María Collazo

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMaría Collazo
Collazo, María.jpg
Biografia
Naixement 6 març 1884
Montevideo (Uruguai)
Mort 22 març 1942 (58 anys)
Activitat
Ocupació Periodista
Modifica les dades a Wikidata

María Collazo (Montevideo, 6 de març de 1884 - 22 de març de 1942) fou una educadora i periodista, feminista, sindicalista i anarquista uruguaiana.[1]

Biografia[modifica]

Filla d'immigrants gallecs catòlics, tenia vuit germans. Va créixer al barri La Aguada i s'educà en un col·legi de monges. El seu germà major, Luis, arrelat a Buenos Aires, la introduí en les idees anarquistes quan ella era adolescent.[2]

El 1902, contrau matrimoni amb Pedreira, amb qui tingué quatre fills. Després d'un període a Montevideo, la família s'instal·la a Buenos Aires. Ella es relacionà de seguida amb centres de militància anarcosindicalista.

El 1908, poc després del naixement de la seua quarta filla, quedà vídua. Anys després, nasqué la seua cinquena filla. Tots tenien noms mitològics: Themis, Espartaco, Hebe, Leda i Venus.

Militància[modifica]

El 1907, organitza amb Juana Rouco Buela, Virginia Bolten i Teresa Caporaletti (entre altres), el Centre Femení Anarquista, primera organització llibertària d'Argentina formada per dones. La seu era en la Societat de Resistència de Conductors de Carros de Buenos Aires.

Aquest any, M. Collazo i Juana Rouco foren oradores en l'acte de la Vaga d'Inquilins, moviment de protesta en resposta a la pujada de lloguers i desallotjaments de convents a Buenos Aires i altres ciutats d'Argentina. Conclosa la vaga, el govern argentí deportà immigrants sindicalistes utilitzant la Llei de Residència. M. Collazo fou una de les deportades, per això torna a Uruguai juntament amb la seua família.[3]

Participa en les protestes per la condemna a mort i posterior assassinat del pedagog anarquista català Francesc Ferrer i Guàrdia.

Periodisme[modifica]

El 1909, col·labora amb La Nueva Senda (1909-1910), diari anarcofeminista dirigit per Juana Rouco Buela.

El 1915, funda i dirigeix la revista La Batalla.

Referències[modifica]

  1. Mujeres Pioneras del Bicentenario, 2013. 
  2. «María Collazo: periodista y anarquista de Uruguay». [Consulta: 20 abril 2017].
  3. Memorias de rebeldía: 7 historias de vidas. Montevideo: GREMCU; Puntosur, 1988. 

Bibliografia[modifica]

  • La premsa és dona / Adda Laguardia. Montevideo: MEC. Direcció nacional de Cultura, 2013.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: María Collazo