Meniscoteri
Meniscotherium  | |
|---|---|
 | |
| Període | |
| Estat de conservació | |
 Fòssil | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Condylarthra |
| Família | Phenacodontidae |
| Subfamília | Meniscotheriinae |
| Gènere | Meniscotherium Cope, 1874 |
| Espècies | |
| |
Els meniscoteris (Meniscotherium) són un gènere extint de mamífers condilartres de la família dels fenacodòntids que visqueren a Nord-amèrica durant l'Eocè inferior. Se n'han trobat restes fòssils als Estats Units i Mèxic.[1] Les espècies d'aquest grup eren animals herbívors[2] que pesaven entre 5 i 17 kg, és a dir, eren més petites que Phenacodus.[3] Tenien les dents de tipus selenodont.[2] Feien 60 cm de llargada.[4] La taxonomia dels condilartres és controvertida i hi ha científics que rebutgen aquest ordre com a polifilètic. En cas de ser així, els meniscoteris podrien ser euungulats o afroteris basals.[5]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Entrada «Meniscotherium» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 11 setembre 2023].
- ↑ 2,0 2,1 Carlton, 2019, «Meniscotherium».
- ↑ Asher, 2018, p. 336.
- ↑ Kemp, 2005, p. 238.
- ↑ Asher, 2018, p. 314.
Bibliografia[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Meniscoteri |
- Asher, R. J. «Diversity and relationships within crown Mammalia». A: Zachos, F. E.; Asher, R. J. Mammalian Evolution, Diversity and Systematics (en anglès). De Gruyter, 2018, p. 301-352. ISBN 978-3-11-027590-2.
- Kemp, T. S. The Origin and Evolution of Mammals (en anglès). Oxford University Press, 2005. ISBN 9780198507611.
- Carlton, R. L. A Concise Dictionary of Paleontology (en anglès). 2a edició. Springer, 2019. ISBN 978-3-030-25586-2.