Mono (grup japonès)

Mono
	;
Dades
Tipus	grup de música
Història
Creació	1999, Tòquio
Activitat
Activitat	1999 –
Segell discogràfic	Temporary Residence Limited ; Pastel Music ; Soyuz Music ; Valve Records (en) ; Hydra Head Records ; Tzadik Records ; Rykodisc ; Arena Rock Recording Company ; Pelagic Records (en)
Gènere	Post-rock
Lloc web	monoofjapan.com

Mono (estilitzat com a MONO) és un grup japonès de música instrumental, format l'any 1999 a Tòquio. La banda està formada per Takaakira "Taka" Goto (guitarra elèctrica, glockenspiel), Hideki "Yoda" Suematsu (guitarra rítmica, glockenspiel), Dahm Majuri Cipolla (bateria), i Tamaki Kunishi (baix elèctric, guitarra elèctrica, piano, glockenspiel).

La banda ha citat una varietat d'artistes experimentals, d'avantguarda i de música clàssica com a inspiracions (Ben Frost, Beethoven, Portishead…), però ha declarat que el seu objectiu és transcendir el gènere, rebutjant l'etiqueta post-rock que sovint se'ls ha aplicat.^[1] El so de Mono es caracteritza per les guitarres de plom de Goto i el ritme de Yoda. Tots dos acostumen a tocar asseguts^[2] i fan un ús extensiu de la reverberació, distorsió i efectes de retard.

Trajectòria[modifica]

Mono es va formar a Tokio, l'octubre de 1999, amb tres membres: Takaakira Goto i Hideki Suematsu a les guitarres i Yasunori Takada a la bateria. El gener de 2000 van fer el seu primer concert al Club 251 de Tòkio, i dos mesos després se'ls afegirà Tamaka Kunishi al baix.^{[cal citació]}

Publiquen Hey, You, el seu primer EP, el setembre de 2000. La banda tocarà al Mercury Lounge de Nova York en el seu primer concert fora del Japó, amb només 5 persones de públic.^[3] Un any després llençan Under the Pipal Tree, el seu primer àlbum d'estudi, al que seguirà One Step More and You Die, l'octubre de 2002. A partir d'aquest moment comencen a treballar amb la discogràfica Temporary Residence Ltd. i tots els seus àlbums es llençaran a nivell internacional.

Amb el seu tercer àlbum, Walking Cloud and Deep Red Sky, Flag Fluttered and the Sun Shined (2004), el grup va experimentar un punt d'inflexiò, quan Takaakira Goto es va aficionar a compositors clàssics com Ludwig van Beethoven, Gustav Mahler i les bandes sonores d'Ennio Morricone.^[4]

«	Volia trobar la manera de tocar la guitarra amb un estil d'orquestra, i amb dinàmiques de música clàssica, fins i tot sense la figura del director.	»
— Takaakira 'Taka' Goto, Nikkei Asia.^[4]

Després de You Are There (2006) el grup fa una pausa a les seves gires per tornar amb Hymn to the Immortal Wind (2009). També el 2009 Mono farà un concert d'aniversari acompanyat de la Wordless Music Orchestra. Aquesta actuació es publicarà en un àlbum en directe i DVD anomenat Holy Ground: NYC Live With The Worldless Music Orchestra (2010). Dos anys després, tornaran a col·laborar amb la Wordless Music Orchestra per gravar el seu sisè àlbum d'estudi: For My Parents (2012).^[5]^[6]

El 2014 llencen els seus setè i vuitè projectes d'estudi: The Last Dawn i Ray of Darkness,^[7] on incorporen la veu a una de les seves cançons. Amb Requiem For Hell (2016) Mono tracta de tornar als seus inicis amb cançons més pesades i orientades als directes.^[3] Un any després, Yasunori Takada abandona la banda i és substituït per Dahm Majuri Cipolla^[8] a la bateria.

