Cal Moners
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Masia  | |||
| Construcció | segle XVIII | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura popular | |||
| Altitud | 3 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Prat de Llobregat (Baix Llobregat) | |||
| Localització | Camí de Cal Moners | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 18845 | |||
Cal Moners és una masia situada al Prat de Llobregat (Baix Llobregat). Va ser propietat de na Maria Salom i Ribas i els seus fills. L'Ajuntament del Prat la va adquirir per protegir-la del vandalisme i els robatoris. Les terres de la finca encara es cultiven a principis del segle xxi. Aquesta masia és una obra inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció[modifica]
És una masia de dos cossos adossats que corresponen a la tipologia 1. I de l'esquema de Danés i Torras. En els materials constructius predomina la pedra unida amb argamassa, confirmant així l'antiguitat relativa de l'edifici en relació al conjunt de masies del Prat. La seva era de pedra, i les restes d'un corral vuitcentista per a guardar bestiar, fan d'aquesta masia un dels pocs exemples conservats útils per il·lustrar la tipologia agropecuària de la població.[1]
Antigament la masia destacava pel seu pou d'aigües freàtiques (de primera aigua) del tipus anomenat de semicapella, construït amb maons, tapat per dalt, amb forma esfèrica i dues sortides, una que omplia la pica i el safareig, i l'altre que anava cap al rec de les plantes de l'horta. Al Prat només se'n coneixen dos pous d'aquest tipus: aquest i el de Can Dan, tots dos ja enderrocats. En la part del darrere de la casa també hi havia una cisterna, emprada ja per romans i àrabs, per recollir l'aigua de la pluja.[2]
Història[modifica]
Cal Monés apareix anomenat a la Consueta Parroquial de la primera meitat del segle xix. La família Monés està documentada al Prat des de mitjans de segle xviii i és una de les més distingides, havent donat diversos alcaldes al Prat.[1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Cal Monés». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 22 agost 2014].
- ↑ Masies del Prat (L'Albufera i La Ribera), vol. I, de Gerard i Teresa Giménez i Joan Jordà, Editorial Efadós, El Papiol, 2003, pàg. 66.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cal Moners |
- Cal Monés, fitxa del catàleg de l'Ajuntament