Lope Ximénez d'Urrea i de Bardaixí
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1405 |
Mort | 1475 (69/70 anys) |
Sepultura | Tomba de Don Lope Ximénez d'Urrea |
Virrei de Sicília | |
1465 – 1475 ← Bernat de Requesens i de Santacoloma | |
Virrei de Sicília | |
1443 – 1459 | |
Activitat | |
Ocupació | polític |
Altres | |
Títol | Vescomte de Rueda Senyor |
Família | Ximénez de Urrea |
Fills | Lope Ximénez d'Urrea i Ruiz de Liori |
Mare | Maria de Bardaixí i Ram |
Germans | Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí |
Lope Ximénez d'Urrea i de Bardaixí, (1405-1475) vescomte de Rueda i senyor de Mislata[1] va ser virrei de Sicília.
Era fill d'una família noble aragonesa que, al Compromís de Casp, va donar suport a Ferran d'Antequera. El seu avi matern era el poderós Berenguer de Bardaixí, Justícia d'Aragó. I també estava emparentat amb Domènec Ram, qui també havia estat president de la Generalitat, i a qui va substituir a l'arquebisbat de Tarragona. El seu pare es deia, com ell, Pero Ximénez d'Urrea, i era senyor d'Èpila i vescomte de Rueda camarlenc d'Alfons el Magnànim, conseller reial i lloctinent de València. La seva mare era Maria de Bardaixí, la seva tercera muller. El seu germà, Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí va ser President de la Generalitat de Catalunya.
Va tenir dos matrimonis: el primer amb Beatriz Ruiz de Liori i el segon amb Catalina de Centelles,[2] amb la que va tenir dos fills, Lope IV Ximénez d'Urrea i Beatriz d'Urrea i de Centelles
Títols
[modifica]Vescomte de Rueda de Jalón, senyor de Trasmoz, Mata de Castelviejo, Benilloba, Urrea de Jalón i Salillas de Jalón i Mislata, i fou nomenat virrei de Sicília[3] dos cops: entre el 1443 i el 1459.
Precedit per: Raimon Perellós |
Virrei de Sicília 1443-1459 |
Succeït per: Joan de Moncayo |
Precedit per: Bernat Requesens |
Virrei de Sicília 1465-1475 |
Succeït per: Guillem Pujades i Guillermo Peralta |
Referències
[modifica]- ↑ Josep Nicolau Bauzá, Lope Ximénez de Urrea com a nou senyor de Mislata pren possessió de dit lloc en 1477
- ↑ (castellà) Grandes de España, Conde de Aranda
- ↑ (castellà) Dichos y hechos del rey don Alfonso, Llibre tercer