Màxima (figura)

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search

La màxima (també coneguda com a Duplex longa) és una figura musical antiga. Aquesta equival a 2 longes, 4 quadrades, 8 rodones, 16 blanques, 32 negres, 64 corxeres, 128 semicorxeres, 256 fuses, 512 semifuses, 1024 garrapatees i 2048 semigarrapatees.[1][2][3]

Representació gràfica[modifica]

La figura es representa amb una plica orientada a l'esquerra, quan la figura està orientada cap a dalt. En canvi la plica s'orienta cap a la dreta si la figura s'orienta cap a baix. Els tenors eren els que més utilitzaven les màximes.[4]

Una màxima.
Una màxima a la grafia del segle XVI-XVII.
Un silenci de màxima.
Un silenci de màxima.

Evolució històrica i usos[modifica]

La Duplex longa va adquirir el nom de maxima al segle XIV.[5] Com el seu nom indicava (Duplex longa) significa dues vegades longa. La figura es va deixar d'utilitzar a partir del segle XVII i poc després es va deixar d'utilitzar; s'utilitzava en compassos 16/2 i 32/4.

Igual que la longa, la maxima es va deixar d'utilitzar, a més a més que el seu ús gràfic es va fer impossible quan els estils musicals van començar a canviar sobre esquemes melòdic-rítmics i es van estandarditzar els compassos en unitats més pràctiques (com per exemple el 3/4 i el 4/4). Actualment no s'usa en notació musical.[6][7][8]

Altres Figures[modifica]

Referències[modifica]

  1. Atlas de la música pàg 67.
  2. Teoria General de la Música pàg 15.
  3. Grove Dictionary of Music and Musicians, Els valors de les notes.
  4. The Notation of Polyphonic Music 900-1600 pàg 224-245.
  5. The Notation of Polyphonic Music 900-1600 pàg 328.
  6. Atlas de la música pàg 69.
  7. Teoria General de la Música pàg 22
  8. Grove Dictionary of Music and Musicians, Notes mortes.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Màxima Modifica l'enllaç a Wikidata