Molí de marea de Corroios
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Molí de marea i patrimoni cultural  | |||
| Construcció | 1403 (Gregorià) | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura medieval | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Corroios (Portugal) (en)  | |||
| ||||
| Immoble d'interès públic en Portugal | ||||
| Data | 1984 | |||
| Identificador | 73939 | |||
El Molí de marea de Corroios, també anomenat Molí do Castelo, és un molí construït al 1403 per ordre de Nuno Álvares Pereira.
Donat al Convent do Carmo (Lisboa), s'amplià a la primeria del segle xviii després d'haver sofert grans danys pel terratrèmol de 1755. Durant l'extinció dels ordes religiosos, el molí s'incorporà a la Hisenda Nacional i fou adquirit, al 1836, per João Luís Lourenço.
En l'inici del s. XX el molí s'emprà també per a esclofollar l'arròs.
El 1980 el comprà la Cambra Municipal de Seixal, que el restaurà i l'obrí al públic com a part del seu Ecomuseu Municipal.[1]
El Molí de Corroios és dels pocs que es manté en funcionament a l'àrea de l'estuari del Tejo.
Referències[modifica]
- ↑ «Moinho de Maré de Corroios[Enllaç no actiu]», in Metrópoles.