festivals de Navarra.

A poc a poc anirà deixant les referències directes als elements comestibles per referir-s'hi indirectament des de nous materials com ara el ferro i la pintura sobre paper. En aquesta nova etapa s'interessa per l'embolcall del menjar en conserva, és a dir, les llaunes, i treballa escultures en ferro sense volum, que presenta a la Sala Vinçon de Barcelona (1990) i a la Sala Tránsito de Madrid (1991).

És present en diverses fires internacionals, participa en el pavelló d'Espanya per a la Expo de Sevilla (1992). Realitza Clástics, intervenció en la remodelació del volcà Croscat a Olotpremi FAD (1994), i exposa Capitals del Disseny en el Centre Georges Pompidou de París, i a l'exposició El moble català des del segle XV , al Palau Robert.

Una constant en la seva obra és la utilització de materials fungibles i la seva crítica dirigida a la societat de consum, que dóna per acabada amb l'exposició Àlef (1996), treball caracteritzat en el fet d'utilitzar com a pintura la seva pròpia sang, a la galeria Alter Ego de Barcelona. A partir d'aquest moment integra el llenguatge pictòric i escultòric en una sola cosa, creant la sèrie Navegants 1995-1997, la sèrie Contraris(1995) que continua amb Logos (2001). Un dels treballs més recents es Nautes (2006), una obra que s'acosta cada vegada més a l'art conceptual, on l'artista reflexiona amb un to irònic, paradoxal i crític, realitzant escultures i pintures de cos infantil renunciant a la seva iconografía de cos habitual, cossos que volen esmenar l'error primordial de què ens parla Antonin Artaud.

Obra creativa [modifica]

L'art de Lluís Vilà es un art que passa per l'estómac. Les referències al menjar, com a paradigma del consum, el duen a tenir una posició crítica del món que l'envolta. Va formar part d'un col·lectiu multidisciplinari integrat per escultors, dissenyadors, arquitectes i intel·lectuals, anomenat Grup Tint-2. Mitjançant un discurs d’arrel anticapitalista, el grup va focalitzar el seu interès en qüestionar els gustos i les conductes de les classes dominants i les polítiques culturals oficials. L'art d'aquest artista tan atípic, ha estat relacionat amb l'anomenat "eat art", que en altres temps practicaren artistes com Antoni Miralda o Daniel Spoerri. A diferencia d'ells, el ritu nutrici és d'ordre mental; no és un plaer, sinó un patiment inevitable.

A poc a poc, Lluís Vilà ha anat evolucionant cap a escultures mixtes fetes en ferro i elements menjables, plastificades en resina de poliester transparent. Poc més tard apareixen les llaunes de conserva gegantines, fetes a mida d'una persona a peu dret i que inicien el veritable camí cap a la denúncia consumista. Un món enllaunat que donarà pas a diferents instal·lacions sobre aquest tema. Les escultures laminars son com finíssimes llesques de pa, cisellades per diferents signes, figures i escriptura que malgrat ésser constituïdes d'un material dur com l'acer oxidat, la seva imatge final és tova com si fos matèria orgànica. Acabant amb la sèrie Atman, escultures laminars d'acer de més gruix, en un nou intent de buscar aquest home nou dins la nostra consciència tal com ens proposa l'escriptor i pensador nord-americà Ken Wilber.

Lluís Vilà fa un viatge als racons més insondables del cos humà i el resultat es un treball on es fonen transcendència i trivialitat, el món sublim del banal, el plaer i el fàstic, el menjar artesà i el fast-food.

A partir del 2007 treballa amb la sèrie "Absolut", treball pictòric. En paraules d'un crític d'art,

« el seu és un "absolut" que no apel·la a la tediosa i omnipresent mística de manual ni, de fet, al feixuc concepte encunyat sobre roca dura per Hegel: és un "absolut" que apareix després de desconstruir la seva pròpia obra, ..., en Lluís Vilà fidel al seu deix irònic, utilitza la imatge de Pollock però invertint-la: si ell feia dripping, l'artista de Banyoles fa " undripping " »
— Eudald Camps

Exposicions [modifica]

