Luci Postumi Albí (cònsol 234 i 229 aC)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaLuci Postumi Albí
The death of the Roman General Postumius at the hands of the Boii.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle III aC Modifica el valor a Wikidata
Mort215 aC Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortDecapitació Modifica el valor a Wikidata
Senador romà
valor desconegut – valor desconegut
Cònsol romà
234 aC – 234 aC
Pretor
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióOficial, polític i militar Modifica el valor a Wikidata
PeríodeRepública Romana mitjana Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsEspuri Postumi Albí Modifica el valor a Wikidata
PareAule Postumi Albí Modifica el valor a Wikidata

Luci Postumi Albí (en llatí Lucius Postumius A. F. A. N. Albinus) va ser un magistrat romà, fill d'Aule Postumi A. F. L. N. Albí. Formava part de la gens Postúmia, una de les més antigues famílies patrícies romanes. Va ser cònsol dues vegades, l'any 234 aC i el 229 aC.

Després de la Primera Guerra Púnica, la república romana va bolcar la seva activitat militar en intentar erradicar la pirateria que assolava el Mar Adriàtic. Darrere d'aquests actes que feien perillar les rutes comercials dels romans hi havia la Reina Teuta, senyora d'Il·líria. Quan els romans van intentar entaular negociacions amb ella mitjançant la tramesa d'ambaixadors, Teuta va donar ordre de matar-los, i això va desembocar en la Primera Guerra Il·líria entre el 229 aC i el 228 aC. Durant la guerra, Luci Postumi Albí i Gneu Fulvi Centumal, al capdavant d'un exèrcit, van aconseguir vèncer els il·liris, van establir una gran part del territori com un protectorat romà i van coronar monarca a Demetri de Faros a fi que controlés la Reina Teuta.

L'any 216 aC va ser nomenat pretor i enviat a la Gàl·lia Cisalpina, i mentre era allí el van nomenar cònsol per tercera vegada pel 215 aC, càrrec que no va arribar a ocupar, ja que els bois el van derrotar al bosc de Litana, a la Gàl·lia Cisalpina, per on passava amb un exèrcit de 25.000 homes, i va morir a la batalla. Els bois li van tallar el cap, i després de revestir-lo d'or, el van dedicar als déus, utilitzant-lo com a vas sagrat.[1]

Referències[modifica]

  1. Smith, William (ed.). Dictionary of greek and roman biography and mythology. Vol. I. London: Walton and Maberly, 1841, p. 91.