Luci Emili Paul·le (cònsol 50 aC)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaLuci Emili Paul·le
Biografia
Naixementsegle I aC modifica
Roma modifica
Mortsegle I aC modifica
Milet modifica
Senador romà
valor desconegut – valor desconegut
Cònsol romà
50 aC – 50 aC
Edil romà
Qüestor
modifica
Activitat
OcupacióPolític i militar modifica
PeríodeRepública Romana tardana modifica
Família
FillsPaul·le Emili Lèpid modifica
ParesMarc Emili Lèpid modificaAppuleia (en) Tradueix modifica
GermansLèpid el triumvir i Lucius Cornelius Scipio (en) Tradueix modifica

Luci Emili Paul·le (en llatí Lucius Aemilius M. F. Q. N. Paullus) (segle I aC) va ser un magistrat romà fill de Marc Emili Lèpid (Marcus Aemilius Q. F. M. N. Lepidus) i germà de Lèpid el triumvir. Antigament, pel seu cognom Paul·le, es va pensar que era adoptiu, però era germà biològic del triumvir[1] i probablement va rebre el nom per decisió paterna, en honor al conqueridor de Macedònia Luci Emili Paul·le Macedònic, que sembla que va morir sense deixar descendents, i que el pare volia assolir (per això va donar al fill gran el nom de Luci i el cognom Paul·le, i el seu propi nom, Marc, el va donar al segon fill contra el costum romà de donar-lo al primer).

No va seguir l'exemple patern i va començar la seva carrera en el si del partit aristocràtic. El 63 aC va dirigir l'acusació de Catilina conforme a la Lex Plautia, el que li va suposar l'enemistat del partit popular.

L'any 60 aC va ser qüestor i el 59 aC fou proqüestor a Macedònia sota el propretor Gai Octavi. Luci Vetti el va acusar de conspirar contra la vida de Gneu Pompeu, acusació que no va tirar endavant. És esmentat el 57 aC com un dels que van demanar i obtenir el retorn de Ciceró del seu desterrament.

Va ser edil curul el 55 aC i va restaurar l'antiga basílica al centre del fòrum i en va començar una altra de més gran i luxosa. El 53 aC era pretor, però no va exercir fins al juliol, ja que els disturbis a Roma van impedir les eleccions fins aquella data.

El 50 aC va ser cònsol junt amb Marc Claudi Marcel (un dels principals enemics de Juli Cèsar), però va defraudar les expectatives dels aristòcrates doncs aviat Cèsar el va guanyar per la seva causa, amb un suborn de 1500 talents que es diu que va gastar en l'acabament de la basílica. En acceptar aquest suborn va perdre la confiança de tots els partits i no va participar en la guerra entre Cèsar i Pompeu (49 aC-48 aC).

A la mort de Cèsar (44 aC) Paul·le es va decantar pel partit senatorial i fou un dels que van declarar al seu germà Lèpid com a enemic públic (30 de juny del 43 aC) per haver-se unit a Marc Antoni, i quan a la tardor es va formar el triumvirat, el seu nom va ser inclòs entre els proscrits; els mateixos soldats enviats a matar-lo li van permetre de fugir segurament amb la complaença del seu germà, i es va reunir amb Brut a Àsia, i després de la mort d'aquest va arribar a Milet on va romandre sense voler tornar a Roma tot i que havia estat perdonat pels triumvirs.

Ja no torna a ser esmentat i probablement va morir no gaire després.[2]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Luci Emili Paul·le
  1. Drumann, Wilhelm Karl August. Geschichte Roms (en alemany). Hildesheim, 1964, p. vol.1, p.5. 
  2. Smith, William (ed.). Dictionary of greek and roman biography and mythology. Vol. II. Boston: Little, Brown, & Comp., 1867, p. 765-766.