Aquesta casa feia de rectoria, però pel fet d'estar aïllada i de posseir algunes terres, se li pot donar el nom de mas. L'església la consideren del segle xvi, si bé en reemplaçà una del segle x. La casa la considerem del segle xviii. Aquesta masia és de planta rectangular amb obertures normals a les façanes, i teulats a dues vessants. Se situa al fons d'una vall molt pintoresca. Esmentarem que el nom de Vallvidrera, alguns historiadors afirmen que prové de vall més "Vitraria" o "fabricant d'objectes de vidre". Altres creuen que ve d'una herba anomenada "Vitriaria", en català "Morella Roquera".
Aquesta casa fou la rectoria de l'església que antigament el poble de Vallvidrera tenia per parròquia. Mossèn Cinto Verdaguer en fou un habitual devot. A part dels inspirats versos, hi dedicà uns Goigs. Avui l'església està tancada al culte i la casa serveix d'asil d'avis. Antigament se celebraven aplecs i romeries i, per tant, la masia servia per entendre els romeus. L'epidèmia de pesta de l'any 1821 no afectà aquest poble, però la casa serví de refugi i d'assistència dels fugitius d'altres indrets, alguns dels quals hi moriren. Vallvidrera fou municipi independent fins a l'any 1892, que fou agregat al de Sarrià.
«Mas de l'església de Santa Maria de Vallvidrera». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 23 setembre 2015].
