Micròfon de carbó

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El micròfon de carbó és un micròfon de zona de pressió on el carbó (antracita o grafit) a què es refereix el nom, està en el seu interior en un compartiment tancat cobert per la membrana. Aquestes partícules de carbó actuen com una mena de resistència. En arribar-li una ona sonora a la placa, aquesta empeny les partícules de carbó que es desordenen provocant una variació de resistència i per tant una variació del corrent que el travessa reflex de la pressió de l'ona sonora incident. Aquest tipus de micròfons ha estat i encara és molt utilitzat en telefonia, perquè el seu resposta en freqüència, entre 200 i 3.000 Hz, és ideal per captar la veu humana. No obstant això, llevant les aplicacions en telefonia i àrees relacionades (porters automàtics, etc), són uns micròfons molt poc utilitzat perquè generen bastant soroll i la seva resposta en freqüència és irregular. Per això no són, en absolut, recomanables per a la radiodifusió. Va ser inventat per David Edward Hughes el 1878.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Micròfon de carbó