Mas Rauriques

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Mas Rauriques
Dades
TipusEdifici i masia Modifica el valor a Wikidata
Construcciósegle xvii, XIX
Característiques
Estil arquitectònicObra popular
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativala Cellera de Ter (Selva) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióPladevall
 41° 57′ 42″ N, 2° 37′ 13″ E / 41.96154°N,2.62026°E / 41.96154; 2.62026Coord.: 41° 57′ 42″ N, 2° 37′ 13″ E / 41.96154°N,2.62026°E / 41.96154; 2.62026
IPA
IdentificadorIPAC: 31359

El Mas Rauriques és una masia de la Cellera de Ter (Selva) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Descripció[modifica]

Edifici aïllat, orientat a nord-est, de de dues plantes i golfes amb coberta de dues aigües amb vessants a façana. Consta de dos cossos, un més alt, antic i estret (tres i dos crugies) que l'altre, i un paller antic.[1]

Les obertures són de còdols i sorrenca i destaca sobretot la del primer pis del sector culminat amb una torreta. Aquesta gran finestra rectangular té una llinda monolítica de pedra sorrenca i l'ampit treballat amb motllures.[1]

El ràfec del cos de l'esquerra és d'una filera de teula girada i el del cos de la dreta és de cairats i taulers de fusta.[1]

Els elements més interessants de la masia són la torre de guaita, els contraforts de la part posterior i lateral i les finestres emmarcades de pedra. A la façana principal hi ha restes d'esgrafiats senzills de color blanc en forma d'emmarcaments d'algunes de les finestres del primer i segon pis del cos més alt, on hi ha la torreta. Aquesta torreta defensiva, més ornamental que funcional, és de planta irregular, tendent a circular i té una teulada cònica limitada amb una filera de rajols i culminada amb una veleta i una creu de ferro forjat.[1]

Pel que fa als contraforts, n'hi ha quatre a la part posterior del cos de l'esquerra. Un dels contraforts es va aprofitar per a adherir-hi una barraqueta, la porta de la qual és un forat del contrafort.[1]

Història[modifica]

Es tracta de la casa fortificada dels marquesos de Castelldosrius. Aquest aristòcrata va heretar el patrimoni dels Cabrera transmés als Olmera i la va usar com a segona residència. Fou una masoveria que s'abandonà a mitjans de la dècada dels 70 del segle xx.[1]

A la llinda del finestral del primer pis hi ha la llegenda següent: EXM 16 + 07 SR / MARQUES ^ DOS ^ RIUS".[1]

A la llinda de la finestra de la planta baixa també hi ha la data de 1607, entre l'abreviatura escrita de Jesús Crist i una creu.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 «Mas Rauriques». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 23 setembre 2017].