Mikhaïl Pletniov

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Mikhaïl Pletnev)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMikhaïl Pletniov
Mikhail Pletnev 2007.jpg
Biografia
Naixement 14 abril 1957 (62 anys)
Arkhànguelsk
Educació Conservatori de Moscou
Activitat
Ocupació Compositor, pianista i director d'orquestra
Instrument Piano
Premis

Spotify: 2YdRnOqBXCl9g8xCLcGh8C IMDB: nm1372909 Musicbrainz: c3f0d6a4-a413-4c40-9103-1638c4eb41ee
Modifica les dades a Wikidata

Mikhaïl Vassílievitx Pletniov (en rus: Михаи́л Васи́льевич Плетнёв, Arkhànguelsk, Rússia, 14 d'abril de 1957) és un pianista, director d'orquestra i compositor rus.[1]

Va entrar a l'Escola Central de Música als 13 anys, i el 1974 va ingressar al Conservatori de Moscou, on va tenir com a professors als pianistes i mestres Jacob Flier i Lev Vlàssenko. Als 21 anys va guanyar la medalla d'or del VI Concurs Internacional Txaikovski, amb el qual va guanyar reconeixement internacional i va atreure l'atenció a tot el món. L'any següent, el 1979, va debutar als Estats Units. També feia classes al Conservatori de Moscou.

El 1988 va ser convidat a actuar en la conferència de superpotències a Washington DC En aquesta conferència va conèixer i va fer amistat amb Mikhaïl Gorbatxov. Gràcies a aquesta amistat va aconseguir suports per fundar dos anys després l'Orquestra Nacional Russa el 1990, la primera orquestra no finançada pel govern a Rússia des de 1917, de la qual es va convertir en director principal.[2] Va deixar el càrrec a finals dels anys 90, i en l'actualitat n'és el seu director artístic.[3]

Els seus enregistraments consisteixen fonamentalment en obres russes. Els primers treballs que va gravar van ser orquestrals, incloent-hi La bella dorment, la Simfonia núm. 6 i la Simfonia Manfred de Txaikovski, i les Simfonies núm 2 i 3 de Rakhmàninov. Totes elles van ser ben rebudes pels crítics. El seu repertori al piano és també molt extens, incloent-hi obres com Les estacions, moltes sonates de Scarlatti, Quadres d'una exposició, i les seves pròpies transcripcions de les suites de El Trencanous i La bella dorment.

Pletniov té un contracte exclusiu amb Deutsche Grammophon des de 1996.

Referències[modifica]

  1. Fanning, David. "Pletnev, Mikhail". Grove Dictionary of Music and Musicians. 2001.
  2. "Mikhail Pletnev". Russian National Orchestra Official Website. http://www.russianarts.org/rno/pletnev.cfm
  3. Geoffrey Norris, "Mestre miseryguts". Telegraph, 22 març 2004.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mikhaïl Pletniov Modifica l'enllaç a Wikidata