María Ángeles Parejo Jiménez
| Biografia | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | 22 març 1969  (55 anys)Terrassa (Vallès Occidental) | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Dades personals | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Alçada | 171 cm | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Activitat | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Ocupació | futbolista | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Esport | futbol | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Posició a l'equip | Davantera | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
María Ángeles Parejo Jiménez (Terrassa, Vallès Occidental, 22 de març de 1969) és una exfutbolista catalana.[1]
Davantera, començà a practicar el futbol a l'Escola de Futbol de Terrassa i, posteriorment, jugà al Centre d'Esports Sabadell Futbol Club. Després d'un torneig internacional, el 1988 fou fitxada pel president del Torino per 300.000 pesetes, juntament amb la seva germana bessona Isabel.[2] A la Lliga italiana desenvolupà gran part de la seva carrera esportiva. Destacà les tretze temporades que jugà amb el Sassari Torres (1990-2002, 2010-11), amb el qual guanyà quatre Serie A (1993-1994, 1999-2000, 2000-2001, 2010-2011), quatre Copes d'Itàlia (1991, 1995, 2000, 2001) i dues Supercopes italianes (2000-01, 2011-12). També jugà a l'Atletico Oristano (2003-05), Olbia (2005-06), Roma CF (2006-09) de la Sèrie A2, ASD Reggiana (2009-10), guanyant una Copa d'Itàlia. Competí professionalment a la Lliga japonesa amb el Takaruza Bunny el 1998. Es retirà de la competició als quaranta-dos anys.[3]
Internacional amb la selecció espanyola en divuit ocasions entre 1988 i 1999,[4] debutà amb disset anys. Competí a l'Eurocopa de 1997, anotant el primer gol de la selecció en una competició internacional i finalitzant en tercera posició.[5] Fou escollida en l'equip ideal del torneig.[6]
L'octubre de 2023 en una entrevista al diari Marca denuncià les condicions i el masclisme sofert a la selecció espanyola per part de la Federació Espanyola de Futbol.[1]
Palmarès[modifica]
- Clubs
- 4 Lligues italianes de futbol femenina (1993-1994, 1999-2000, 2000-2001, 2010-2011)
- 5 Copes d'Itàlia de futbol femenina (1991, 1995, 2000, 2001, 2010)
- 2 Supercopes italianes de futbol femenina (2000-01, 2011-12).
- 1 Campionat d'Itàlia de Sèrie A2 (2007-08)
- Selecció espanyola
- 1 medalla de bronze al Campionat d'Europa de futbol de 1997
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Menayo, David. «Las hermanas Parejo, Ángeles e Isabel: "Nosotras también nos quejamos, pero no nos escucharon"» (en castellà). Marca, 25-10-2023. [Consulta: 19 juny 2024].
- ↑ Morán, Jorge. «Ángeles Parejo y el machismo en el fútbol femenino: "O te acuestas conmigo o cuento que eres lesbiana"» (en castellà). El Desmarque, 25-10-2023. [Consulta: 19 juny 2024].
- ↑ Roldán, Isabel. «Italia despide a su última gran 'donna' española» (en castellà). As, 25-05-2011. [Consulta: 19 juny 2024].
- ↑ Villarrubia, Begoña. «A l'assalt del Mundial». Mundo Deportivo p. VIII-IX, 01-05-1998. [Consulta: 19 juny 2024].
- ↑ G. Gil, Aimara; Griñán, Marta. «¡Cómo hemos cambiado! 25 años de la gesta de La Roja» (en castellà). As, 08-07-2022. [Consulta: 19 juny 2024].
- ↑ «Parejo, en la selección de la UEFA» (en castellà). El País [Madrid], 14-07-1997. ISSN: 1134-6582 [Consulta: 19 juny 2024].