Marina de guerra catalana
![]() |
Aquest article o secció s'està elaborant i està inacabat. L'usuari Pau Nemo hi està treballant i és possible que trobeu defectes de contingut o de forma. Comenteu abans els canvis majors per coordinar-los. Aquest avís és temporal: es pot treure o substituir per {{incomplet}} després d'uns dies d'inactivitat. |
![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2d/Galley.jpg/220px-Galley.jpg)
La marina de guerra catalana - amb vaixells catalans, almiralls catalans i tripulacions catalanes (sense comptar la xurma)- a les ordres directes o indirectes dels comtes de Barcelona representava una realitat reconeguda per tota la mediterrània des dels seus origens fins a Ferran el Catòlic. En èpoques posteriors vaixells construits i tripulats en les costes catalanes, sota l’autoritat de reis no catalans, protagonitzaren alguns fets importants.
De manera anàloga les marines de guerra del regnes de Mallorca i de València tingueren entitat pròpia i poden ser estudiades de forma particular.
Antecedents
Batalla de Mallorca (813)
Croada pisano-catalana
La Croada pisano-catalana a les illes Balears, que en l'època eren una taifa musulmana, va consistir en una expedició en represàlia pels actes de pirateria comesos pels musulmans que l'habitaven, duta a terme per Ramon Berenguer III i els seus aliats, en 1114. Fundada en un tractat de 1113 entre la República de Pisa i el Comte de Barcelona, tenia com a objectiu arrabassar l'illa als musulmans i impedir l'atac i entorpiment als comboi és i naus dels comerciants cristians que en aquells dies navegaven pel mar Mediterrani.[1][2][3] Tot i que Mallorca va quedar un altre cop en poder musulmà, va servir per establir les bases d'el futur poder naval català i per enfortir els contactes comercials a la Mediterrània.[4]
Referències
- ↑ Javier Lacosta. «Mallorca 1229: la visión de los vencidos», 16-09-1999. [Consulta: 31 octubre 2010].
- ↑ Pablo Piferrer, Francisco Pi Margall. «España: sus monumentos y artes, su naturaleza e historia.». [Consulta: 2 novembre 2010].
- ↑ Legado andalusí, Hamid Triki. «Itinerario cultural de Almorávides y Almohades: Magreb y Península Ibérica», mayo 2003. [Consulta: 18 novembre 2010].
- ↑ «Ramón Berenguer III el Grande». [Consulta: 16 diciembre 2010].