Mètode de Descartes

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

El mètode de Descartes és un mètode introduït en 1637 pel matemàtic francès René Descartes en la seva obra La Géométrie, per a la resolució de l'equació de quart grau que, a diferència amb el mètode de Ferrari, tracta de factoritzar l'equació quàrtica reduïda en dos polinomis quadràtics per tal d'arribar a les solucions de l'equació original.[1][2]

Estratègia general[modifica]

Sigui l'equació de quart grau

,

s'ha de reduir a la seva forma reduïda, fent una transformació de Tschirnhaus, per tant això resulta en el següent:

,

on

Aquesta equació de quart grau es factoritza en dos polinomis quadràtics:

A l'efectuar el producte i relacionar-lo amb l'equació quàrtica reduïda, obtenim el següent sistema d'equacions:

En aquest sistema, després de diverses operacions, obtenim una equació que aparentment és de sisè grau:

,

que en termes d' és una equació cúbica, per tant substituïm per .

,

que pot ser resolta pel mètode de Cardano (en cas que l'equació tingui dues o tres arrels reals, es pren la primera arrel com a primera prioritat), on ha de ser una arrel real positiva de l'equació cúbica resolvent.

Després de fer càlculs posteriors, obtenim les quatre solucions de l'equació original:

Demostració del mètode de Descartes[modifica]

Donada l'equació quàrtica

Dividim l'equació inicial per la component quàrtica, obtenint:

Procedim a substituir per eliminar el terme cúbic:

,

on

En efecte, al desenvolupar la suma algebraica dels resultats dels productes presents, el terme està compensat igualment per , per la qual cosa es cancel·larà el terme . Per tant, el resultat d'aquesta suma algebraica és:

Indiquem factor comú en els termes amb :

Llavors, d'acord a les definicions recentment introduïdes, escriurem l'expressió simplement com

on aquesta expressió és l'equació quàrtica reduïda, les components es donen per:

En aquest moment, la idea important és factoritzar l'anterior en , acció que és possible ja que no està present el terme cúbic en el polinomi, i que al desenvolupar la multiplicació distributivament ve donada de forma explícita per les següents raons:

.

A l'identificar l'anterior amb els termes , i , obtenim les següents relacions:

,
,
.

Si volem trobar el valor de primerament, considerem les relacions exposades com un sistema d'equacions de tres incògnites:

Passem al membre dret de la primera equació, obtenint:

Passem al membre dret de la segona equació, obtenint:

Amb els resultats obtinguts, formem un nou sistema d'equacions.

Sumem i restem les dues equacions del nou sistema, i unim els resultats en un altre nou sistema:

Multipliquem les equacions de sistema recent, obtenint:

Ens adonem que existeix , per tant el reemplacem per :

Passem a l'altre membre de la igualtat amb signe oposat, això dona:

Com que hi ha un terme fraccionari, procurem multiplicar l'equació per :

Finalment, indiquem factor comú en i :

Fem la substitució (obtenint una equació cúbica resolvent):

Llavors, sigui una arrel positiva de l'equació cúbica resolvent. Solucionem per :

Per tant, hem trobat la solució per . Per tant, reemplaçant en el sistema anterior al recent, obtenim les solucions i :

Reemplacem els valors d' , i les dues equacions quadràtiques:

Apliquem la llei del producte nul en tots dos factors, això els separa en dues equacions quadràtiques diferents:

Calculem el discriminant de cada equació quadràtica:

Resolem les dues equacions per separat:

Llavors les solucions de l'equació cuártica reduïda són:

I al mateix temps les solucions de l'equació original són:

Referències[modifica]

  1. «The Quartic Formula (Descartes)» (PDF) (en anglès). Kentucky Mathematical Association of Two Year Colleges.
  2. «Solución de la ecuación cuártica por el método de Descartes. Demostración» (en castellà). YouTube.