  • 1971 Galeria La Gàbia, Girona
  • 1972 Mostra col·lectiva del grup Tint-1 a la llotja del Tint, Banyoles
  • 1975 Galeria La Gàbia, Girona
    • Participa en la mostra “Artistas Contemporáneos de Girona”, al museu de San Telmo, Sant Sebastià
  • 1978 Primers treballs amb elements comestibles amb La dolça rebosteria i carn
  • 1982 Les sabates comestibles al Metropol, Barcelona
  • 1983 Galeria TAU, Girona
    • Participa a ART 14’83, CIAC a BasileaSuïssa
    • Blauhaus Sala fundació La Caixa, Barcelona
    • La cadira, fórmules visuals Galeria Subes, Barcelona
    • COL-AGE” ART’33, Casa de Cultura, Girona
  • 1984- Entre pà enlluït Espai 10 (Fundació Joan MiróEntre Pa Enlluït
    • La Penyora, Girona; Galeria d'art, Banyoles
    • Arburguesa, La Casona, Fontcoberta
    • Ritus Nutrici Galeria Canaleta, Figueres
  • 1985 Centre Cultural Palau Solterra, Torroella de Montgrí
    • Fagocitosi, Sala de la Fundació La Caixa, Barcelona
    • Participa a OpcionsMuseu MoreraLleida i a Papiroplàstica, Galeria Matisse, Barcelona
    • Canvi de Pell, Festivals de Navarra, Pamplona
    • Instal·lacions UNPT, stand Punt DiariFira de Girona
    • Masia, Escola d'Arquitectura, Barcelona
  • 1986 En Concert, Casa de Cultura, Salt
    • Participa en les exposicions Out of Barcelona, mostra itinerant per Catalunya, Mostra d’Art Contemporani Català, Reial Monestir de Sant CugatMostra d'Art de la Diputació de GironaCatalunya Centre d’Art, col·legi d’Arquitectes, Girona, Art-Avantguarda, Séller d'Art, Blanes
    • Giròtica 86, mostra itinerant, Girona, Art-Expo Galeria Expoart, MontrealCanadà
    • Realitza les instal·lacions T'ransformacions, Sala Transformadors, Barcelona i Recorreguts, Catalunya Centre d’Art, col·legi d'Arquitectes, Girona
  • 1987 Museu d'Art de Sabadell
    • Participa en l'exposició Moda i Anti-moda, Espais, Girona
    • Le Sud Attaque, Festival d'Art Actual, SetaFrança
    • Escultures, Ribots a part, Centre d’Art Alexandre Cirici, L'Hospitalet de Llobregat
    • Escultura múltiple Banyoles al costat de Barcelona per la candidatura com a subseu olímpica
  • 1988 Artistes a la carta Can Ginebreda, Porqueres
    • Dissenya per a Colur diverses peces de mobiliari
  • 1989 Exposicions a la Galeria Matisse, Barcelona; Can Ginebreda, Porqueres; exposició del Fons d'Art Xarxa Cultural, Centro Margarita Nelkon, MadridPetit Format, Galeria Expoart, Girona
    • Participa en la Biennal de Canes, França
  • 1990 Exposa a la Galeria Artual, Barcelona; Galeria Expoart, Girona; Sala Vinçon, Barcelona; sales municipals Fidel Aguilar, Girona
    • Participa a Art-Jonction, Galeria Espoart, Niça, França
    • Jocs d'Artista Galeria Matisse, Barcelona i a El vostre gust Galeria Espais, Girona
  • 1991 Sala Tránsito, Madrid
  • 1992 Exposicions a Galeria Artual, Barcelona i Sala Tretze, Banyoles
  • 1993 Exposicions a Espais, Centre d'Art Contemporani, Girona; Galeria Safia, Barcelona; Galeria Palafrugell Art, Girona; Can Pau, Eivissa; Galeria Àngela Rodeja, Barcelona
    • Participa en la Biennal Pro-lluita contra la sida, al Palau Robert de Barcelona; a l'exposició de la col·lecció Testimoni, a la Sala Sant Jaume de la Fundació "la Caixa a Barcelona
    • Realitza les instal·lacions Natura Morta, Espais, Girona i Vesteix-te de verd a la Fira Comercial de Girona
  • 1994 Exposicons a la Galeria Sant Lluc, Olot; Hospital Josep Trueta, Girona
    • Crea la imatge de les botigues Camper per a la col·lecció d'estiu
    • Participa en les exposicions Sabates usades, Tallers d'artista, a la Fundació Miró de Palma5 anys d'Art Contemporani, museu d'Art de Girona; Pre-textos, Galeries Lluch-Fluxà, Palma de Mallorca i Intra-muros Galeria Medi-Art, París; Col·lecció d'Art de l'Avui, Centre de cultura Contemporània, Barcelona; 10 anys d'Art, Galeria Expoart, Girona
  • 1995 Galeria Castellví, Barcelona; Caja Rural, Osca
    • Portes ObertesClub Natació Banyoles
    • Participa en les exposicions Cokteil Casa de Cultura, Girona; Charity Art Exibition Matzusakaza, Art Gallery, Osaka, Japó; Artstraccion, Galeria Alter Ego, Barcelona
    • Realitza el conjunt escultòric Clàstics en les obres de remodelació del Volcà Croscat, Olot – Premi FAD
  • 1996 Alef Galeria Alter Ego, Barcelona
    • Realitza l'escultura-trofeu pels premis MAN, Grupo Z, Madrid
  • 1997 Galeria Art-qui-tectura, Castell d'Aro
  • 1999 EXPO-ART, Nova York; ART-EXPO, Barcelona; Centre Cultural El Monestir, Sant Feliu de Guíxols
  • 2000 Galeria Art-qui-tectura, Castell d'Aro; Galeria Matisse, Barcelona
  • 2001 Participa en l'exposició De l'1 al 10, galeria Castellví, Barcelona
    • Galeria Michel Dunev Projects, Torroella de Montgrí; Galeria Omnium Ars, Platja d'Aro; Fons d'art Lluís Vilà, Galeria d'Art, Pals; ART-EXPO, Barcelona
  • 2002 La Penyora, Girona; Fons d'art Lluís Vilà, Banyoles; Col·legi de Decoradors, Girona
  • 2003 Casino Castell de Peralada
  • 2004 Firatast, Palau de Fires de Girona; Galeria M.A. Bagué, Torroella de Montgrí
    • Participa en l'exposició Art Comestible: Alimenta la mirada
    • Disseny de la medalla de la "Unió de Federacions Esportives de Catalunya"
    • Exposicions Dalí, mars, cels i deliris comestibles, Sant Pere del Bosc, Lloret de MarArt i Gastronomia exposició itinerant Museu de l'Empordà
  • 2005 Escultures, Galeria Ignacio de Lassaletta, Barcelona; participa en l'exposició de petit format de la galeria Ignacio Lassaletta
  • 2006 Nautes Fundació Vila Casas, Palau Solterra, Torroella de Montgrí
    • Participa en l'exposició Inart, Girona
    • Espai G d'Art, Terrassa
  • 2007 Galeria Cort, Banyoles; Museu Enric Monjo, Vilassar de Mar
  • 2008 Les Bernardes de Salt
  • 2009 Galeria Cort, Banyoles[1]

