Marquesat de Gelida

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Marquès de Gelida)
Infotaula de títol nobiliariMarquesat de Gelida
Primer titularJoaquim Jover i Costa
ReiAlfons XIII
Data29 de setembre de 1896
Actual titularVacant
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
Joaquim Jover i Costa, primer marquès de Gelida; a La Ilustración Española y Americana, 8 de setembre de 1896.

El Marquesat de Gelida[1] és un títol nobiliari espanyol creat pel rei Alfons XIII (sent reina regent Maria Cristina d'Habsburg-Lorena) el 29 de setembre de 1896 a favor de Joaquim Jover i Costa, propietari de la naviliera "Hijos de J. Jover Serra",[2] en agraïment per haver prestat els seus vaixells de franc per a la repatriació des de Cuba d'oficials i soldats malalts:

« ≪L'acabalat navilier de Barcelona D. Joaquim Jover i Costa, ha ofert al Govern de S. M. els seus dos magnífics vapors transatlàntics "J. Jover Serra" i "Miguel Jover", per transportar gratis en els seus dos viatges de tornada de l'illa de Cuba, els caps, oficials i soldats de l'Exèrcit i de l'Armada que hagin de tornar a la Península per malalts o inutilitzats, cuidant el Sr. Jover, sempre gratuïtament, de la seva manutenció i assistència durant el viatge.≫ »
— Diari La Época, Madrid, 23 de gener de 1896, pàgina 2.[3]

El seu pare, Joan Jover i Serra (Igualada 1823 - Barcelona 1879) va fundar la companyia naviliera "Jover y Serra" i va ser un dels armadors espanyols més importants del segle XIX: quan va morir en 1879, tenia 24 vaixells.[2] Els seus fills Joaquim -primer marquès de Gelida- i Miguel van continuar l'activitat mercantil sota la denominació "Hijos de J. Jover Serra". A més, Jover i Serra va heretar del seu oncle (Joaquim Serra) diversos negocis a Gelida, entre ells la fàbrica paperera "La Gelidense".[4] Accionista del Banc de Barcelona i de La España Industrial; Diputat a Corts per Igualada.

El títol fa referència al municipi de Gelida, Alt Penedès, on el beneficiari posseïa alguns interessos econòmics.[4]

El títol està vacant per la mort d'Eusebi Güell i Sentmenat, IV marquès de Gelida, IV vescomte de Güell.[5]

Marquesos de Gelida[modifica]

Titular Període
Creat en 1896 pel rei Alfons XII
I Joaquim Jover i Costa 1896-1922
II Consol Jover i Vidal 1923-1957
III Eusebi Güell i Jover 1958-1990
IV Eusebi Güell i Sentmenat 1991-2018[5]

Història dels marquesos de Gelida[modifica]

Vaixell a vapor denominat "J. Jover Serra", en honor del pare del primer marquès i fundador de la companyia naviliera. Vaixell posat a la disposició de Sa Majestat per a la repatriació de soldats ferits a Cuba en 1896. (Aquarel·la i gouache sobre paper, de L. Basteda, any 1903.)
  • Joaquim Jover i Costa (30 de maig de 1854 - 4 d'octubre de 1922), I marquès de Gelida.
  1. Es va casar el 23 d'abril de 1880 amb Consol Vidal i de Moragas, II marquesa de Moragas.
El va succeir en 1923 la seva filla:
  • Consol Jover i Vidal (29 de gener de 1881 - 10 d'agost de 1957), II marquesa de Gelida.
  1. Va casar el 24 de juny de 1901 amb Eusebi Güell i López (1877-1955), II vescomte de Güell, Majordom de Setmana de Sa Majestat, Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica, Cavaller del Sant Calze de València, President del Reial Cercle Artístic de Barcelona, i de la Hispanic Society of America.

El va succeir en 1958 en el seu fill:

  1. Va casar-se el 14 de gener de 1927 amb Lluïsa de Sentmenat i Güell (1902-1993).
Li va succeir en 1991el seu fill:
  1. Va casar el 17 de juliol de 1956 amb Maria del Carme Malet i de Travy (n.1930).
Va morir el 24 de gener de 2018.

Blasó[modifica]

≪En camp de gules, un jou, de plata, tallat i entrellaçat amb un altre. Divisa: Deus adjuvet me.≫[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Elenco de Grandezas y Títulos Nobiliarios Españoles. Instituto "Salazar y Castro" (2014), C.S.I.C.
  2. 2,0 2,1 El transatlántico «J. Jover Serra», a Vida marítima, 12 de novembre de 2013.
  3. La Época, 23 de gener de 1896, página 2.
  4. 4,0 4,1 ≪Els propietaris de la fàbrica de paper "La Gelidense"≫, a gelida.org, consultat el 7 de març de 2014.
  5. 5,0 5,1 BOE, 25 d'abril de 1991.