Model trinitari

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

El model trinitari és la divisió social en tres grups de funcions i estatus diferenciat. Un dels medievalistes més influents del segle xx, Georges Duby,[1] identifica el model trinitari com el caracteritzador de la societat feudal. Així, es va establir a Europa a finals del Segle XI, com a model de societat en la que es reparteixen els seus diferents membres en tres funcions clarament delimitades: els oratores, o persones que resen per a la salvació de la comunitat, els bellatores, que combaten i defensen el col·lectiu i, finalment, els laboratores, que treballen i aporten el sosteniment per a tothom. D'aquesta manera, amb l'entrada del nou mil·lenni es deixen enrere els models binaris que, fins llavors, havien dominat les organitzacions socials: religiosos davant laics.

La influència d'aquest nou model trifuncional és inqüestionable a partir de la seva entrada en vigor: fins a les revolucions burgeses, al segle xviii, es va mantenir una triple partició social entre el clergat, la noblesa i un tercer estat.

Fins i tot hi ha autors, com Javier Alvarado[2] que consideren aquest model d'organització social com la base que, en un futur, va comportar la divisió de poders que caracteritza les nostres democràcies actuals.

Referències[modifica]

  1. Duby, Georges. Los tres órdenes o lo imaginario del feudalismo. Barcelona: Taurus, 2000. ISBN 9788430602568. 
  2. Alvarado, Javier. De la ideología trifuncional a la separación de poderes. Madrid: UNED, 2012, p. 312. ISBN 978-84-362-2937-0.