Maruja Pachón
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 9 desembre 1948  (75 anys)Nova York |
 Ministra d'Educació | |
| 1993 – 1994 ← Carlos Holmes Trujillo – Arturo Sarabia Better → Membre del gabinet: César Gaviria Trujillo | |
| Dades personals | |
| Religió | Catolicisme |
| Activitat | |
| Ocupació | periodista |
| Família | |
| Cònjuge | Alberto Villamizar |
| Fills | Andrés Villamizar |
| Pare | Álvaro Pachón de la Torre |
| Germans | Gloria Pachón Castro |
Maruja Pachón de Villamizar (Nova York, Estats Units,[1] 9 de desembre de 1937[2]) és una política, publicista i periodista colombiana, guanyadora dels premis CPB (Círculo de Periodistas de Bogotá) el 1985 i Simón Bolívar el 1986.[3][4]
Biografia[modifica]
Maruja Pachón és filla del periodista Álvaro Pachón de la Torre, la seva germana major és Gloria Pachón, la vídua de Luis Carlos Galán.[5] Va estar casada amb el polític cucuteño Alberto Villamizar, amb qui va tenir un fill;[6] els fills del primer matrimoni de Maruja són: Mónica, Alexandra, Juana, Nicolás i Patricio.
La seva activitat professional al costat de la política la va conduir a coordinar la comissió de comunicacions del Centre d'Estudis del Nou Liberalisme. Va ser segrestada un any després de la mort del seu cunyat Luis Carlos Galán per Los Extraditables, comandats per Pablo Escobar, qui va concebre el segrest massiu de polítics i periodistes per pressionar al president César Gaviria per a la caiguda del tractat d'extradició a més d'altres beneficis per als narcotraficants que es lliuressin.[7]
Els detalls del seu segrest, juntament amb el de la seva cunyada Beatriz Villamizar, Marina Montoya, Diana Turbay, Azucena Liévano, Francisco Santos Calderón –qui en 2002 es convertiria en vicepresident de la República– i altres segrestats més són narrats en el llibre Noticia de un Secuestro de Gabriel García Márquez.[6]
Va ser alliberada al maig de 1991.[7][8]
Trajectòria[modifica]
Pachón va ser publicista en agències com McCann-Erickson i Època. També va ser directora de promoció de la Corporació Nacional de Turisme.
Com periodista va dirigir els programes de televisió Enfoque i Reportajes al mundo, amb els quals va guanyar els premis CPB en 1985 i Simón Bolívar en 1986.[3]
Al moment del seu segrest era directora de la empresa estatal de foment al cinema.[8]
Dos anys després del seu alliberament, el president César Gaviria la va nomenar Ministra d'Educació.[3]
També va ser directora de la Corporación Escuela Galán, entitat de caràcter mixt de dedicada a la formació en valors democràtics.[9]
Referències[modifica]
- ↑ Semana. «Maruja Pachón, ex ministra de Educación» (en español). [Consulta: 22 enero 2020].
- ↑ Gabriel García Márquez. Noticia de un secuestro, pág. 122
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Maruja Pachón, ex ministra de Educación». , 23-05-2009 [Consulta: 6 febrer 2014].
- ↑ «Nombrados dos nuevos ministros». , 05-03-1993 [Consulta: 6 març 2014].
- ↑ Mi vida con Luis Carlos Galán... por su esposa Gloria Pachón
- ↑ 6,0 6,1 Alberto Villamizar i Maruja Pachon en 1996
- ↑ 7,0 7,1 Libre Maruja Pachón, El Tiempo 21 de mayo de 1991
- ↑ 8,0 8,1 Maruja Pachón y Francisco Santos
- ↑ Detalle del Proceso Número FPFD 121/2013