Ludvig Collijn

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaLudvig Collijn
Nom original Per Ludvig Collijn
Biografia
Naixement 20 de novembre de 1878
Estocolm
Mort 4 d'octubre de 1939(1939-10-04) (als 60 anys)
Estocolm
Lloc d'enterrament Cementiri del Nord (Estocolm), Kvarter 21A, gravnummer 00083 59° 21′ 18″ N, 18° 01′ 13″ E / 59.355°N,18.02019°E / 59.355; 18.02019
Nacionalitat Suècia Suècia
Activitat
Ocupació Jugador i escriptor d'escacs
Esport escacs
Família
Germans Gustaf Collijn
Modifica les dades a Wikidata

Per Ludvig Collijn (nascut el 20 de novembre de 1878, i mort el 4 d'octubre de 1939 a Estocolm), fou un jugador i escriptor d'escacs, i el president de l'Associació d'Escacs de Suècia en el període 1917-1939.[1] Ludvig era cosí d'Isaac Collijn.


Aquest article empra la notació algebraica per descriure moviments d'escacs.

Contribucions als escacs[modifica]

Al primer Campionat d'escacs Nòrdic, celebrat a Estocolm el 1897, Collijn respongué de forma consistent contra 1.e4 amb 1...d5.[2] Aquesta obertura rep actualment el nom de defensa escandinava, un terme documentat des de 1994.[3]

Cap a 1912 ell i el seu germà Gustav foren coneguts per organitzar la Conferència Internacional d'Escacs que se celebrà a Estocolm aquell any. Posteriorment, varen escriure una publicació de partides d'interès comentades de les jugades al Congrés d'Estocolm.[4]

Lärobok[modifica]

El 1896 els germans varen publicar el seu "Llibre de text d'escacs", Lärobok i Schack. D'acord amb D. Hooper i Ken Whyld, la quarta edició del Lärobok de Collijn (en suec), amb aportacions innovadores de Rubinstein, Réti, Spielmann i Nimzovitsch fou una de les més "populars fonts de referència per a forts jugadors entre les dues guerres mundials".[5]

Notes i referències[modifica]

  1. «Nota biogràfica de Ludvig Collijn» (en anglès). Chessgames.com. [Consulta: 19 novembre 2012].
  2. Ludvig Collijn a ChessGames.com (anglès)
  3. Keene, Raymond. Keene on Chess, The Times 12 de febrer de 1994 (anglès)
  4. CHESS, The Manchester Guardian, 5 de novembre de 1912 (anglès)
  5. Hooper i Whyld, p. 280 (entrada per "Openings literature").

Enllaços externs[modifica]