María Matilde Suárez
| Biografia | |
|---|---|
| Activitat | |
| Ocupació | sociòloga, antropòloga  |
María Matilde Suárez és una sociòloga i antropòloga veneçolana, coneguda pel seu treball etnogràfic sobre costums i tradicions de Veneçuela, especialment entre els waraos.[1]
Suárez va formar part de l'equip d'antropòlogues veneçolanes provinents de la Universidad Central de Venezuela que l'arqueòleg d'origen català José María Cruxent va recomanar que s'especialitzessin fent estudis de postgrau a l'estranger. El Departament d'Antropologia que Cruxent havia fundat a l'Instituto Venezolano de Investigaciones Científicas (IVIC) els va oferir beques amb aquesta finalitat. El grup estava format per Nelly Arvelo, que va fer estudis de doctorat en antropologia a la Universitat Cornell; Erika Wagner, que va anar a la Universitat Yale per ampliar els seus coneixements d'arqueologia; Haydee Seijas, que va anar a la Universitat Tulane per especialitzar-se en antropologia cultural i lingüística, i María Matilde Suárez, que va anar a França per fer-hi un postgrau en antropologia.[1] A París, dirigida per Roger Bastide va preparar la seva tesi doctoral, que va escriure en francès —Étude ethnologique de quatre villages guarao— i va llegir el 1965.[2] El treball de camp previ l'havia fet a partir de 1963.[3]
De tornada a Veneçuela, Suárez ingressa a l'IVIC el 1965. Amb finançament d'aquest institut va revisar, ampliar la seva tesi doctoral feta a Paris i va publicar en castellà la seva monografia: Los Warao: Indígenas del delta del Orinoco (delta de l'Orénoque, territoire Delta Anacuro, Vénézuéla), el 1968.[4]
Entre novembre de 1968 i juny de 1969 va fer una estada a la Universitat d'Oxford, on, dirigida per l'antropòleg Rodney Needham, va analitzar les dades obtingudes en el seu treball de camp en relació a la terminologia del parentiu, les unions matrimonials i els canvis i les va comparar amb dades publicades per autors veneçolans, britànics, prussians i francesos que havien estudiat els waraos des de 1825. Va trobar que, malgrat que el sistema terminològic a penes havia canviat, en aquell grup ètnic hi havia hagut canvis estructurals destacats en comportaments socials en relació al matrimoni, relacions familiars i la descendència.[5] Suárez suposava que els canvis eren deguts a la influència que, en el segle xx, els waraos van rebre de missioners i criolls. De tota manera, va reconèixer la l'existència d'un sistema «matrilocal», que dona drets preferents al llinatge matern.[3]
María Matilde Suárez ha estudiat també la història de l'etnologia del darrer segle a Veneçuela. És coautora, amb Luise Margolies, del llibre Historia de la etnología contemporánea en Venezuela, en el qual consideren dos períodes en la història d'aquesta ciència a Veneçuela. Durant el primer període, que anomenen «dels precursors» i va des de finals del segle xix fins a l'inici de la dècada de 1940, els investigadors enfoquen la recerca des de diverses disciplines, com ara l'arqueologia, la història, la lingüística o l'antropologia física. El segon període, en el qual el treball de camp és fonamental per a la recollida de dades, és el que consideren pròpiament d'etnologia contemporània.[6]
Recerca etnogràfica
[modifica]- Los Warao: indígena del Delta del Orinoco (1968)[4]
- Warao, documental de 1965 que va dirigir ella mateixa; basat en el seu treball de camp, descriu la vida quotidiana dels warao i els seus costums i creences.[7]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Lizarralde, Manuel. «Una historia de la antropología venezolana según Roberto Lizarralde: investigadores de campo entre los pueblos indígenas desde la Colonia hasta 1990». A: Annel Mejías Guiza y Carmen Teresa García (eds.). Antropologías hechas en Venezuela (pdf) (en castellà). Tomo I. Asociación Latinoamericana de Antropología / Red de Antropologías del Sur, 2020, p. 111. ISBN 978-980-18-1452-8 [Consulta: 7 març 2023].
- ↑ «Etude ethnologique de quatre villages guarao (delta de l'Orénoque, territoire Delta Anacuro, Vénézuéla) / par María Mathilde Suárez Méndez ; sous la direction de Roger Bastide - Sudoc». [Consulta: 7 abril 2023].
- ↑ 3,0 3,1 Roosevelt, Anna C. «The Warao of the Orinoco Delta: A culture of stilt villagers». A: Alexandre Guida Navarro (coord.). A Civilização Lacustre e a Baixada Maranhense (pdf). Sao Luis, Brasil: Queiroz Carvalho, 2019, p. 241. ISBN 978-85-62485-86-2 [Consulta: 8 abril 2023].
- ↑ 4,0 4,1 Suárez, María M. (1968). Los Warao. Indígenas del delta del Orinoco. Departamento de Antropología, Instituto Venezolano de Investigaciones Científicas, Caracas, Venezuela
- ↑ Miller, Elmer S. «Terminología, alianza matrimonial y cambio en la sociedad Warao. María Matilde Suárez - Revisión» (en anglès). American Anthropologist, 77, 1975, pàg. 650-651 [Consulta: 7 abril 2023].
- ↑ Rodríguez Lorenzo, Miguel Ángel «Aportes para una actualización bibliohemerográfica de la investigación etnográfica, etnológica, antropológica e histórico-historiográfica sobre los indígenas venezolanos (A partir de las relaciones elaboradas por Luise Margolies, María Matilde Suárez y Omar González Ñáñez)» (pdf) (en castellà). Anuario GRHIAL Universidad de Los Andes, 12, 2018, pàg. 119-211. ISSN: 1856-9927 [Consulta: 8 abril 2023].
- ↑ «Warao» (en castellà). Portal del cine y el audiovisual latinoamericano y caribeño. [Consulta: 7 abril 2023].