Masmughans de Dunbawand

Els masmughans de Dunbawand foren una dinastia zoroastriana que els àrabs van trobar a la regió de Dunbawand al nord de Rayy.

Friedrich von Spiegel té la teoria de que foren descendents dels prínceps sacerdots de Rayy coneguts per l'Avesta però Marquart ho nega per referir-se l'Avesta a un temps anterior, i considera que eren una branca dels bawàndides: Baw el fundador era un home molt pietós i a la caiguda de Yezdegerd III es va retirar al temple del seu pare i per tant era un mag i pare també del màrtir cristià Anastasi fill d'un Baw que era "mestre de ciències màgiques"; segons Marquart els bawandides apareixen quan desapareixen els masmughans.

La primera menció històrica d'un masmughan la fa al-Tabari en relació a la conquesta de Rayy per Nuaym ibn Mukarrin suposadament el 642 o 643. Els masmusghans sembla que llavors eren feudataris de Gil Gawbara ibn Gilanshah (640-660), origen de les dinasties dels dabúyides i baduspànides, del qual es creu que reconeixien la seva preeminència. Marquart pensa que la conquesta de Rayy no va passar fins el 716 o 717. El senyor de Rayy (rei si els fets són del 716) Siyawakhsh ibn Mihran ibn Bahram-Čubin va rebre reforços del Dunbawand però després de ser derrotat, el masmughan va signar la pau amb els àrabs a canvi d'un tribu de 200.000 dinars a l'any. El masmughan es deia Mardan Shah i governava Danbuwand, Khwar, Laridjan (anomenat com Lariz) i Shirriz. El país incloïa la muntanya Damawand, i apareix esmentat també com Duba-wand (País del clan Duba?). La capital estava segurament a Mandan però després de la conquesta àrab només apareixen Wima i Shalamba (aquesta al sud de la moderna població de Damawand). Yaqut al-Hamawi diu que la seva principal fortalesa s'anomenava Ustunawand o Djarhud.

El 748/749 Abu Muslim va voler sotmetre al masmughan però el seu general Musa ibn Kab fou emboscat per les forces locals que gaudien de l'avantatge del terreny i van haver de tornar a Rayy. El 758/759 a causa de les disputes entre el masmughan Abarwiz ibn al-Masmughan i un germà, el sobirà es va retirar al territori musulmà i es va sotmetre al califa que li va donar una pensió. A causa d'una prova de valor va rebre el nom i títol de al-Masmughan Malik ibn Dinar, masmughan de Dunbawand. Hauria aconsellat el nomenament del general Umar ibn Ala per dirigir l'expedició contra el Tabaristan. Al abandonar el país (758/759) el tron havia passat al seu germà (de nom desconegut) que poc després estava en guerra amb el seu sogre l'ishpabadh Khurshid del Tabaristan i va fer les paus amb aquest quan va saber de l'expedició abbàssida. Els àrabs van derrotar al ishpabadh i després al masmughan i els van fer presoners junt amb les filles Bakhtariya i Smyr (o Shakla) una que fou esposa d'al-Mahdi i l'altra fou umm walad d'Ali ibn Rayta. Un dels relats de la campanya diu que les dues eren filles del masmughan i que aquest fou executat però hi ha elements que plantegen alguns dubtes. Encara que el país es va desestructurar els descendents del masmughan van conservar influència (segurament no el poder) a la regió durant molt de temps.

Bibliografia

• J. Marquart, Eranshar.