Massakory

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaMassakory
Imatge

Localització
Map
 13° 00′ N, 15° 44′ E / 13°N,15.73°E / 13; 15.73
EstatTxad
RegionsRegió d'Hadjer-Lamis
DepartamentDagana Modifica el valor a Wikidata
Capital de


Massakory (en àrab ماساكوري, Māsākūrī) és la capital del departament de Dagana, a la regió d'Hadjer-Lamis, al Txad.[1] La ciutat estava antigament a la prefectura de Fort-Lamy, al departament del Baix Chari.[2]

Història[modifica]

El territori al voltant de Massakory solia ser governat pel sultà d'Ouaddaï. Dues tribus dominen aquesta regió: els Dagana, pastors nòmades, a l'interior i els Kouri Kalé en les costes i illes de la part occidental del llac.[3] Es diu que els Bulala, que viuen prop de Massagory, són d'origen àrab. Van ajudar a fundar el regne de Kanem i van ajudar a expulsar a la família reial de Kanem en el segle xiii. Més tard es van veure obligats a traslladar-se a la regió de Yao, on van crear un petit sultanat i es van establir en un estil de vida agrícola, encara que es diu que són bons guerrers.[4]

Els colonialistes francesos van crear el lloc de Massakory en el territori de Dagana en 1901.[5] En 1925 la regió de Bas-Chari va proporcionar 1.500 treballadors per a treballar en la línia de ferrocarril Congo-Oceà.[6] Durant l'era colonial francesa, les lleis es van aplicar amb duresa. En la circumscripció de Massakory d'unes 30.000 persones en 1932, el dos per cent estava en la presó.[7]

Economia[modifica]

En els últims anys la ciutat i la regió han estat "envaïdes" des del nord per importadors libis, igual que altres zones àrides i semiàrides del nord del Txad.[8] El mercat de bestiar, que abans era important, ha disminuït constantment a causa de l'avanç del desert i a la inestabilitat política en la zona que envolta al llac Txad, que s'està reduint.[9]

La ciutat es troba en el corredor Nigèria-Níger del sistema de carreteres nacionals del Txad, que va de N'Djamena a Bol. En 2005, s'havien completat 77 km entre N'Djamena i Massaguet, mentre que la resta del corredor de 249 km encara no havia començat per manca de finançament.[10] Per a 2008 la carretera pavimentada havia arribat a Massakory. La carretera té per objecte facilitar l'accés a una nova refineria de petroli que s'està construint en Djermaya, al nord de la capital. L'aeroport de Massakory és un aeroport civil amb una pista sense pavimentar de 1.100 m de longitud.[11]

Referències[modifica]

  1. «TABLEAU DES CODES DES CIRCONSCRITIONS» (pdf) (en francès). Ministère de l'Intérieur – INSEED, abril 2008. Arxivat de l'original el 2011-03-04. [Consulta: 22 juliol 2020].
  2. Durand, Claude. Les anciennes coutumes pénales du Tchad: les grandes enquêtes de 1937 et 1938 (en francès). L'Harmattan, 2002, p. 62. ISBN 978-2-7475-2542-8. 
  3. Durand, Claude. Les anciennes coutumes pénales du Tchad: les grandes enquêtes de 1937 et 1938 (en francès). L'Harmattan, 2002, p. 349. ISBN 978-2-7475-2542-8. 
  4. Azevedo, Mario Joaquim. Roots of Violence: A History of War in Chad (en anglès). Psychology Press, 1998, p. 13. ISBN 978-90-5699-582-9. 
  5. Durand, Claude. Fiscalité et politique: les redevances coutumières au Tchad, 1900-1956 (en francès). L'Harmattan, 1995, p. 351. ISBN 978-2-7384-3665-8. 
  6. Durand, Claude. Fiscalité et politique: les redevances coutumières au Tchad, 1900-1956 (en francès). L'Harmattan, 1995, p. 360. ISBN 978-2-7384-3665-8. 
  7. Azevedo, Mario Joaquim. Roots of Violence: A History of War in Chad (en anglès). Psychology Press, 1998, p. 83. ISBN 978-90-5699-582-9. 
  8. Bennafla, Karine. Le commerce frontalier en Afrique centrale: acteurs, espaces, pratiques (en francès). KARTHALA Editions, 2002, p. 45. ISBN 978-2-84586-230-2. 
  9. Bennafla, Karine. Le commerce frontalier en Afrique centrale: acteurs, espaces, pratiques (en francès). KARTHALA Editions, 2002, p. 93. ISBN 978-2-84586-230-2. 
  10. FMI. Chad: Poverty Reduction Strategy Paper - 2005 Annual Implementation Progress Report (en anglès). International Monetary Fund, 2007. 
  11. «Airports in Chad». Arxivat de l'original el 2020-09-28. [Consulta: 22 juliol 2020].