Vés al contingut

Meroític

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llenguaMeroític

Modifica el valor a Wikidata
Tipusllengua morta i llengua antiga Modifica el valor a Wikidata
Ús
EstatMèroe i Egipte Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengües niloticosaharianes
llengües sudàniques orientals Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaescriptura meroítica Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3xmr Modifica el valor a Wikidata
Glottologmero1237 Modifica el valor a Wikidata
IETFxmr Modifica el valor a Wikidata

El meroític era una llengua parlada a Mèroe i al Sudan durant el període Meroític (confirmat des del 300 aC) que es va extingir el 400 dC. S'escrivia de dues maneres en l'escriptura meroítica: cursiva meroítica, escrita amb un estil i es feia servir per mantenir constància escrita en general; i jeroglífics meroítics, que es cisellava en pedra o es feia servir per documents reials i religiosos. Gairebé no s'entén a causa de la falta de texts bilingües.

Una inscripció en jeroglífics meroítics adorna aquesta placa votiva reial del rei Tanyidamani. És del temple d'Apedemak a Mèroe, ca. 100 aC, Walters Art Museum, Baltimore.

La classificació del meroític és incerta a causa de la falta de dades i dificultats en la seva interpretació. Des que l'egiptòleg britànic Francis Llewellyn Griffith va desxifrar l'alfabet meroític el 1911,[1] s'ha proposat que el meroític està relacionat amb les llengües nubianes i llengües similars del fílum niloticosaharià. Claude Rilly, considerat l'especialista mundial en el meroític,[2] és el proponent més recent de la idea niloticosahariana: proposa que és sudanesa oriental, la família niloticosahariana que inclou el nubià (Rilly 2004, 2007, 2012). Rowan (2006, 2011), d'altra banda, remarca que l'inventori de sons i la fonotàctica (els únics aspectes de la llengua que són segurs) són similars als de les llengües afroasiàtiques, i són diferents de les llengües niloticosaharianes. Per exemple, gairebé no s'hi troba la seqüència CVC, on les consonants (C) són ambdues labials o velars. Això és similar a les restriccions de consonants que es troben a la família de llengües afroasiàtiques, suggerint que el meroític podria haver estat una llengua afroasiàtica com l'egipci. El problema no està resolt, i la major part de les classificacions consideren el meroític com a llengua qüestionablement niloticosahariana o com a no classificada (tal com va fer Joseph Greenberg).[3]

Finalment, una dinastia beja va conquerir Mèroe durant el segle i, i els escrits tardans en cursiva meroítica podrien representar una llengua criolla nubià-beja.

Desxiframent

[modifica]
Al Sudan s'hi troba el temple d'El-Hassa, del rei Amanakhereqerem; allí s'hi van localitzar cinc escultures de grès, representant uns carners i que contenien inscripcions, que finalment van permetre deswxifrar el meroític.

Després d'una expedició a Mèroe, l'explorador i mineralogista Frédéric Cailliaud va publicar, el 1826, les primeres còpies de textos meroítics. No obstant, l'escriptura era desconeguda i no es podia pronunciar fonèticament. No obstant, el 1911 l'egiptòleg britànic Francis Llewellyn Griffith va aconseguir desxifrar els signes dels dos alfabets meroítics.[1]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 (anglès) Eckley B. Coxe Jr, Expedition to Nubia vi, Filadèlfia, Universitat de Pennsilvània.
  2. Claude Rilly, Le Champollion du méroïtique, Journal du CNRS, núm. 172, maig de 2004.
  3. "What seems clear is that there is no simple linguistic solution waiting in the wings....Greenberg, writing in 1955, was pessimistic about Meroitic: 'the language does not appear to be related to any existing language of Africa.'" Andrew Robinson. 2002. Lost Languages (McGraw-Hill). Page 154.