Maria Tomásia Figueira Lima
Salta a la navegació
Salta a la cerca
.jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1826 Sobral (Brasil) |
| Mort | 1902 (75/76 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | activista |
Maria Tomásia Figueira Lima (Sobral, 1826 - 1902) va ser una aristòcrata i abolicionista brasilera.[1] L'any 1882, juntament amb Elvira Pinho i d'altres dones,[2][nota 1] va participar en la fundació de la Sociedade das Senhoras Senhoras Libertadoras ou Cearenses Libertadoras,[nota 2] amb l'objectiu de lluitar per l'abolició de l'esclavitud, organització que també va presidir.[5][3][6] Aquesta agrupació es va convertir en la primera del seu tipus que va ser conformada i liderada exclusivament per dones.[2]
Maria Tomásia va pertànyer a les famílies tradicionals Figueira de Melo, Xerez i Viriato de Medeiros,[6] i va contreure matrimoni amb el també abolicionista Francisco de Paula d'Oliveira Lima.[7]
Notes[modifica]
- ↑ Aquest grup el van conformar també les aristòcrates Francisca Nunes da Cruz, Carolina Cordeiro, Luduvina Borges, Eugênia Amaral, Jacinta Souto, Maria Teófilo Morais, Maria Nunes Façanha, Lina Bezerra i Joana Bezerra, entre d'altres.[3]
- ↑ En el Dicionário da escravidão negra no Brasil s'indica que s'haura instal·lat el 5 de gener de 1883 amb el nom de "Sociedade Abolicionisa Feminina".[4]
Referències[modifica]
- ↑ Schumaher, Schuma. Dicionário Mulheres do Brasil: de 1500 até a atualidade. Editora Zahar, 2000.
- ↑ 2,0 2,1 de Novaes Marques, Teresa Cristina. Abrealas: o feminismo na virada do século XIX/XX. REDEH, Rede de Desenvolvimento Humano, p. 56.
- ↑ 3,0 3,1 Girão, Raimundo. Pequena história do Ceará. Edições Universidade Federal do Ceará, 1984, p. 294.
- ↑ Moura, Clóvis. Dicionário da escravidão negra no Brasil. EdUSP, 2004, p. 434.
- ↑ «Maria Tomásia» (en portugués). Cabeça de negro. nacaofortaleza.com. [Consulta: 21 agost 2013]. Arxivat 2010-02-20 a Wayback Machine.
- ↑ 6,0 6,1 Secretaria de Cultura, Turismo e Desporto. Da senzala para os salões: (coletânea). Secretaria de Cultura, Turismo e Desporto, 1988, p. 219.
- ↑ Goncalves Ferreira, Luzila. Suaves amazonas: mulheres e abolição da escravatura no nordeste. Ed. Universitária, UFPE, 1999, p. 236.