L'any 2019 el grup publica el seu desè treball d'estudi: Nowhere Now Here,^[9] on torna a experimentar amb la incorporació de veu a la seva música.^[10] Acaba l'any 2019 amb un concert al Barbican Centre, com a celebració del seu 20è aniversari, acompanyat per The Platinum Anniversary Orchestra, A.A. Williams i Jo Quail. La gravació d'aquest directe es publicarà sota el nom Beyond The Past – Live In London With The Platinum Anniversary Orchestra (2021).^[11]^[12]^[13]

Durant l'estiu del 2020, en plena pandèmia mundial, el grup torna a l'estudi amb Steve Albini per a gravar el seu onzè treball d'estudi: Pilgrimage of the Soul, amb la seva trajectòria dels últims 20 anys com a eix principal.^[14] Per donar suport al seus primers senzills, «Riptide» i «Innocence», Mono va llençar dos curtmetratges dirigits pel col·lectiu madrileny Alison.^[15]^[16]^[17]

Membres[modifica]

Actuals[modifica]

Takaakira "Taka" Goto – guitarra solista, glockenspiel (1999 - actualitat)
Hideki "Yoda" Suematsu – guitarra rítmica, glockenspiel (1999 - actualitat)
Tamaki Kunishi – baix elèctric, guitarra elèctrica, piano, glockenspiel (1999 - actualitat)
Dahm Majuri Cipolla – bateria (2018 - actualitat)

Antics[modifica]

Yasunori Takada - bateria, sintetitzador, glockenspiel (1999 - 2017)

Discografia[modifica]

Àlbums[modifica]

Any	Llançament	Àlbum	Tipus	Discogràfica
2000	9 de setembre	Hey, You	EP	Forty-4 Records
2001	11 de novembre	Under the Pipal Tree	Estudi	Tzadik Temporary Residence Ltd.
2002	2 d'octubre	One Step More and You Die	Estudi	Temporary Residence Ltd. Music Mine The Arena Rock Recording Company Rykodisc
2004	14 de febrer	New York Soundtracks	Remix	Temporary Residence Ltd. Human Highway Arena Rock Rykodisc
2004	14 d'abril	Walking Cloud and Deep Red Sky, Flag Fluttered and the Sun Shined	Estudi	Temporary Residence Ltd.
2005	11 d'octubre	Pelican / MONO (amb Pelican)	Split	Temporary Residence Ltd. Hydra Head Records
2005	14 de desembre	Palmless Prayer / Mass Murder Refrain (amb World's End Girlfriend)	Col·laboratiu	Temporary Residence Ltd. Human Highway Pastel Music
2006	15 de març	You Are There	Estudi	Temporary Residence Ltd. Human Highway Pastel Music Sensory Projects Soyuz Music Kamikaze Tapes
2006	12 de setembre	Memorie Dal Futuro	EP	Vinyl Films
2007	18 d'abril	The Phoenix Tree	EP	Temporary Residence Ltd.
2007	1 de setembre	Gone: A Collection of EPs 2000-2007	Recopilatori	Temporary Residence Ltd. Human Highway Pastel Music Sensory Projects Soyuz Music
2009	24 de març	Hymn to the Immortal Wind	Estudi	Temporary Residence Ltd. Conspiracy Records Collapsar Records Human Highway Soundscape Records Pastel Music
2010	27 d'abril	Holy Ground: NYC Live With The Wordless Music Orchestra	Directe	Temporary Residence Ltd.
2012	4 de setembre	For My Parents	Estudi	Temporary Residence Ltd. Soundscape Records ULOUD Music Valve Records Magniph Records
2013	27 de novembre	Kanata	Senzill digital
2014	24 d'octubre (Europa) 27 d'octubre (Regne Unit) 28 d'octubre (Amèrica del Nord) 5 de novembre (Japó)	The Last Dawn	Estudi	Temporary Residence Ltd. Pelagic Records Magniph Records High Note Records
2014		Rays of Darkness	Estudi	Temporary Residence Ltd. Pelagic Records Magniph Records High Note Records
2015	14 d'abril	The Last Dawn / Rays of Darkness: Tour 2014-2015	Directe	Pelagic Records
2015	23 d'octubre (tot el món excepte Regne Unit) 26 d'octubre (Regne Unit)	Trascendental (amb The Ocean)	Split	Pelagic Records
2016	14 d'octubre	Requiem for Hell	Estudi	Temporary Residence Ltd. Pelagic Records Magniph Records Hostess Entertainment Unlimited
2017	20 de gener	Under the Pipal Tree - Remastered Edition	Estudi	Temporary Residence Ltd.
2017	12 de febrer	Live in Melbourne	Directe	Forty-4 Records
2019	25 de gener	Nowhere Now Here	Estudi	Temporary Residence Ltd. Pelagic Records
	8 de novembre	Before the Past - Live From Electrical Audio	EP directe	Temporary Residence Ltd.
	13 de desembre	Exit in Darkness (amb A.A. Williams)	Col·laboratiu	Pelagic Records
2020	25 de desembre	Scarlet Holliday	EP digital
2021	19 de març	Beyond the Past · Live in London with the Platinum Anniversary Orchestra	Directe	Temporary Residence Ltd. Pelagic Records New Noise
2021	17 de setembre	Pilgrimage of the Soul	Estudi	Temporary Residence Ltd. Pelagic Records New Noise
2022	4 de març	Scarlet Holliday	EP	Temporary Residence Ltd. Pelagic Records New Noise

