Monistrol d'Anoia
| ||||
| Tipus | entitat singular de població  | |||
|---|---|---|---|---|
| Lloc | ||||
| ||||
| Estat | Espanya | |||
| Comunitat autònoma | Catalunya | |||
| Província | província de Barcelona | |||
| Comarca | Alt Penedès | |||
| Municipi | Sant Sadurní d'Anoia | |||
| Població humana | ||||
| Població | 16 (2024) | |||
| Geografia | ||||
| Altitud | 139 m | |||
| Codi INE | 08240000400 | |||
| Codi IDESCAT | 0824010004300 | |||
Monistrol d'Anoia és un nucli de població del municipi de Sant Sadurní d'Anoia (Alt Penedès). Es troba a 139 m sobre el nivell del mar, a l'esquerra de l'Anoia, davant l'aiguabarreig amb la riera de Mediona.[1]
Història
[modifica]El 917, Ermenard, vescomte de Barcelona, i Udulard, fills d'Udulard, atenent la súplica de l'abat li donaren lloc prop del riu Anoia, on hi ha edificada l'església de Santa Maria, St. Pere i St. Joan.[2][3][4] El 986, el lloc de Monistrol apareix en una donació feta al monestir de Sant Cugat del Vallès per Senifred i la seva muller Adelaida.[4]
Cap al 1125 consta que hi havia una torre,[4] i el 1476, Bernat de Rocacrespa, coadjutor del monestir de Sant Cugat, establí en emfiteusi la quadra de Monistrol al monestir de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron, que el 1530 la vengué a Frederic Honrat de Gualbes i Vallseca, vicecanceller de Catalunya.[5][6] Era casat amb Estefania Joana Sapila, amb qui tingué almenys cinc fills: Anna, casada amb Pere de Rocabertí, senyor de Cabrenys; Jerònima, religiosa al monestir de Santa Maria de Jerusalem; Isabel,[7] casada amb Lluís Vilana i Costera;[8] Gaspar; i Caterina, casada amb Joan Sunyer, doctor del Consell Reial i fill del donzell Gabriel Sunyer.[9]
El 1593, Frederic Vilana i de Gualbes va guanyar el litigi a la Reial Audiència per l'herència de la seva tia Anna, i el 1596 prengué possessió de la quadra de Monistrol.[10][11] El 1599, Felip III li concedí el privilegi de noble,[8] i el 1615 obtingué del monestir de Sant Cugat la jurisdicció sobre el terme.[11] Casat amb Isabel de Martí, fou succeït pel seu fill Francesc Vilana i Martí, que es va casar en primeres noces amb Macianna de Peguera i Clarís, filla del jurista Lluís de Peguera.[12]
L'hereu Felip Vilana i de Peguera es va casar amb Maria Boixadors i Riera, filla del comerciant Onofre Boixadors.[13] El matrimoni va tenir cinc fills, dels quals l'hereu Francesc Vilana i Boixadors es va casar amb Jerònima de Vilamala i Puigmarí, essent succeït pel seu fill Francesc Vilana i de Vilamala.[14] Casat amb la seva cosina Anna Vilana i de Cordelles-Giudice, va morir sense fills el 1751. Aleshores, el seu nebot Francesc de Marí-Vilana i de Vilamala (1696-1765),[15] fill del militar Francesc de Marí i Genovès, mestre de camp del terç de Barcelona,[16] i de Maria Gràcia Vilana i de Vilamala, va iniciar un litigi contra la vídua per l'herència,[17] i el 1755, morta ja aquesta, va prendre possessió de la torre i del lloc de Monistrol.[18]
El 1757, la seva filla Teresa de Marí i de Montserrat (1736-1793)[19] es va casar amb Francesc Fèlix de Dusai i de Fivaller (1730-1793),[19] amb qui tingué Francesc de Paula de Dusai i de Marí (1758-1825), que el 1796 va obtenir el títol de marquès de Dusai, posteriorment de Monistrol d'Anoia.[20] Casat amb Josepa de Fivaller i de Bru (†1810),[21] fou succeït per la seva filla Maria Francesca de Dusai i de Fivaller (1802-1854), segona marquesa de Monistrol, que es va casar amb Joaquim Escrivà de Romaní i de Taverner, baró de Beniparell, Argeleta i Prullans.[21] La marquesa va morir a la Torreblanca durant l'epidèmia de còlera de 1854,[22] i fou succeïda pel seu fill Josep Maria Escrivà de Romaní i de Dusai (1825-1890), tercer marquès de Monistrol i baró de Beniparell, Argeleta i Prullans.
