Lonchura
Maniquí de pit bru | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Estrildidae |
| Gènere | Lonchura Sykes, 1832 Lonchura |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | |
Lonchura és un gènere d'ocells passeriformes de la família dels estríldids (Estrildidae).[1][2] Les espècies d'aquest gènere reben el nom comú "maniquí".[3] Aquest nom prové del neerlandès mitjà mannekijn, que significa "homenet", i també és l'origen del nom comú de la família Pipridae.[4]
Característiques
[modifica]Descripció
[modifica]Les espècies d'aquest gènere són similars en mida i estructura, amb becs curts, cossos robustos i cues llargues. La majoria fan entre 10 i 12 cm de longitud. El plomatge sol ser una combinació de marrons, negre i blanc, no presenten dimorfisme sexual, però de colors més apagats i menys contrastats en els ocells immadurs.[5]
Alimentació
[modifica]Són petits ocells gregaris que s'alimenten principalment de llavors, generalment en hàbitats relativament oberts, preferint alimentar-se a terra o en canyissars. S'ha observat que diverses espècies s'alimenten d'algues com ara Spirogyra.[6][7]
Reproducció
[modifica]El niu és una gran estructura d'herba amb forma de cúpula en la qual ponen de quatre a deu ous blancs. Algunes espècies també construeixen nius comunitaris per descansar durant la nit.[5]
Vocalitzacions
[modifica]Les similituds dins d'aquest grup i l'existència de subespècies amb vocalitzacions i plomatge diferents fan que algunes espècies podrien ser elevades a l'estatus d'espècie. El manquí bec d'argent (Euodice cantans) i el maniquí de l'Índia (E. malabarica) ara pertanyen al gènere Euodice, i les dues races del maniquí gorjanegre sovint també es divideixen.[5]
Distribució
[modifica]Són ocells que es troben a l'Àsia meridional des de l'Índia, Bangladesh, Sri Lanka fins a Indonèsia, Papua Nova Guinea i les Filipines.[8]
Taxonomia
[modifica]El gènere Lonchura va ser introduït pel naturalista anglès William Henry Sykes el 1832.[9] Sykes incloïa tres espècies en el gènere i, d'aquestes, l'espècie tipus va ser designada com a Fringilla nisoria (Temminck 1830) per Arend Wiegmann el 1835. Aquest tàxon és ara una subespècie, Lonchura punctulata nisoria.[10][11]
Anys més tard, l'ornitòleg anglès George Robert Gray va definir Loxia punctulata (Linnaeus, 1758) com l'espècie tipus per subseqüent designació.[12]
Algunes de les espècies de Lonchura es classificaven anteriorment dins de Spermestes. D'altres s'han classificat en un gènere propi, Euodice.[11]
Etimologia
[modifica]El nom combina el grec antic «λογχη/lonkhē» , que significa “punta de llança” o “llança”, amb «ουρα/oura», que significa “cua”.[13]
Espècies
[modifica]Segons la Classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 15.1, 2025) aquest gènere està format per vint-i-vuit espècies:[11]
- Maniquí escatós (Lonchura punctulata Linnaeus, 1758)
- Maniquí gorjanegre (Lonchura kelaarti Jerdon, 1863)
- Maniquí caranegre (Lonchura molucca Linnaeus, 1766)
- Maniquí de carpó blanc (Lonchura striata Linnaeus, 1766)
- Maniquí fosc (Lonchura fuscans Cassin, 1852)
- Maniquí ventreblanc (Lonchura leucogastra Blyth, 1846)
- Maniquí de Java (Lonchura leucogastroides Moore, F, 1858)
- Maniquí tricolor (Lonchura malacca Linnaeus, 1766)
- Maniquí castany (Lonchura atricapilla Vieillot, 1807)
- Maniquí rovellat (Lonchura ferruginosa Sparrman, 1789)
- Maniquí capblanc (Lonchura maja Linnaeus, 1766)
- Maniquí pàl·lid (Lonchura pallida Wallace, 1864)
- Maniquí gros (Lonchura grandis Sharpe, 1882)
- Maniquí pitnegre (Lonchura teerinki Rand, 1940)
- Maniquí muntanyenc occidental (Lonchura montana Junge, 1939)
- Maniquí muntanyenc oriental (Lonchura monticola De Vis, 1897)
- Maniquí dels Arfak (Lonchura vana Hartert, EJO, 1930)
- Maniquí senil (Lonchura nevermanni Stresemann, 1934)
- Maniquí gris (Lonchura caniceps Salvadori, 1876)
- Maniquí encaputxat (Lonchura spectabilis Sclater, PL, 1879)
- Maniquí de Nova Irlanda (Lonchura forbesi Sclater, PL, 1879)
- Maniquí de Hunstein (Lonchura hunsteini Finsch, 1886)
- Lonchura nigerrima (Rothschild & Hartert, 1899)
- Maniquí de carpó groc (Lonchura flaviprymna Gould, 1845)
- Maniquí multicolor (Lonchura quinticolor Vieillot, 1807)
- Maniquí pitbrú (Lonchura castaneothorax Gould, 1837)
- Maniquí negre (Lonchura stygia Stresemann, 1934)
- Maniquí de Nova Bretanya (Lonchura melaena Sclater, PL, 1880)
Referències
[modifica]- ↑ «Lonchura (Lonchura sp.) - Avibase». [Consulta: 7 maig 2025].
- ↑ «Lonchura Sykes, 1832» (en anglès). GBIF | Global Biodiversity Information Facility. [Consulta: 7 maig 2025].
- ↑ «Lonchura». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 12 abril 2026].(català)
- ↑ New Oxford American Dictionary. 2a. ed., 2005, p. 1032.
- 1 2 3 «Mannikins». baidu.com. [Consulta: 12 abril 2026].
- ↑ Pillai, N.G.. The green algae, Spirogyra sp., in the diet of the White-backed Munia, Lonchura striata (Linn.). vol.65. The Journal of the Bombay Natural History Society, 1968, p. 490–491.
- ↑ Avery, Michael L. «Diet and Breeding Seasonality among a Population of Sharp-Tailed Munias, Lonchura striata, in Malaysia» (en anglès). The Auk, 97, 1, 01-01-1980, p. 160–166. DOI: 10.1093/auk/97.1.160. ISSN: 0004-8038.
- ↑ «2025 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 12 abril 2026].
- ↑ Sykes, William «Catalogue of birds of the raptorial and insessorial orders (systematically arranged,) observed in the Dukhun» (en anglès). Proceedings of the Zoological Society of London, pt.1-2, 1830, p. 94. Arxivat de l'original el 2025-02-16 [Consulta: 12 abril 2026].
- ↑ Wiegmann, Arend «Bericht über die Fortschritte der Zoologie im Jahre 1834, vom Herausgeber» (en alemany). Archiv für Naturgeschichte, Jahrg.1:Bd.1-2, 1835, p. 306. Arxivat de l'original el 2025-02-16. ISSN: 0365-6136 [Consulta: 12 abril 2026].
- 1 2 3 Gill, Frank; Donsker, David. «Waxbills, parrotfinches, munias, whydahs, Olive Warbler, accentors, pipits – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.1, 20 febrer 2025. [Consulta: 12 abril 2026].
- ↑ Swanson, William. Catalogue of the Birds in the British Museum, 1874, p. 326. DOI 10.5962/bhl.title.8233.
- ↑ Jobling, James A. The Helm Dictionary of Scientific Bird Names: From Aalge to Zusii. Londres: Christopher Helm, 2010, p. 229. ISBN 978-1-4081-2501-4 [Consulta: 12 abril 2026].

