Maria Tomásia Figueira Lima

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMaria Tomásia Figueira Lima
Maria Tomásia Figueira Lima (1826-1902).jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1826 Modifica el valor a Wikidata
Sobral (Brasil) Modifica el valor a Wikidata
Mort1902 Modifica el valor a Wikidata (75/76 anys)
Activitat
OcupacióActivista Modifica el valor a Wikidata

Maria Tomásia Figueira Lima (Sobral, 1826 - 1902) va ser una aristòcrata i abolicionista brasilera.[1] L'any 1882, juntament amb Elvira Pinho i d'altres dones,[2][nota 1] va participar en la fundació de la Sociedade das Senhoras Senhoras Libertadoras ou Cearenses Libertadoras,[nota 2] amb l'objectiu de lluitar per l'abolició de l'esclavitud, organització que també va presidir.[5][3][6] Aquesta agrupació es va convertir en la primera del seu tipus que va ser conformada i liderada exclusivament per dones.[2]

Maria Tomásia va pertànyer a les famílies tradicionals Figueira de Melo, Xerez i Viriato de Medeiros,[6] i va contreure matrimoni amb el també abolicionista Francisco de Paula d'Oliveira Lima.[7]

Notes[modifica]

  1. Aquest grup el van conformar també les aristòcrates Francisca Nunes da Cruz, Carolina Cordeiro, Luduvina Borges, Eugênia Amaral, Jacinta Souto, Maria Teófilo Morais, Maria Nunes Façanha, Lina Bezerra i Joana Bezerra, entre d'altres.[3]
  2. En el Dicionário da escravidão negra no Brasil s'indica que s'haura instal·lat el 5 de gener de 1883 amb el nom de "Sociedade Abolicionisa Feminina".[4]

Referències[modifica]

  1. Schumaher, Schuma. Dicionário Mulheres do Brasil: de 1500 até a atualidade. Editora Zahar, 2000. 
  2. 2,0 2,1 de Novaes Marques, Teresa Cristina. Abrealas: o feminismo na virada do século XIX/XX. REDEH, Rede de Desenvolvimento Humano, p. 56. 
  3. 3,0 3,1 Girão, Raimundo. Pequena história do Ceará. Edições Universidade Federal do Ceará, 1984, p. 294. 
  4. Moura, Clóvis. Dicionário da escravidão negra no Brasil. EdUSP, 2004, p. 434. 
  5. «Maria Tomásia» (en portugués). Cabeça de negro. nacaofortaleza.com. [Consulta: 21 agost 2013].
  6. 6,0 6,1 Secretaria de Cultura, Turismo e Desporto. Da senzala para os salões: (coletânea). Secretaria de Cultura, Turismo e Desporto, 1988, p. 219. 
  7. Goncalves Ferreira, Luzila. Suaves amazonas: mulheres e abolição da escravatura no nordeste. Ed. Universitária, UFPE, 1999, p. 236.