Mare de Déu dels Dolors de les Borges Blanques

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Mare de Déu dels Dolors
Dades
TipusEsglésia modifica
Construcciósegle XVIII
Característiques
Estil arquitectònicBarroc, obra popular
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
Provínciaprovíncia de Lleida
VegueriaPonent
Comarcales Garrigues
Municipiles Borges Blanques modifica
LocalitzacióC. Hospital, 31. Les Borges Blanques (Garrigues)
 41° 31′ 19″ N, 0° 52′ 01″ E / 41.52187°N,0.86702°E / 41.52187; 0.86702Coord.: 41° 31′ 19″ N, 0° 52′ 01″ E / 41.52187°N,0.86702°E / 41.52187; 0.86702
IPA
IdentificadorIPAC: 13893

La Mare de Déu dels Dolors és un temple al nucli de les Borges Blanques (les Garrigues) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Temple més antic de la ciutat, avui en desús, funcionava com a capella de l'hospital.

Arquitectura[modifica]

Popularment coneguda com a capelleta, és de planta quasi quadrada i es dedicà a la Verge dels Dolors. S'estructura en una nau única coberta amb volta de canó. Tot l'interior està enguixat tot i que a la façana si que es veu la pedra, carreus ben escairats de grans dimensions.[1]

És un edifici auster, de dimensions reduïdes on destaca per la façana, d'estil neoclàssic. La imatge titular està col·locada a una capelleta a la que s'hi pot accedir per unes escales laterals. L'edifici tenia força humitat, tot i que a principis dels noranta es sanejà i pintà, ja que es trobava abandonada. No hi ha concens sobre la datació ni tampoc en el seu estil, ja que si bé hom l'ha catalogada de barroca, compta amb elements d'altres estils. La professora d'art Maria del Carme Benet opina sobre aquest punt que "a la Capelleta s'alternen de manera discreta, el gòtic, el barroc i la tendència neoclàssica de les diferents èpoques".[1]

Història[modifica]

Sobre el seu origen no hi ha constància escrita però s'ha conservat una dada si més no orientativa, és el testament de Maria de Sanahuja. Datat el 20 de novembre de 1303, disposà la construcció d'un hospital per a pobres i peregrins. Aquest es construeix entre 1306 i 1340. El 1342 el nebot de Maria Sanahuja, de nom Pere, dóna 40.000 sous, una fortuna per l'època, per a l'edifici i d'altres llegats a favor de la parròquia.[1]

Hom situa la capelleta en aquell període més o menys, ja que aleshores tot hospital comptava amb una, encara que no hi hagi constància documental. Per raons desconegudes fou el recinte fou destruït i només se'n salvà el temple.[1]

A la llinda de la porta hi consta la data de 1734, possiblement la data de finalització de les obres. Abans pel dia de corpus el carrer Hospital s'adornava amb catifes de flors i a la capella hi havia el monument al santíssim. Avui resta tancada al culte.[1]

A finals dels vuitanta, possiblement el 1988 o 1989, es restaurà la façana i s'optà per deixar la pedra vista. Es reféu el frontó triangular que hi havia en origen.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «CAPELLA DE LA MARE DE DÉU DELS DOLORS». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 27 setembre del 2015].