María Auxiliadora Balladares
 (2020)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1980 (43/44 anys) Guayaquil (Equador) |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptora, professora d'universitat |
| Gènere | Poesia, conte i assaig |
Premis
| |
María Auxiliadora Balladares (Guayaquil, 1980) és una escriptora i catedràtica nascuda a Equador.[1]
Trajectòria literària[modifica]
Va publicar una sèrie de contes en diferents antologies locals.[2] Amb el relat Pernil serrà guanyà el segon lloc en la dècima Biennal del Conte Pablo Palacio.[3]
El seu primer llibre fou Les vergonyes, publicat el 2013. Són deu contes que van tenir una bona rebuda per l'opinió crítica equatoriana.[3][4] Hi destaca En el soterrani, que conta la història de dos nens que descobreixen la relació homosexual del seu pare amb l'home a qui havia fet passar durant anys com el seu germà.[5][6]
El 2017 edità el poemari Animal, inspirat per la seua afinitat amb els animals i el món salvatge.[7][8] L'obra va obtenir el segon lloc en el seté Festival de la Lira de Cuenca.[9][10]
El seu poemari Guayaquil guanyà el Premi Pichincha de Poesia 2017. L'obra, publicada el 2019 pel Consell Provincial de Pichincha, conté 22 poemes que presenten les experiències de l'autora durant un viatge a Guayaquil com una bitàcola poètica.[11] L'escriptora i crítica literària Daniela Alcívar Bellolio destacà de l'obra l'exploració de temes com el cos femení, la pèrdua i l'amor lèsbic. I assenyalà el poema «A mi també m'agrada Marosa di Giorgio» com un dels més potents de l'obra.[12]
Obres[modifica]
- Les vergonyes (2013), contes
- Tots creats en un obrir i tancar d'ulls (2015), assaig[13][14]
- Animal (2017), poesia
- Guayaquil (2019), poesia
- Cavall i arveja (2021), poesia[15][16]
Referències[modifica]
- ↑ «Hoy, María Auxiliadora Balladares presenta el poemario ‘Guayaquil’». La Hora, 31-10-2019. Arxivat de l'original el 6 de novembre de 2019. [Consulta: 17 setembre 2020].
- ↑ «Varios escritores guayaquileños, en una antología». El Universo, 14-11-2011. Arxivat de l'original el 17 de setembre de 2020. [Consulta: 17 setembre 2020].
- ↑ 3,0 3,1 Medina, Clara. «Nuevas letras». El Universo, 06-10-2013. Arxivat de l'original el 15 de juny de 2020. [Consulta: 17 setembre 2020].
- ↑ «Juegos forenses». El Telégrafo, 14-10-2013. Arxivat de l'original el 17 de setembre de 2020. [Consulta: 17 setembre 2020].
- ↑ «Balladares trae cuentos nada vergonzosos». La Hora, 10-11-2013. Arxivat de l'original el 15 d'abril de 2020. [Consulta: 17 setembre 2020].
- ↑ Artieda, Pedro. «La narrativa gay ecuatoriana dialoga a través de la culpa y la muerte». Mundo Diners. Arxivat de l'original el 20 d'abril de 2020. [Consulta: 17 setembre 2020].
- ↑ Toranzos, Mariella. «Un clavado hacia la poesía». Expreso, l'11 juny 2017. Arxivat de l'original el l'11 de juny de 2017. [Consulta: 17 setembre 2020].
- ↑ «Mariuxi Balladares encarna la potencia de lo animal». El Telégrafo, 18-05-2017. Arxivat de l'original el 21 de maig de 2017. [Consulta: 17 setembre 2020].
- ↑ «La Poesía está de fiesta en Cuenca». El Mercurio, 14-11-2019. Arxivat de l'original el 17 de setembre de 2020. [Consulta: 17 setembre 2020].
- ↑ «Cuéllar y Balladares ganan el “Festival de La Lira”». El Telégrafo, 13-11-2019. Arxivat de l'original el 14 de novembre de 2019. [Consulta: 17 setembre 2020].
- ↑ Varas, Eduardo. «María Auxiliadora Balladares lanza hoy su poemario ‘Guayaquil’, en Quito». Primicias, 15-05-2019. Arxivat de l'original el 6 de novembre de 2019. [Consulta: 17 setembre 2020].
- ↑ Alcívar Bellolio, Daniela. «“Son tantas las formas del amor”: políticas y poéticas del cuerpo afectado en Guayaquil, de María Auxiliadora Balladares». Sycorax, 07-12-2018. Arxivat de l'original el 2019-02-13. [Consulta: 5 novembre 2021].
- ↑ «María Auxiliadora Balladares reflexiona sobre Blanca Varela». El Telégrafo, 12-05-2016. Arxivat de l'original el 6 de novembre de 2019. [Consulta: 17 setembre 2020].
- ↑ «Distintas propuestas literarias en escena». El Telégrafo, 04-03-2016. Arxivat de l'original el 5 de març de 2016. [Consulta: 17 setembre 2020].
- ↑ «Presentación de “Caballo y arveja”». Universidad de las Artes, 10-07-2021. Arxivat de l'original el 2021-07-20. [Consulta: 20 juliol 2021].
- ↑ Ansaldo, Cecilia. «Caballo y arveja». El Universo, 05-08-2021. Arxivat de l'original el 2021-08-05. [Consulta: 5 novembre 2021].