Manslaughter (pel·lícula de 1922)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaManslaughter

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióCecil B. DeMille Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióCecil B. DeMille i Jesse Louis Lasky Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióPaul Iribe Modifica el valor a Wikidata
GuióJeanie Macpherson Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeAnne Bauchens Modifica el valor a Wikidata
VestuariPaul Iribe Modifica el valor a Wikidata
ProductoraParamount Pictures Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorParamount Pictures Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena1922 Modifica el valor a Wikidata
Durada100 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcap valor Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Format4:3 Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enManslaughter (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Gèneredrama, cinema LGBT i cinema mut Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0013372 Letterboxd: manslaughter-1922 Allmovie: v101559 TCM: 497783 AFI: 10638 Archive.org: Manslaughter_1922 TMDB.org: 166472 Modifica el valor a Wikidata
Escena de la bacanal romana de la pel·lícula

Manslaughter és una pel·lícula muda de la Famous Players-Lasky dirigida per Cecil B. DeMille i protagonitzada per Leatrice Joy i Thomas Meighan.[1] Basada en la novel·la homònima de Alice Duer Miller[2] adaptada per Jeanie MacPherson, es va estrenar el 25 de setembre de 1922.[3] va ser la primera pel·lícula que va mostrar un petó eròtic entre dos membres del mateix sexe.[4] Tot i que Manslaughter va ser la pel·lícula de DeMille més cara fins al moment i un gran èxit comercial, en ella es mostren tots els excessos i cap de les virtuts que es cineasta va plasmar en moltes altres pel·lícules.[3]

Argument[modifica]

Lydia Thorne, és una rica hereva que li agrada viure al màxim sense preocupar-se de les conseqüències dels seus actes i conduir a grans velocitats. Les festes d'alta societat en les quals participa són comparades amb bacanals romanes. Daniel O'Bannon és un fiscal que creu que la justícia està per sobre de tot. Està enamorat de Lydia però desaprova completament el seu comportament. La dona balla amb altres homes en presència seu i això l'enfurisma encara més. Lydia té una criada, Evans, amb un fill molt malalt al qual els metges li han dit que si no va a un clima més càlid morirà. Evans demana els diners a Lydia i en negar-s’hi aquesta li agafa un anell per empenyorar-lo. Lydia la descobreix i la porta a judici fent que la tanquin a la presó. i no proporcionant ajuda a la seva minyona que necessita molt la salut del seu fill. Un dia fent una acció temerària amb el cotxe acaba amb la vida d'un policia motoritzat. Daniel O'Bannon aconsegueix que sigui processada i condemnada a tres anys de presó. O'Bannon no pot superar haver portat la dona que estima a la presó i cau en l'alcoholisme i abandona la feina. A la presó, Lydia es retroba amb Evans i s’acaba redimint. Quan Lydia surt de la presó es dedica a fer obres de caritat i es troba amb Daniel completament acabat. Aquest, però, en veure-la es proposa rehabilitar-se i aconsegueix recuperar tot el que era.

Repartiment[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Manslaughter». Exhibitors Trade Review, 30-09-1922, pàg. 1205.
  2. «Seven Paramounts in September». Exhibitors Trade Review, 09-09-1922, pàg. 973.
  3. 3,0 3,1 Birchard, Robert S. Cecil B. DeMille's Hollywood (en anglès). University Press of Kentucky, 2004-06-29, p. 172-177. ISBN 978-0-8131-2636-4. 
  4. Robertson, Patrick. The Guinness book of movie facts & feats. New York : Abbeville Press, 1994, p. 63. ISBN 978-1-55859-697-9. 

Enllaços externs[modifica]