Mètrica (música)
La mètrica és l'estructura subjacent en la música que es basa en l'aparició periòdica, normalment a intervals regulars, de sons o altres elements accentuats. Tot i que hi ha una relació especial, intrínseca i íntima entre mètrica i ritme, i que sovint es confonen, en essència són diferents: en tant que el ritme fa referència a les durades dels sons, la mètrica té la seva raó de ser en els accents. També té relació amb el tempo i amb els diversos paràmetres de l'expressió. És habitual que aquesta estructura mètrica dels accents s'expliciti en una estructura rítmica de durades, però no sempre és així. Hi ha dos sistemes mètrics bàsics: el binari i el ternari. La mètrica binària es basa en una alternança de pulsacions fortes i febles, o accentuades i àtones; una de cada dues pulsacions és accentuada. La mètrica ternària es basa en una successió regular d'una pulsació forta o accentuada i dues de febles o àtones; en alguns casos i, en certs estils o tipus de música, hom considera que la segona de les dues pulsacions àtones és una mica més forta que la primera, sense arribar, però, a l'accentuació de la primera de cada tres.
Un altre tipus de mètrica que habitualment es considera entre les bàsiques és la quaternària: una de cada quatre pulsacions —a intervals regulars— és forta. Normalment, però, es considera que la tercera pulsació també té una lleu accentuació, de manera que esdevé una successió forta–dèbil–mig forta-dèbil. Des d'aquest punt de vista, hom pot considerar la mètrica quaternària com a derivada de la binària.
El principi mètric opera en diversos nivells simultàniament. Des d'aquest punt de vista, les pulsacions constitueixen grups binaris o ternaris. Però, cada pulsació, al seu torn, pot tenir subdivisions binàries o ternàries. Si, en efecte, la divisió de la pulsació és un fet rítmic, en essència, també té implicacions mètriques.
Així, apareixen diversos sistemes més complexos:
- Pulsacions que es divideixen per meitats i s'agrupen de dues en dues. És el cas del compàs 2/4.
- Pulsacions que es divideixen per meitats i s'agrupen de tres en tres. És el cas del compàs ¾.
- Pulsacions que es divideixen per terços i s'agrupen de dues en dues. És el cas del compàs 6/8.
- Pulsacions que es divideixen per terços i s'agrupen de tres en tres. És el cas del compàs 9/8.
| Pulsació dividida per meitats | Pulsació dividida per terços | |
|---|---|---|
| Dues pulsacions per compàs | simple binari (2/4) | compost binari (6/8) |
| Tres pulsacions per compàs | simple ternari (3/4) | compost ternari (9/8) |
Al llarg de la història, la música culta europea ha mostrat predilecció pels diversos tipus de mètrica, a voltes en funció dels usos i funcions d'aquesta música, a voltes en relació amb sistemes simbòlics, com quan al segle xiii es tenia per millor la mètrica ternària per considerar-la una representació simbòlica de la Santíssima Trinitat. En canvi, la música popular moderna mostra una predilecció absoluta per la mètrica binària, fins al punt que la mètrica ternària n'és l'excepció.
El vals, el minuet o el bolero són exemples de mètrica ternària, mentre que la marxa, o la immensa majoria de ritmes ballables actuals són binaris.
La mètrica s'expressa gràficament per mitjà de les indicacions de compàs al començament d'una partitura o en qualsevol lloc d'una composició en què variï el sistema mètric emprat.
La síncope i el contratemps constitueixen les transgressions més habituals a aquesta regularitat d'accentuació que el sistema mètric dona a la música occidental.
La música tradicional o folklòrica d'algunes zones d'Europa, en especial dels països balcànics, fa un ús sovintejat d'estructures mètriques que es basen en l'alternança de mètrica binària i ternària. Són els denominats ritmes aksak: 3+2+2; 3+2+2+3+2; etc.
Bibliografia[modifica]
- ROVIRA, Francesc: Metre. A: Gran Enciclopèdia de la Música. Vol. 5 Barcelona, 2001.