Limàntria dels pins
Lymantria monacha  | |
|---|---|
 Lymantria monacha | |
| Dades | |
| Hoste | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Arthropoda |
| Classe | Insecta |
| Ordre | Lepidoptera |
| Subordre | Glossata |
| Infraordre | Heteroneura |
| Família | Erebidae |
| Tribu | Lymantriini |
| Gènere | Lymantria |
| Espècie | Lymantria monacha (Linnaeus, 1758) |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
.svg){kind=icon}
La limàntria dels pins o mònaca (Lymantria monacha)[1] és una espècie de lepidòpter ditrisi de la família dels erèbids (Erebidae)[2] pròpia la regió Paleàrtica, d'Europa al Japó.[3] L'eruga s'alimenta principalment de fulles de conífera i és una greu plaga.
Descripció
[modifica]Les papallones adultes tenen les ales blanques amb cercles negres connectats. Les altres ales són de color marró clar amb franges blanques i punts negres. La femella és més gran i té les ales més allargades. També té un abdomen característic de color grogós amb una cinta negra. Té una envergadura de 4 a 5 cm.[3]
Presenten un marcat dimorfisme sexual. Els mascles tenen una mida menor, colores mas clars i tenen antenes bipinnades molt aparents. Les femelles són una mica més grans, de color més fosc, amb el cos i les extremitats més peludes, amb antenes filiformes poc aparents.
L'eruga de la monja és grisa i hirsuta, té línies negres i taques sobre l'esquena.[3] S'alimenta de fulles d'arbres com l'Avet roig, Larix, Abies, Pinus i Pseudotsuga. D'altres gèneres com Quercus, Acer, Betula, Carpinus, Fagus, Fraxinus, Malus, Prunus, Ulmus i altres fruiters poden ser també consumits per aquesta espècie.
-
Femella de Lymantria monacha. -
Mascle de Lymantria monacha. -
Larva. -
Trampa adhesiva. -
Detall d'una trampa adhesiva. -
Trampa de feromones.
-
♀ -
♂
Distribució
[modifica]Europa; zones paleàrtiques de l'Àsia i el Japó[3]
Cicle biològic
[modifica]Com tots els lepidòpters té un cicle holometàbol, passant per les fases d'ou, larva, crisàlide i adult. Les femelles adultes realitzen la posta en l'escorça dels arbres dels quals s'alimenta l'eruga.
Els ous fan eclosió a la primavera, les erugues en el seu primer estadi només mengen agulles jóvens, abandonant les agulles produïdes en anys anteriors. En els següents estadis aquestes erugues poden consumir agulles velles, tot i que prefereixen les jóvens.
| MES | GENER | FEBRER | MARÇ | ABRIL | MAIG | JUNY | JULIOL | AGOST | SETEMBRE | OCTUBRE | NOVEMBRE | DESEMBRE |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| ESTAT | L | L | 5L | X | P | D | A | H | L | L | L | L |
| LLOC | Branques | Branques | Branques | Sòl | Sòl | Aire | Branques | Branques | Branques | Branques | Branques | Branques |
Clau:
- A : Adults.
- H : Ous.
- L : Larves o erugues (Poden diferenciar-se fases larvàries mitjançant l'ús de nombres: 1L, 2L, 3L,...nL).
- P : Crisàlides.
- D : Diapausa.
- X : Soterrat o protegit.
Entomologia aplicada
[modifica]Danys
[modifica]En cas d'una gran infestació d'aquestes erugues, el fullatge es torna escàs i l'àpex de l'arbre es rovella. Els arbres sobreviuen a diverses defoliacions del 50% del seu fullatge, durant anys consecutius, però poden morir després de 4 o 5 anys de defoliacions intenses.[4]
Control
[modifica]- Depredadors naturals: aus insectívores i aràcnids.
Referències
[modifica]
- ↑ «Cercaterm | TERMCAT». [Consulta: 10 juliol 2024].
- ↑ «BioLib - Lymantria monacha» (en anglès). [Consulta: 10 juliol 2024].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Carter, David. Butterflies and Moths, Dorling Kindersley, pg 271
- ↑ Bejer, B. 1988. The Nun Moth in European Spruce Forests. In: Dynamics of Forest Insect Populations. Patterns, Causes, Implications. Ed. A.A. Berryman. Universitat de l'estat de Washington. Pullman, Washington. Pag. 211-231.
- Butterflies and Moths (en anglès). Dorling Kindersley Handbooks, 1992. ISBN 0-7513-2707.