Milasa

Milasa (Mylassa o Mylasa, Μύλασσα, o Μύλασα) fou la principal ciutat de Cària.

Era situada a una plana fèrtil a l'oest del país, al peu d'una muntanya, abundosa en marbre blanc del que eren construïts els temples (els principals els de Zeus Osogos i Zeus Labrandenus) i alguns edificis.

Fou la capital dels sàtrapes i reis de Cària abans d'establir-se a Halicarnàs. El seu port era a poca distancia i es deia Fiscos (Physcus).

Després de la guerra amb Antíoc III el gran, els romans la van declarar ciutat lliure perquè poc abans havia negat ajut als reis macedonis Filip V i Demetri. Aviat va esclatar la guerra amb els veïns euromis i Milasa va obtenir la victòria i va conquerir algunes ciutats dels seus enemics, però després es va haver de sotmetre a Rodes.

En temps d'Estrabó hi vivien dos famosos oradors, Euthydemus i Hybreas; aquest darrer es va enfrontar amb Labiè i va haver de fugir a Rodes; Labiè va marxar amb un exèrcit contra Milasa i la ciutat va patir força destrucció, però després fou reconstruïda. Va passar a Roma al mateix temps que Rodes.

Correspon a la ciutat otomana de Melasso o Melassa on hi ha força ruïnes però la majoria dels edificis de marbre foren desmuntats per reutilitzar el material en la construcció de mesquites