Mare de Déu de la Posa
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Església  | |||
| Construcció | segle XII | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Romànic | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Comarca | Pallars Jussà | |||
| Isona i Conca Dellà | ||||
| Localització | Isona | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 25024 | |||
| Activitat | ||||
| Categoria | Santuari de la parròquia de Santa Maria d'Isona | |||
| Diòcesi | Urgell, arxiprestat del Pallars Jussà | |||
La Mare de Déu de la Posa és un santuari de la Mare de Déu del municipi d'Isona i Conca Dellà, pertanyent a l'antic terme municipal d'Isona. Està situat a poc més de dos quilòmetres i mig en línia recte, en direcció est-nord-est del centre de la vila d'Isona, i a uns quatre pel camí que en permet l'accés. Aquest camí surt del punt quilomètric 3,3 de la carretera L-511 (Isona - Coll de Nargó), just al lloc on hi ha al trencall cap al nord de la carretera local que mena a Abella de la Conca. Gairebé al davant del trencall d'Isona es troba l'arrencada d'una pista, senyalitzada, cap al sud, que mena en un quilòmetre a l'Obac de la Posa, on hi el santuari de la Mare de Déu i, davant seu, un camp d'empremtes de rajades.
Centre religiós de l'antic municipi d'Isona, no era tan sols un santuari on un cop a l'any se celebrava un aplec, sinó que era l'escenari de moltes de les festes populars isonenques. Fins i tot marcava la data de l'antiga Festa Major d'Isona, que se celebrava en la diada de les Mares de Déu trobades, com és el cas de la de la Posa.
No se'n tenen gaires notícies, al llarg de la història: de fet, el primer document que l'esmenta és del segle XVII. Ara bé, té un absis romànic de segle XI o primers anys del XII, fet amb un aparell molt regular. La resta de l'edifici és més tardana, refeta en diversos moments al llarg dels temps. Tanmateix, a la base de l'altra hi ha una làpida romana, probablement procedent d'Isona.
Una particularitat del darrer segle és que aquest santuari fou, com tot el terme d'Isona, escenari d'una llarga i dura batalla de la guerra civil, al llarg de tot el 1938. Una mostra en queda a la Mare de Déu de la Posa: a l'espadanya, i com a campana, hi queda un fragment d'obús reciclat per al servei de crida al temple.
Parc Cretaci de la Posa
A prop del santuari, al seu costat de ponent i en un pendís pronunciat que mira cap al barranc de la Colomera i Cal Sialló hi ha una estesa de petjades, en un lloc arranjat per a la visita i gestionat pel Museu de la Conca Dellà, amb seu a Isona. Es tracta d'una superfície bastant gran on es poden observar centenars d'empremtes d'animals prehistòrics, possiblement rajades.
Bibliografia
- ADELL I GISBERT, Joan Albert i CASES I LOSCOS, Maria-Lluïsa. "Mare de Déu de la Posa", a Catalunya romànica. XV. El Pallars. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993. ISBN 84-85194-56-X
- BURON, Vicenç. Esglésies i castells romànics del Pirineu català i Andorra: Guia. Tremp: Garsineu Edicions, 1994 (Biblioteca pirinenca; 10). ISBN 84-88294-28-X
- GAVÍN, Josep M. Pallars Jussà. Barcelona: Arxiu Gavín, 1981 (Inventari d'esglésies, 8). ISBN 84-85180-25-9.