Vés al contingut

Lonchura

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuLonchura Modifica el valor a Wikidata

Maniquí de pit bru Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePasseriformes
FamíliaEstrildidae
GènereLonchura Modifica el valor a Wikidata
Sykes, 1832 Lonchura Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
Sinònims
Padda Modifica el valor a Wikidata

Lonchura és un gènere d'ocells passeriformes de la família dels estríldids (Estrildidae).[1][2] Les espècies d'aquest gènere reben el nom comú "maniquí".[3] Aquest nom prové del neerlandès mitjà mannekijn, que significa "homenet", i també és l'origen del nom comú de la família Pipridae.[4]

Característiques

[modifica]

Descripció

[modifica]

Les espècies d'aquest gènere són similars en mida i estructura, amb becs curts, cossos robustos i cues llargues. La majoria fan entre 10 i 12 cm de longitud. El plomatge sol ser una combinació de marrons, negre i blanc, no presenten dimorfisme sexual, però de colors més apagats i menys contrastats en els ocells immadurs.[5]

Alimentació

[modifica]

Són petits ocells gregaris que s'alimenten principalment de llavors, generalment en hàbitats relativament oberts, preferint alimentar-se a terra o en canyissars. S'ha observat que diverses espècies s'alimenten d'algues com ara Spirogyra.[6][7]

Reproducció

[modifica]

El niu és una gran estructura d'herba amb forma de cúpula en la qual ponen de quatre a deu ous blancs. Algunes espècies també construeixen nius comunitaris per descansar durant la nit.[5]

Vocalitzacions

[modifica]

Les similituds dins d'aquest grup i l'existència de subespècies amb vocalitzacions i plomatge diferents fan que algunes espècies podrien ser elevades a l'estatus d'espècie. El manquí bec d'argent (Euodice cantans) i el maniquí de l'Índia (E. malabarica) ara pertanyen al gènere Euodice, i les dues races del maniquí gorjanegre sovint també es divideixen.[5]

Distribució

[modifica]

Són ocells que es troben a l'Àsia meridional des de l'Índia, Bangladesh, Sri Lanka fins a Indonèsia, Papua Nova Guinea i les Filipines.[8]

Taxonomia

[modifica]

El gènere Lonchura va ser introduït pel naturalista anglès William Henry Sykes el 1832.[9] Sykes incloïa tres espècies en el gènere i, d'aquestes, l'espècie tipus va ser designada com a Fringilla nisoria (Temminck 1830) per Arend Wiegmann el 1835. Aquest tàxon és ara una subespècie, Lonchura punctulata nisoria.[10][11]

Anys més tard, l'ornitòleg anglès George Robert Gray va definir Loxia punctulata (Linnaeus, 1758) com l'espècie tipus per subseqüent designació.[12]

Algunes de les espècies de Lonchura es classificaven anteriorment dins de Spermestes. D'altres s'han classificat en un gènere propi, Euodice.[11]

Etimologia

[modifica]

El nom combina el grec antic «λογχη/lonkhē» , que significa “punta de llança” o “llança”, amb «ουρα/oura», que significa “cua”.[13]

Espècies

[modifica]

Segons la Classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 15.1, 2025) aquest gènere està format per vint-i-vuit espècies:[11]

Referències

[modifica]
  1. «Lonchura (Lonchura sp.) - Avibase». [Consulta: 7 maig 2025].
  2. «Lonchura Sykes, 1832» (en anglès). GBIF | Global Biodiversity Information Facility. [Consulta: 7 maig 2025].
  3. «Lonchura». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 12 abril 2026].(català)
  4. New Oxford American Dictionary. 2a. ed., 2005, p. 1032.
  5. 1 2 3 «Mannikins». baidu.com. [Consulta: 12 abril 2026].
  6. Pillai, N.G.. The green algae, Spirogyra sp., in the diet of the White-backed Munia, Lonchura striata (Linn.). vol.65. The Journal of the Bombay Natural History Society, 1968, p. 490–491.
  7. Avery, Michael L. «Diet and Breeding Seasonality among a Population of Sharp-Tailed Munias, Lonchura striata, in Malaysia» (en anglès). The Auk, 97, 1, 01-01-1980, p. 160–166. DOI: 10.1093/auk/97.1.160. ISSN: 0004-8038.
  8. «2025 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 12 abril 2026].
  9. Sykes, William «Catalogue of birds of the raptorial and insessorial orders (systematically arranged,) observed in the Dukhun» (en anglès). Proceedings of the Zoological Society of London, pt.1-2, 1830, p. 94. Arxivat de l'original el 2025-02-16 [Consulta: 12 abril 2026].
  10. Wiegmann, Arend «Bericht über die Fortschritte der Zoologie im Jahre 1834, vom Herausgeber» (en alemany). Archiv für Naturgeschichte, Jahrg.1:Bd.1-2, 1835, p. 306. Arxivat de l'original el 2025-02-16. ISSN: 0365-6136 [Consulta: 12 abril 2026].
  11. 1 2 3 Gill, Frank; Donsker, David. «Waxbills, parrotfinches, munias, whydahs, Olive Warbler, accentors, pipits – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.1, 20 febrer 2025. [Consulta: 12 abril 2026].
  12. Swanson, William. Catalogue of the Birds in the British Museum, 1874, p. 326. DOI 10.5962/bhl.title.8233.
  13. Jobling, James A. The Helm Dictionary of Scientific Bird Names: From Aalge to Zusii. Londres: Christopher Helm, 2010, p. 229. ISBN 978-1-4081-2501-4 [Consulta: 12 abril 2026].