Marcel Cranc

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaMarcel Cranc

(2022) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1973 Modifica el valor a Wikidata (50/51 anys)
Sencelles (Mallorca) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor Modifica el valor a Wikidata
Activitat2005 Modifica el valor a Wikidata –
EstilMúsica d'autor, música acadèmica contemporània, música electrònica, música clàssica.

Viasona: marcel-cranc

Marcel Cranc és el nom artístic de Miquel Vicensastre (Sencelles, 1973[1]), músic i ccompositor mallorquí. Ha publicat música en solitari i també en col·laboració amb altres artistes.

Trajectòria[modifica]

Va començar la seva trajectòria com compositor i pianista de música clàssica contemporània. El 2005 va publicar l'àlbum com a Miquel Vicensastre: "El destí es un ca que lladra" (UM 2005), un recull de composicions per a diversos conjunts instrumentals.

El 2006 llança el seu primer treball com a Marcel Cranc on combina la música d'autor amb música electrònica i contemporània. Al 2016 publica "La vertadera història" una nova revisió i reinterpretació de les cançons dels treballs anteriors i a partir del 2017 abandona la vessant pop de la seva música i s'endinsa dins composicions que recorden els seus orígens a la música contemporània, fugint d'estructures clàssiques i on s'hi reflexa el seu treball en directe, on hi destaca la combinació de veu i piano vestida amb textures analògiques, rastres de música contemporània i música electrònica. S'hi conjuguen moments de calma suau amb altres plens de densitats sonores. En aquesta línia hi destaquen els discs "1989" (2019) i "L'enemic" (2022)

Discografia[modifica]

com Miquel Vicensastre[modifica]

  • 2005 – Miquel Vicensastre: el destí es un ca que lladra, Contemporanis de la Meditarrània 14, Unió Músics (CD-95)

com Marcel Cranc[modifica]

  • Animal fràgil (2006)
  • Ara (2008)
  • Imagina (2010)
  • U (2012)
  • Despertar (2013), Warner Music Spain/Music Bus
  • La vertadera història – Cases de sucre (2016), Runaway Records[2]
  • 7 (2017), Runaway Records (RUN-2017059)
  • Fe (2018), Runaway Records (EP, RUN-2018069)
  • 1989 (2019), Runaway Records (RUN-2019074)
  • L'enemic (2022) Cultural-ment

Referències[modifica]

  1. «Marcel Cranc, biografía, galería y obras» (en castellà). talentib.com. [Consulta: 3 octubre 2020].
  2. Martorell, Núria «Marcel Cranc, viraje inspirador». El Periódico de Catalunya, 03-04-2014 [Consulta: 24 novembre 2015].