Miquel Solà i Dalmau

Miquel Solà i Dalmau (1908-1985)

Miquel Solà i Dalmau (1908-1985), de jove

Miquel Solà i Dalmau (Igualada, 1908 - 1985) és un escriptor que va publicar cinc obres de poesia i va fer la traducció de Platero y yo al català. Va col·laborar sovint a la premsa local amb poesies i articles d'història i bona part de la seva obra (teatre, assaig, poesia i diverses traduccions) resta inèdita. Tant la seva obra publicada com la que resta inèdita i diversos documents personals manuscrits es conserven a la Biblioteca Central d'Igualada. Amb motiu del centenari del seu naixement, Poesia Viva d’Igualada li va dedicar una sessió d’homenatge, amb la lectura de diversos textos seus i la Biblioteca Central d’Igualada va organitzar una exposició sobre la seva obra.

Tot i que era autodidacte, la constància en la investigació i l’estudi de formes estilístiques i dels autors clàssics li van permetre aconseguir un alt grau de perfeccionisme en la seves obres poètiques. La seva estètica s’inspira en ideals noucentistes com el classicisme i la civilitat, als quals afegeix la tendresa i també una ironia subtil. Expressa sovint una reflexió introspectiva i un punt hermètica, amb una visió moral estricta i un contingut transcendental i religiós.

Obres publicades

• Contrallums: paràboles evangèliques (1953).
• Itinerari jubilar (1956).
• Sonets de Quaresma (1956).
• Espòs de sang (1976).
• El foc dels sants: benaurances (1981).
• Blanquet i jo (1989). Traducció de Platero y yo de Juan Ramón Jiménez.
• "Cinc poemes inèdits". Revista d'Igualada, núm. 29 (2008).

Bibliografia

• Ferrer Piñol, Jaume. "Miquel Solà i Dalmau. Música de paraules, com batec d'ales d'àngel". Revista d'Igualada, núm. 29, p. 112-114 (setembre 2008).
• Pedraza Jordana. "Miquel Solà i Dalmau. La tenuïtat extrema de l'inexpressable". Revista d'Igualada, núm. 29, p. 112-114 (setembre 2008).