Bandes sonores[modifica]

A banda, el grup ha participat en nombroses bandes sonores:

Snow Angels (2007), llargmetratge de David Gordon Green.
All God's Children Can Dance (2008), llargmetratge de Robert Logevall.
かなたの子 (Kanata No Ko) (2013), sèrie de televisió de Tatsushi Omori.
Wildlike (2014), curtmetratge de Frank Hall Green.
Where We Begin (2015), curtmetratge de Mitsuyo Miyazaki.
リアル鬼ごっこ (Real Onigokko) (2015), llargmetratge de Sion Sono.
Ray Donovan; Episodi 406 (2016), sèrie de televisió de Ann Biderman.
The 4th Company (2016), llargmetratge de Mitzi Vanessa Arreola i Amir Galván Carvera.
Amanda (2018), llargmetratge de Mikhaël Hers.
The Virtues; Episodi 2 (2019), sèrie de televisió de Shane Meadows.
私のはなし部落のはなし (en català, La història de Buraku) (2022), documental de Yusaki Miwaka.

Vídeos[modifica]

Any	Títol	Format	Director
2009	Follow The Map	Vídeo musical	Dimitri Galuret
2012	Legend: A Journey Through Iceland		Evosia Studios
2013	Dream Odyssey		Gouichi Sakamoto Apparation Labo
2014	Rays of Darkness / The Last Dawn	Promoció	Kōji Morimoto
2014	Where We Begin	Vídeo musical	Mitsuyo Miyazaki
2016	Requiem For Hell	Vídeo musical	Harri Haataja
2016	Journey Through Hell	Documental	Ogino Design
2018	After You Comes The Flood	Curtmetratge	Julien Levy
2018	Breathe	Vídeo musical	Julien Levy
2019	Exit In Darkness		Leo Taylor
2021	Nowhere, Now Here		Ogino Design
	Riptide	Curtmetratge	Col·lectiu Alison
	Innocence	Vídeo musical	Col·lectiu Alison

Referències[modifica]

