Consta de tres parts: capella al mig, amb el presbiteri i el cambril; part del migjorn la casa té uns baixos i dues plantes, mentre el nord s'obren els magatzems i els corrals. Accés protegit per un tancat i un cobert amb arcades i finestrals. Destaca la portalada d'accés a la capella i el petit campanar del carener.[1]
EL 1727 un document de matrimoni esmenta la seva existència, i el 1716 rebé la visita del bisbat. L'any 1765 es consuma la construcció de la capella actual i retaule. El 1858 es refà la casa del costat. El 1935 es cremà la capella i destrossaren la imatge del Sant Crist. Quatre anys més tard se celebrà la reposició de la imatge romànica de la Verge. El 1973 s'ha portat a terme la reconstrucció de santuari i es posà la llum.[1]
↑ 1,01,1«Mare de Déu de Refet». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 29 agost 2014].
