Santa Maria de Planès
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Església  | |||
| Construcció | segle XI | |||
| Ús | església | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura romànica | |||
| Altitud | 1.529,8 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Planès (Conflent) | |||
| ||||
| Monument històric catalogat | ||||
| Data | 1840 | |||
| Identificador | PA00104092 | |||
| Activitat | ||||
| Diòcesi | bisbat de Perpinyà i Elna (parròquia de la Cerdanya i el Capcir) | |||
| Religió | catolicisme | |||
L'església de Santa Maria de Planès, o de la Mare de Déu de la Mercè (Notre-Dame de la Merci en francès), és un edifici romànic, probablement del segle xi, situat en el veïnat de l'Església del poble de Planès, de la comarca[1] del Conflent, a la Catalunya del Nord.
Està situada[2] a l'extrem nord del veïnat de l'Església de Planès, o Planès de l'Església, a prop al sud-est del veïnat de Planès de Dellà. És al bell mig del cementiri del poble.
Popularment se l'anomena la Mesquita, atribuint-li[3] un origen musulmà, com es dona, d'altra banda, en molts altres monuments antics, que s'atribueixen al temps dels moros, com a mostra de la seva antigor.
Descripció[modifica]
Aquesta original església destaca per la seva planta gens habitual, única en el romànic dels Països Catalans, que consisteix en unes parets mestres que formen una espècie de cercle una mica irregular, el qual està superposat a un triangle equilàter, i al seu torn aquest ho està a una mena de trèvol format per tres absidioles. Així doncs, exteriorment l'església destaca de fet per les absidioles i pels vèrtexs del triangle que sobresurten entre cadascuna d'elles. El campanar, en la part superior, és d'espadanya amb obertures per a dues campanes. Per dins, del triangle n'arrenca un hexàgon irregular sobre el qual se sosté la cúpula del sostre.
La porta, situada en el vèrtex occidental de l'edifici, conserva part de la ferramenta original romànica.
Encara que se li atribueixi un origen romànic del segle xi, el primer document que parla d'aquest temple data del 1442. Va ser objecte d'una restauració el segle xix. La marededéu de l'interior és una talla policromada del segle XII, i el retaule és dedicat a la Mare de Déu de la Mercè. Té gran devoció popular, que es manifesta especialment pels aplecs, per Corpus i per la Mercè (24 de setembre).
Va ser declarat monument històric de França[4] el 1840.
Imatges[modifica]
-
Planta de l'església -
Dibuix de l'estructura interior -
Dibuix de l'exterior
Bibliografia[modifica]
- Becat, Joan. «118 - Planès». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. II. Montoriol - el Voló. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032.
- Gavín, Josep M. «Cerd 124. Santa Maria o la Mercè de Planès». A: Capcir - Cerdanya - Conflent - Vallespir - Rosselló. Barcelona: Arxiu Gavín, 1978 (Inventari d'esglésies, 3*). ISBN 84-85180-12-7.
- Mallet, Géraldine. Églises romanes oubliées du Roussillon (en francès). Montpellier: Les Presses du Languedoc, 2003. ISBN 978-2-8599-8244-7.
- Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Planès». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8.
- Ramos i Martínez, Maria-Lluïsa; Poisson, Olivier; Adell i Gisbert, Joan-Albert; Delcor, Maties. «Planès: Santa Maria o la Mercè de Planès». A: La Cerdanya, el Conflent. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1995 (Catalunya romànica. Volum VII). ISBN 84-77399-51-4.
Referències[modifica]
- ↑ L'Enciclopèdia Catalana indicava que Planès era de la comarca de l'Alta Cerdanya, però el Nomenclàtor toponímic de la Catalunya Nord que la Universitat de Perpinyà i l'Institut d'Estudis Catalans publicaren el 2007 l'atribuïa a la comarca del Conflent, criteri que s'ha seguit en aquest article.
- ↑ Santa Maria de Planès en els ortofotomapes de l'IGN
- ↑ Alguns autors del segle xix postularen la idea amb poc vigor, però l'atribució a un impossible origen musulmà ha estat desmentida[1] Arxivat 2011-09-10 a Wayback Machine. repetidament.
- ↑ Fitxa a la base de dades Merimée
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Santa Maria de Planès |
- Imatges i pelegrinatge Arxivat 2015-08-26 a Wayback Machine. (francès)
- L'església a Monumenta (francès)
- Fotografies i plànols (anglès)
- Art roman modillons châpiteaux et peintures Arxivat 2016-09-10 a Wayback Machine.