Misofonia
| Tipus | trastorn de processament sensorial  |
|---|
La misofonia és una afecció caracteritzada per una reacció emocional, autònoma, negativa a sons quotidians específics. Es tracta d'una síndrome neurofisiològica i conductual caracteritzada fenotípicament per una hiperexcitabilitat del sistema nerviós autònom que cursa amb una disminució de la tolerància a determinats sons i una resposta intensa i desagradable (per exemple, irritació, ira, ansietat).[1][2]
El terme misofonia (del grec miso: odi i phónè: veu) fou introduït per Jastreboff i Jastreboff l'any 2001.[3] Anteriorment altres autors havien definit el mateix fenomen com síndrome de sensibilitat al so selectiu, sensibilitat al so suau o ràbia sonora.[1]
Etiologia i patogènia[modifica]
L'etiologia del trastorn és desconeguda. No se sap si es tracta d'una afecció neurològica, auditiva o psiquiàtrica .
La investigació sobre misofonia inclou estudis realitzats en els camps de l'audiologia, l'otorrinolaringologia, la psiquiatria, la psicologia i les neurociències. La major part de la literatura tendeix a explicar-la dins de la patologia psiquiàtrica. S'ha associat a Trastorns obsessius (sobretot Trastorn Obsessiu de la Personalitat), Trastorns de l'Espectre Autista, Trastorn per Estrès Posttraumàtic, Trastorn Límit de la Personalitat, Trastorn Bipolar i Esquizofrènia.[4] Però la sobre activació davant d'estímuls auditius s'observa també en una àmplia gamma de trastorns neurològics i mèdics: tinnitus, hiperacúsia, migranyes.[2] Es desconeix la naturalesa precisa de la relació entre la misofonia i aquests trastorns.
Alguns autors han suggerit una agrupació familiar de la síndrome i han proposat una transmissió genètica de tipus autosòmic dominant.[5]
Clínica, diagnòstic, diagnòstic diferencial i comorbiditat[modifica]
Els símptomes de la misofonia són amplis i variables.
Es creu que els individus amb misofonia mostren un augment de l'excitació del sistema nerviós simpàtic acompanyada d'angoixa com a resposta a sons específics basats en patrons concrets i repetitius, independentment del nivell de decibels.[3][6]
Exemples de sons desencadenants o “misofònics” són els que es produeixen en mastegar, empassar, esbufegar, respirar, moure repetidament un peu, escurar un got amb la cullera, obrir i tancar repetidament un bolígraf, etc.[2]
La resposta misòfona es mostra amb una gran varietat de símptomes d'intensitat diversa. Els més freqüents són els relacionats amb l'ansietat: opressió precordial, tensió muscular, taquicàrdia, dispnea, irritabilitat, ira, agressivitat, temor al descontrol, pànic... De forma secundària apareix simptomatologia depressiva i alteracions conductuals (habitualment conductes d'evitació o agressives). La gran variabilitat tant en els sons com en les reaccions suggereix que les diferències individuals, l'aprenentatge i el context poden tenir un paper en la resposta aversiva. Aquesta malaltia pot causar molt de patiment i de greus alteracions en la funcionalitat normal del subjecte que la pateix.[1][2][7]
S'han presentat models d'aprenentatge associatiu i no associatiu per comprendre els mecanismes subjacents de la misofonia.[1]
La misofonia no està inclosa en els sistemes de classificació de malalties actuals (DSM-5, ICD-11).[8][9] Per al seu diagnòstic es requereix la realització d'una història clínica exhaustiva i de proves audiològiques. També s'utilitzen escales específiques per avaluar els sons misòfons i la qualitat i intensitat de la resposta.10[10]
El diagnòstic diferencial s'ha de plantejar amb altres alteracions auditives, neurològiques o psiquiàtriques. Destaquem:
Els acúfens i tinnitus: sons o sorolls en una o ambdues orelles que sovint s'acompanyen de pèrdua de l'agudesa auditiva.
La hiperacúsia: sensibilitat extrema a sons o sorolls secundària a una percepció augmentada que es manifesta en determinats freqüències, rangs i volum del so (els més greus o els més aguts per exemple)
La fonofòbia: temor exagerat al so, que es considera un subtipus de misofonia.
