Mandró (arma)
 | |
| Tipus | fona  |
|---|---|
| Especificacions | |
| Munició | pedra |
Un mandró era una arma individual de projectil de propulsió muscular que consistia en una fona fermada al cap d'un bastó amb una trena de cànem, de lli, de pell o d'un altre material flexible i fort.[1] Per al llançament del projectil, posat al cap de la fona, hom subjectava amb les dues mans el bastó per l'extrem contrari de la fona i el feia voltar com a perllongament del braç, amb el resultat de la multiplicació de l'impuls del projectil.
Història[modifica]
Era una arma emprada ja per les legions romanes, com es pot veure pel testimoni de Flavi Vegeci Renat.[2]
A la baixa edat mitjana, se'n mantingué l'ús. Es pot veure un mandró pintat en mans d'un sarraí mallorquí dalt d'una torre, al fresc de la Conquesta de Mallorca del Palau Aguilar (s.XIII) (Museu Nacional d'Art de Catalunya); és documentat a Mallorca el 1343,[3] en un document on hom mana construir-ne per al castell de Bellver i es troba esmentat, a la darreria del s. XIV, al Dotzè del Crestià (c.274), de Francesc Eiximenis i a la versió catalana medieval de l'obra esmentada de Flavi Vegeci feta per Jaume Català, el qual l'hi compara amb la brigola.[4]
Referències[modifica]
- ↑ Alonso López, Víctor. «Pintant la Conquesta de Mallorca». Universitat de Barcelona, 2013. [Consulta: 26 febrer 2015].
- ↑ ("erant funditores, qui ad fundas vel fustibalos lapides iaciebant", "[Saxa rotunda de fluviis] minima ad fundas sive fustibalos vel manibus iacienda; maiora per onagros diriguntur"; Epitoma Rei Militaris, II, c.15; IV, c.8)
- ↑ A.I. Alomar i Canyelles, La terminologia de l'armament a la versió catalana del segle xiv de L'Epitoma rei militaris[Enllaç no actiu]
- ↑ «La conquesta de Mallorca». MNAC. [Consulta: 26 febrer 2015].
Vegeu també[modifica]