Mariam al-Asturlabi

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaMariam al-Asturlabi

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle X Modifica el valor a Wikidata
Alep Modifica el valor a Wikidata
Mortvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióIslam Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióastrònoma Modifica el valor a Wikidata
Activitat(Floruit: segle X Modifica el valor a Wikidata)
Obra
Obres destacables

Màryam al-Asturlabiyya (àrab: مريم الأسطرلابية, Maryam al-Asṭurlābiyya), també coneguda com al-Ijliyya bint al-Ijlí al-Asturlabí (àrab: العجلية بنت العجلي الأسطرلابي, al-ʿIjliyya bint al-ʿIjlī al-Asṭurlābī), va ser una astrònoma i fabricant d'astrolabis d'Alep, actualment al nord de Síria.[1][2][3]

Biografia[modifica]

Era filla d'un fabricant d'astrolabis conegut com al-Ijlí al-Asturlabí.[3] Segons Ibn an-Nadim, Màryam al-Asturlabí va ser aprenent (tilmidha) de Muhàmmad ibn Abd-Al·lah Nastulus.[4]

Màryam al-Asturlabiyya va desenvolupar i fabricar astrolabis, un instrument astronòmic per a la navegació, durant el segle x. Va treballar al servei de Sayf-ad-Dawla, emir d'Alep, que va governar del 944 al 967.[5][6][3][7]

Poca cosa més se'n sap. Fins i tot el seu nom, Màryam, no es troba documentat a les fonts de l'època. I la seva nisba, al-Asturlabiyya simplement significa ‘fabricant d'astrolabis' i, per tant, només n'indica la professió.[8]

Premis i reconeixements[modifica]

A l'asteroide del cinturó principal 7060 Al-'Ijliya, descobert per Henry I. Holt a l'Observatori Palomar l'any 1990, se li va posar aquest nom en el seu honor.[2] El nom de la cita es va publicar el 14 de novembre de 2016 (M.P.C. M.P.C. 102252).[9][10]

Referències[modifica]

  1. Dodge, Bayard. The Fihrist of Al-Nadīm: A Tenth-century Survey of Muslim Culture. Columbia University Press, 1970, p. 671. ISBN 978-0-231-02925-4. 
  2. 2,0 2,1 «(7060) Al-'Ijliya = 1986 OO = 1990 SF11 = 1992 BR1». The Minor Planet Center (MPC) under the auspices of Division F of the International Astronomical Union (IAU).
  3. 3,0 3,1 3,2 Dodge, Bayard. The Fihrist of Al-Nadīm: A Tenth-century Survey of Muslim Culture (en anglès). Columbia University Press., 1970, p. 671. ISBN 978-0-231-02925-4. 
  4. «MPC/MPO/MPS Archive». Minor Planet Center. [Consulta: 21 novembre 2016].
  5. «How astronomers and instrument-makers in Muslim civilisations expanded our knowledge of the universe | Muslim Women's Council». www.muslimwomenscouncil.org.uk. Arxivat de l'original el 13 d'agost de 2016. [Consulta: 12 agost 2016].
  6. «How astronomers and instrument-makers in Muslim civilisations expanded our knowledge of the universe | Muslim Women's Council», 13-08-2016. Arxivat de l'original el 13 d'agost de 2016. [Consulta: 20 febrer 2018].
  7. Salim Al-Hassani. «Women's Contribution to Classical Islamic Civilisation: Science, Medicine and Politics». [Consulta: 15 agost 2016].
  8. «Concerning “Mariam” Al-Asturlabiya» (en anglès). Raya Wolfsun. [Consulta: 5 novembre 2020].[Enllaç no actiu]
  9. «Herein are links to all the available-in-electronic-format issues of the MPCs, MPOs and MPSs.». The Minor Planet Center (MPC) under the auspices of Division F of the International Astronomical Union (IAU).
  10. «7060 Al-'Ijliya (1990 SF11)». Minor Planet Center. [Consulta: 21 novembre 2016].

Enllaços externs[modifica]