El 1845, la quadra de Monistrol va ser incorporada al municipi de Sant Sadurní d'Anoia.[23]
Bibliografia
[modifica]- DDAA. Gran Geografia Comarcal de Catalunya: Alt Penedès. Baix Penedès. Garraf. Anoia. vol. V. Grup Enciclopèdia, 1982, p. 93. ISBN 84-85194-20-9.
Referències
[modifica]- ↑ «Monistrol d'Anoia». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ Mas, Josep. Taula Cartulari de Sant Cugat del Vallès. vol. IV, núm. X.
- ↑ Bolòs, Jordi; Hurtado, Víctor. Atles del Comtat de Barcelona (801-993). Rafael Dalmau editor, 2018, p. 42.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Costa i Via, Montserrat. «Santa Maria de Monistrol (Sant Sadurní d’Anoia)». Catalunya Romànica. Grup Enciclopèdia.
- ↑ Gaya Catasus, 2016, p. 42, 750.
- ↑ Llorac i Santis, 1988, p. 251.
- ↑ «Isabel de GUALBES y SA PILA». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ 8,0 8,1 Dalmases i Juanet, 2018, p. 86.
- ↑ Gaya Catasus, 2016, p. 750.
- ↑ AHPB, notari Montserrat Rialp, 05-10-1596.
- ↑ 11,0 11,1 AHPB, notari 992/27, f. 606-612v, 15-11-1760. Creació de censal per Francesc de Marí-Vilana i de Vilamala i Maria Teresa de Montserrat, i Francesc Fèlix de Dusai i Teresa de Marí a favor del rector i comunitat de preveres de Santa Maria del Pi, amb hipoteca de la quadra i terme de Monistrol d'Anoia.
- ↑ Dalmases i Juanet, 2018, p. 86-87.
- ↑ Dalmases i Juanet, 2018, p. 87.
- ↑ Dalmases i Juanet, 2018, p. 87-88.
- ↑ Vidal y de Barnola, 1999, p. 33.
- ↑ «Alfonso de Sotomayor, bisbe i arquebisbe de Barcelona (1677-1680)». Història de la Generalitat de Catalunya i dels seus presidents. Grup Enciclopèdia.
- ↑ Por Francisco de Mari de Vilana y de Vilamala, respondiendo a la duda del pleyto que sobre el interdicto de la ley fin. Cod. de edict. Div. Adrian. Tollend. sigue con doña Ana de Vilana y de Vilana, viuda de don Francisco de Vilana y de Vilamala, en la Real Audiencia y sala del señor don Pedro Geronymo de Quintana del consejo de Su Magestad. Biblioteca de Catalunya.
- ↑ «Acta de possessió del lloc de Monistrol d'Anoia i de la Torre de Vilana (còpia de 1758)». todocoleccion.net. AHPB, notari Antoni Grases, 28-01-1755.
- ↑ 19,0 19,1 Vidal y de Barnola, 1999, p. 32.
- ↑ Vidal y de Barnola, 1999, p. 31-32.
- ↑ 21,0 21,1 Fluvià i Escorsa, 2005, p. 702.
- ↑ Vidal y de Barnola, 1999, p. 31.
- ↑ Gaya Catasus, 2016, p. 42.
Vegeu també
[modifica]- Santa Maria de Monistrol (Sant Sadurní d'Anoia)
- Palau del Marquès de Monistrol (Barcelona)
- Casa Dusai
Bibliografia
[modifica]
- Badosa i Coll, Elisa. La Barcelona del barroc a través d'una família de comerciants: els Amat. Barcelona: Fundació Noguera, 2012.
- Dalmases i Juanet, Clara Isabel de «El llinatge Vilana de Barcelona: els descendents de Gaspar Vilana. Notes històriques i genealogia». Paratge, núm. 31, 2018, pàg. 71-88.
- Fluvià i Escorsa, Armand de «Els Dusai dels carrers de Montcada i de la Mercè de Barcelona». Acta historica et archaeologica mediaevalia, núm. 26, 2005, pàg. 693-703.
- Gaya Catasus, Jaume. Societat i economia agrària al Penedès, segles XVI-XVII: El terme de Subirats, la parròquia de Sant Pere de Lavern. Universitat Pompeu Fabra. Departament d'Humanitats (tesi doctorial), 2016.
- Llorac i Santis, Salvador. La demografia a l’antic terme de Subirats, segons els fogatges de 1497, 1515, 1553. vol. 11, 1988, p. 245-266.
- Vidal y de Barnola, Luís Alfonso «Els setze quarters de Don Lluís Bertran Escrivà de Romaní i de Dusai de Taverner i de Fiveller, marquès d'Argeleta». Paratge, nñum. 10, 1999, pàg. 31-34.