Vés al contingut

Molí fariner de Can Pedrosa

(S'ha redirigit des de: Molí fariner (Sant Just Desvern))
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Molí fariner
Imatge
Dades
TipusMolí hidràulic Modifica el valor a Wikidata
ConstruccióXIV
Característiques
Estil arquitectònicObra popular
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaSant Just Desvern (Baix Llobregat) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióCarretera de la Fatjol.
Map
 41° 23′ 31″ N, 2° 04′ 37″ E / 41.39194°N,2.07694°E / 41.39194; 2.07694
Bé integrant del patrimoni cultural català
Id. IPAC36700 Modifica el valor a Wikidata

L'antic molí fariner de Can Padrosa és un monument arquitectònic del municipi de Sant Just Desvern (Baix Llobregat) que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Descripció

[modifica]

Molí fariner hidràulic que conserva gairebé la totalitat de la seva estructura.[1] A la part superior hi ha part de la bassa soterrada. Conserva la totalitat del cup, la volta sencera del carcabà amb les canalitzacions internes i externes. No es conserven les pedres del molí. El portal d'entrada, situat a la façana nord, té un arc gòtic apuntat.[1]

Història

[modifica]

En terrenys propietat de la masia de Can Padrosa es va edificar al segle xiv un molí fariner de bassa, que captava l'aigua de la riera. L'aigua passava per un cup (pou) i amb la seva força movia el rodet del molí. D'aquesta manera els pagesos molien el blat per fer farina. La primera referència documental sobre el molí la trobem el 1306, any de la seva construcció, però el molí canvià de mans constantment. Els seus propietaris útils o usuaris eren els santjustencs Ferrer Moragues i Arnau d'Horta. A aquest mateix 1306 el senyor feudal, Guillem Durfort, era el propietari directe del molí.[2]

El 1311 el senyor feudal ho va vendre a un mercader de Barcelona, Guerau Trilla, i el 1347 el molí apareix en un document de la catedral de Barcelona, citat com a molí mitjà, el que fa pensar en l'existència d'altres dos molins, propietat de Bonanat Teixidor. El molí va deixar de funcionar aviat i no es va parlar d'ell fins al 1651, amb motiu de l'enterrament a la bassa del molí de tres morts de pesta que després van ser retirats.[2]

A mitjan segle xvii el molí va deixar de funcionar. A partir dels anys 60 del segle xx va servir de garatge d'una excavadora, i fins i tot d'abocador de runes.[1] L'any 1986 l'Ajuntament de Sant Just Desvern va decidir adquirir els terrenys i el 1987 les restes es van incloure al Catàleg del Patrimoni Històric i Artístic Local.[2] Tota la sala de les moles va quedar totalment coberta de terres i runes. L'any 2001 l'Ajuntament va redescobrir el molí, iniciant un projecte de restauració per adequar-lo i fer-lo accessible, finalitzat l'abril de 2003.[1]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Molí fariner». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 19 març 2015].
  2. 2,0 2,1 2,2 Catàleg i Pla Especial de protecció i rehabilitació del patrimoni arquitectònic de Sant Just Desvern.