Obra en col·leccions [modifica]

Premis [modifica]

Edicions [modifica]

  • 1984 Monomer per l'estudi Traç, Barcelona
  • 1985 Sabates comestibles Cartell i col·lecció de postals
  • 1987 Història de l'evolució editorial El Pèl
  • 1988 La millor manera d'arribar per Colur; Banyoles al costat de Barcelona, per a l'ajuntament de Banyoles

Audiovisuals [modifica]

  • 1984 Arburguesa, realitzat per Josep Compte (8 min.) i Ritus Nutrici, realitzat per Galeria-35 (6 min.)
  • 1985 Gra-Grafitti, realitzat per Manuel Cursó i Anastasi Rinos amb idea de Pilar Parcerisas (6 min.) i Estoc realitzat per Vid. COM (4 min.)
  • 1986 Locomotius realitzat per Galeria-35 (7 min.), Construccions dins un bloc realitzat per Galeria-35 (14 min.)i Transformació realitzat per Galeria-35, Josep Compte (5 min.)
  • 1987 Punt de fuga realitzat per TVE amb guió de Claudi Puchades (27 min.)
  • 1988 Març-Abril realitzat per Lluís Nicolau amb idea de Montse Majech (8 min.)
  • 1992 Lluís Vilà realitzat pel programa Tres Catorze Setze del Canal 33

Referències[modifica]

  1. Segade, Manuel. Haver fet un lloc on els artistes tinguin dret a equivocar-se. Històries de l'Espai 10 i l'Espai 13 de la Fundació Joan Miró (en català, castellà i anglès). 1a ed.. Barcelona: Fundació Joan Miró, 2014. ISBN 978-84-941239-8-6 [Consulta: 25 abril 2014].  Permís de reutilització CC-BY-SA 3.0 via OTRS

Enllaços externs[modifica]