La misofonia es presenta amb molta freqüència de forma comòrbida amb els Trastorns Obsessius de la personalitat (fins a un 52%)[2] i molts altres trastorns psiquiàtrics.[4]
Tractament[modifica]
Actualment, no hi ha cap tractament farmacològic per a la misofonia. Sobre la base de la seva associació amb els trastorns obsessius i als símptomes d'ansietat i depressius que presenta, s'han utilitzat tractaments serotoninèrgics, principalment Inhibidors selectius de recaptació de Serotonina (ISRS), amb resultats parcialment satisfactoris.[2]
La Tinnitus Retraining Therapy (TRT) o Teràpia d'Habituació, dissenyada per Jastreboff i Jastreboff es basa en la hipòtesi que l'habituació a un determinat so, mitjançant teràpia sonora i acompanyament psicoterapèutic, fa que aquest so deixi de ser molest. Es va crear per al tractament del Tinnitus però també s'ha proposat per abordar la misofonia, degut a les semblances entre ambdues malalties.[11][12][11]
Diferents modalitats de tractament cognitivo conductual han demostrat eficàcia en aproximadament la meitat dels casos de misofonia. S'apliquen tècniques d'afrontament, exposició amb prevenció de resposta, reestructuració cognitiva i relaxació.[2][13]
Altres opcions terapèutiques d'eficàcia menys demostrada inclouen, canvis en l'estil de vida (ritme de son-vigília, hàbits alimentaris, exercici físic...), hipnosi i Neurofeedback (https://centrodelaudifono.es/misofonia/).
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Palumbo, Devon B.; Alsalman, Ola; De Ridder, Dirk; Song, Jae-Jin; Vanneste, Sven «Misophonia and Potential Underlying Mechanisms: A Perspective». Frontiers in Psychology, 9, 2018, pàg. 953. DOI: 10.3389/fpsyg.2018.00953/full. ISSN: 1664-1078.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Brout, Jennifer J.; Edelstein, Miren; Erfanian, Mercede; Mannino, Michael; Miller, Lucy J. «Investigating Misophonia: A Review of the Empirical Literature, Clinical Implications, and a Research Agenda». Frontiers in Neuroscience, 12, 2018. DOI: 10.3389/fnins.2018.00036/full. ISSN: 1662-453X.
- ↑ 3,0 3,1 Jastreboff, Margaret M.; Jastreboff, Pawel J. «Components of decreased sound tolerance : hyperacusis, misophonia, phonophobia». ITHS News Lett, 2(5-7), 2001, pàg. 1-5.
- ↑ 4,0 4,1 Cassiello-Robbins, Clair; Anand, Deepika; McMahon, Kibby; Brout, Jennifer; Kelley, Lisalynn «A Preliminary Investigation of the Association Between Misophonia and Symptoms of Psychopathology and Personality Disorders». Frontiers in Psychology, 11, 14-01-2021, pàg. 519681. DOI: 10.3389/fpsyg.2020.519681. ISSN: 1664-1078. PMC: PMC7840505. PMID: 33519567.
- ↑ Sanchez, Tanit Ganz; Silva, Fúlvia Eduarda da «Familial misophonia or selective sound sensitivity syndrome : evidence for autosomal dominant inheritance?» (en anglès). Brazilian Journal of Otorhinolaryngology, 84, 5, 2018-09, pàg. 553–559. DOI: 10.1016/j.bjorl.2017.06.014. PMC: PMC9452240. PMID: 28823694.
- ↑ Jastreboff, Pawel J.; Jastreboff, Margaret M. «Decreased sound tolerance: hyperacusis, misophonia, diplacousis, and polyacousis». Handbook of Clinical Neurology, 129, 2015, pàg. 375–387. DOI: 10.1016/B978-0-444-62630-1.00021-4. ISSN: 0072-9752. PMID: 25726280.
- ↑ Schröder, Arjan; Vulink, Nienke; Denys, Damiaan «Misophonia: Diagnostic Criteria for a New Psychiatric Disorder» (en anglès). PLoS ONE, 8, 1, 23-01-2013, pàg. e54706. DOI: 10.1371/journal.pone.0054706. ISSN: 1932-6203. PMC: PMC3553052. PMID: 23372758.
- ↑ Manual diagnóstico y estadístico de los trastornos mentales : DSM-5. 5ª ed. Madrid: Editorial Médica Panamericana, D.L. 2014. ISBN 978-84-9835-810-0.
- ↑ «ICD-10 Version:2019» (en anglès). Organització Mundial de la Salut. [Consulta: 24 abril 2023].
- ↑ «The Misophonia Activation Scale (MAS-1)» (en anglès). Misophonia UK. [Consulta: 24 abril 2023].
- ↑ 11,0 11,1 Jastreboff, Pawel; Jastreboff, Margaret «Treatments for Decreased Sound Tolerance (Hyperacusis and Misophonia)» (en anglès). Seminars in Hearing, 35, 02, 29-04-2014, pàg. 105–120. DOI: 10.1055/s-0034-1372527. ISSN: 0734-0451.
- ↑ Jastreboff, Pawel J; Jastreboff, Margaret M «Tinnitus Retraining Therapy for patients with tinnitus and decreased sound tolerance» (en anglès). Otolaryngologic Clinics of North America, 36, 2, 2003-04, pàg. 321–336. DOI: 10.1016/S0030-6665(02)00172-X.
- ↑ Schröder, Arjan E.; Vulink, Nienke C.; van Loon, Arnoud J.; Denys, Damiaan A. «Cognitive behavioral therapy is effective in misophonia: An open trial» (en anglès). Journal of Affective Disorders, 217, 2017-08, pàg. 289–294. DOI: 10.1016/j.jad.2017.04.017.