Mirabilis
 Flor de nit (Mirabilis jalapa) | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Caryophyllales |
| Família | Nyctaginaceae |
| Gènere | Mirabilis  Riv. ex L., Sp. Pl.,, 1: 177, 1753[1] |
| Tipus taxonòmic | Mirabilis jalapa |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Allionia L.
|
| especies | |
| ver texto | |
Mirabilis és un gènere de plantes perennes herbàcies de la família Nyctaginaceae. Hi ha al voltant de 50 espècies, que es troben en les regions més càlides del continent americà.[2] L'espècie més popular n'és flor de nit (Mirabilis jalapa), també anomenat mirabjà, santjonans[3] etc. i també la Mirabilis longiflora.
Típicament posseeixen arrels tuberoses, el que els permet sobreviure durant les estacions seques i fredes. Les flors, de pètals fusionats que formen una gola profunda i petita, són sovint fragants. De totes les espècies, almenys tres d'elles es conreen en jardins com plantes ornamentals o aliment: Mirabilis expansa. Poden tractar-se com cultius anuals.
Taxonomia[modifica]
El gènere Mirabilis conté les espècies següents:[4]
- Mirabilis aggregata (Ortega) Cav.
- Mirabilis albida (Walter) Heimerl
- Mirabilis alipes (S. Watson) Pilz
- Mirabilis austrotexana B.L. Turner
- Mirabilis campanulata Heimerl
- Mirabilis ciliatifolia (Weath.) Standl.
- Mirabilis coccinea (Torr.) Benth. & Hook. f.
- Mirabilis donahooiana Le Duc
- Mirabilis elegans (Choisy) Heimerl
- Mirabilis expansa (Ruiz & Pav.) Standl.
- Mirabilis gigantea (Standl.) Shinners
- Mirabilis glabra (S. Watson) Standl.
- Mirabilis glabrifolia (Ortega) I.M. Johnst.
- Mirabilis glandulosa (Standl.) W.A. Weber
- Mirabilis gracilis (Standl.) Le Duc
- Mirabilis grandiflora (Standl.) Standl.
- Mirabilis greenei S. Watson
- Mirabilis hintoniorum Le Duc
- Mirabilis hirsuta (Nutt.) MacMill.
- Mirabilis intercedens Heimerl
- Mirabilis jalapa L. o flor de nit
- Mirabilis laevis (Benth.) Curran
- Mirabilis latifolia (A. Gray) Diggs, Lipscomb & O'Kennon
- Mirabilis linearis (Pursh) Heimerl
- Mirabilis longiflora L.
- Mirabilis longipes (Standl.) Standl.
- Mirabilis melanotricha (Standl.) Spellenb.
- Mirabilis microchlamydea (Standl.) Standl.
- Mirabilis multiflora(Torr.) A. Gray
- Mirabilis nesomii B.L. Turner
- Mirabilis odorata L.
- Mirabilis oligantha (Standl.) Standl.
- Mirabilis ovata (Ruiz & Pav.) Meigen
- Mirabilis oxybaphoides (A. Gray) A. Gray
- Mirabilis polonii Le Duc
- Mirabilis polyphylla (Standl.) Standl.
- Mirabilis pringleiWeath.
- Mirabilis prostrata (Ruiz & Pav.) Heimerl
- Mirabilis rotundifolia (Greene) Standl.
- Mirabilis russellii Le Duc
- Mirabilis sanguinea Heimerl
- Mirabilis suffruticosa (Standl.) Standl.
- Mirabilis tenuiloba S. Watson
- Mirabilis texensis (J.M. Coult.) B.L. Turner
- Mirabilis triflora Benth.
- Mirabilis urbani Heimerl
- Mirabilis violacea (L.) Heimerl
- Mirabilis viscosa Cav.
- Mirabilis weberbaueri Heimerl
- Mirabilis wrightiana A. Gray ex Britton & Kearney
Referències[modifica]
- ↑ «Genus: Mirabilis L». United States Department of Agriculture, 07-07-2010. Arxivat de l'original el 2009-01-15. [Consulta: 11 juliol 2021].
- ↑ Iannotti, M. «How to Grow Four O'Clock Plants» (en anglès). The Spruce. [Consulta: 11 juliol 2021].
- ↑ Vallès, Joan (ed.). «Flor de nit». A: TERMCAT. Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana, 2014 [Consulta: 17 març 2022].
- ↑ «GRIN Species Records of Mirabilis». United States Department of Agriculture. Arxivat de l'original el 2000-12-12. [Consulta: 11 juliol 2021].
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mirabilis |