Mataparent
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Rubroboletus satanas  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 | |||||||||
| Bolet | |||||||||
| Taxonomia | |||||||||
| Super-regne | Eukaryota | ||||||||
| Regne | Fungi | ||||||||
| Classe | Agaricomycetes | ||||||||
| Ordre | Boletales | ||||||||
| Família | Boletaceae | ||||||||
| Gènere | Rubroboletus | ||||||||
| Espècie | Rubroboletus satanas Kuan Zhao i Zhu L.Yang, 2014 | ||||||||
| Nomenclatura | |||||||||
| Basiònim | Boletus satanas | ||||||||
| Sinònims | Boletus satanas Boletus crataegi Suillellus satanas Suillellus satanas var. americanus Suillus satanas
| ||||||||
El mataparents o matagent (Boletus satanas, del llatí boletus: bolet; satanas: dimoni) és un bolet tingut popularment per molt tòxic, essent el sol verinós en la família dels boletus com indica el seu nom, però no és pas dels bolets més perillosos. La seva ingestió provoca trastorns gastrointestinals, amb vòmits i diarrees, que es manifesten poc després del seu consum. És aquest el bolet que figura en la foto de la coberta. No s'ha de confondre els "mataparents", una sèrie de boletus comestibles, con ara el boletus luridus, el boletus regius o similars, amb el "matagent". Hi ha la falsa creença popular que qualsevol boletus que es torna blau en tallar-se, és tòxic.
Altres matagent també tòxics similars són el Boletus pulchrotinctus, que és més petit, amb el marge del barret de color rosa violaci, i els porus completament grocs; i el Boletus lupinus, que té el barret de color rosa lilós i els porus vermells. Es troben als mateixos hàbitats que Boletus satanas.
Descripció[modifica]
Amb un capell molt gran, de 10-30 cm, gairebé esfèric de jove i després convex, amb el marge excedent, incurvat i ondulat. La cutícula, que no és separable, és seca i un xic vellutada, de color blanc-crema gris pàl·lid.
Hàbitat[modifica]
Surt a l'estiu i fins a la tardor, de juliol a desembre, en boscos d'arbres de fulla caduca: roures, alzines, faigs i castanyers, en sòls calcaris. No és gaire abundant, però fidel als llocs on surt.
