Mirkhwand
_(d._1498_AD)-_Rawdat_al-Safa_Fi_Sirat_al-Anbiya%27_Wa_al-muluk_wa_al-Khulafa_Safavid_Iran,_dated_Muharram_1045,_i.e._June_1635.jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1433 Balkh (Imperi Timúrida) |
| Mort | 1498 (64/65 anys) Herat (Imperi Timúrida) |
| Religió | Islam |
| Activitat | |
| Ocupació | historiador |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Parents | Ghiyath al-Din Khwandamir, net |
Muhàmmad Mirkhwand ibn Khwandxah (Bukharà, 1433/1434 - Herat 22 de juny de 1498), conegut coma a Mirkhwand (Mīr-Khvānd), fou un historiador persa de l'època dels timúrides, en temps del sultà Hussayn Bayqara d'Herat. De mala salut va escriure bona part de la seva obra al llit. La seva obra principal és una «Història universal» amb set volums i un annex de geografia; el setè volum, dedicat a Hussayn Bayqara i els seus fills fins al 1522, fou escrit pel seu net (fill d'una filla) Khwandamir, que també va completar l'annex. És una de les principals fonts de la història de la Pèrsia medieval.
Traducció
[modifica]Pedro Teixeira, va publicar una traducció al castellà de l'historiador persa Mirkhwand.[1][2][3]
Referències
[modifica]- ↑ Pedro Teixeira. Relaciones de Pedro Teixeira: d'el origen, descendencia, y succession de los reyes de Persia, y de Harmuz, y de un viage hecho por el mismo autor dende la India oriental hasta Italia por tierra. En casa de H. Verdussen, 1610, p. 190–.
- ↑ Max LANGE (Dr. jur.); Ernst FALKBEER; Paul Charles MORPHY Paul Morphy; a sketch from the Chess World. ... Translated with additional notes and games by Herr Falkbeer, 1860, p. 8–.
- ↑ Pedro Teixeira; Mir Khwănd; king of Hormuz Tūrăn-Shȧh The History of Persia: Containing, the Lives and Memorable Action of Its Kings from the First Erecting of that Monarchy to this Time; an Exact Description of All Its Dominions; a Curious Account of India, China, Tartary, Kermon, Arabia, Nixabur, and the Islands of Ceylon and Timor; as Also of All Cities Occasionally Mention'd, as Schiras, Samarkand, Bokara, &c. Manners and Customs of Those People, Persian Worshippers of Fire; Plants, Beasts, Product, and Trade ... To which is Added, an Abridgment of the Lives of the Kings of Harmuz, Or Ormuz. The Persian History. J. Brown, 1715, p. 163–.
- Enciclopèdia de l'Islam, VII, 129