↑ Vibe, Japan. «The Man Behind Mono – Interview with Taka Goto» (en anglès americà). [Consulta: 20 abril 2021].
↑ Group, SEEC Media. «Interview: MONO» (en anglès). [Consulta: 20 abril 2021].
↑ ^3,0 ^3,1 «INTERVIEW: Taka - MONO» (en anglès britànic), 17-02-2019. [Consulta: 19 abril 2021].
↑ ^4,0 ^4,1 Sharp, Andrew. «20-year pilgrimage of the soul: MONO's requiem for a pandemic» (en anglès britànic). Nikkei Asia, 21-09-2021. [Consulta: 7 octubre 2021].
↑ Battan, Carrie. «Mono Announce New Album» (en anglès americà). [Consulta: 19 abril 2021].
↑ «Mono: For My Parents» (en anglès). [Consulta: 19 abril 2021].
↑ «Mono: The Last Dawn/Rays of Darkness» (en anglès). [Consulta: 19 abril 2021].
↑ Noize, Astral. «Beyond The Past: Decoding the Mystery of Music with Mono, Boris and Envy» (en anglès americà), 29-11-2019. [Consulta: 19 abril 2021].
↑ «MONO: ‘This Album Portrays A Story About Parting With The Past’ -» (en anglès americà), 28-01-2019. [Consulta: 19 abril 2021].
↑ «MONO, crítica del disco Nowhere Now Here (2019)» (en castellà), 27-03-2019. [Consulta: 20 abril 2021].
↑ «Review: MONO 'Beyond The Past - Live In London With The Platinum Anniversary Orchestra'» (en anglès britànic), 23-03-2021. [Consulta: 20 abril 2021].
↑ Illezca, Damian. «Rockaxis | mono» (en anglès). [Consulta: 20 abril 2021].
↑ «Mono - Beyond The Past» (en anglès americà), 18-03-2021. [Consulta: 20 abril 2021].
↑ Heasley, Ellis. «MONO: No Words Needed» (en anglès britànic). Distorted Sound Magazine, 28-09-2021. [Consulta: 1r octubre 2021].
↑ Araiza, Blues. «MONO libera “Riptide” y anuncia nuevo álbum» (en castellà). Indie Rocks, 20-07-2021. [Consulta: 23 juliol 2021].
↑ «La joya del día – ‘Riptide’» (en castellà). Rockzone, 21-07-2021. [Consulta: 23 juliol 2021].
↑ Hadusek, Jon. «MONO Announce New Album Pilgrimage of the Soul, Unleash “Riptide”: Stream» (en anglès). Heavy Consequence, 21-07-2021. [Consulta: 23 juliol 2021].

Enllaços externs[modifica]

MONO - Lloc web oficial.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mono

[1] Vibe, Japan. «The Man Behind Mono – Interview with Taka Goto» (en anglès americà). [Consulta: 20 abril 2021].

[2] Group, SEEC Media. «Interview: MONO» (en anglès). [Consulta: 20 abril 2021].

[Ref-3] 3,0 ^3,1 «INTERVIEW: Taka - MONO» (en anglès britànic), 17-02-2019. [Consulta: 19 abril 2021].

[:0-4] 4,0 ^4,1 Sharp, Andrew. «20-year pilgrimage of the soul: MONO's requiem for a pandemic» (en anglès britànic). Nikkei Asia, 21-09-2021. [Consulta: 7 octubre 2021].

[5] Battan, Carrie. «Mono Announce New Album» (en anglès americà). [Consulta: 19 abril 2021].

[6] «Mono: For My Parents» (en anglès). [Consulta: 19 abril 2021].

[7] «Mono: The Last Dawn/Rays of Darkness» (en anglès). [Consulta: 19 abril 2021].

[8] Noize, Astral. «Beyond The Past: Decoding the Mystery of Music with Mono, Boris and Envy» (en anglès americà), 29-11-2019. [Consulta: 19 abril 2021].

[9] «MONO: ‘This Album Portrays A Story About Parting With The Past’ -» (en anglès americà), 28-01-2019. [Consulta: 19 abril 2021].

[10] «MONO, crítica del disco Nowhere Now Here (2019)» (en castellà), 27-03-2019. [Consulta: 20 abril 2021].

[11] «Review: MONO 'Beyond The Past - Live In London With The Platinum Anniversary Orchestra'» (en anglès britànic), 23-03-2021. [Consulta: 20 abril 2021].

[12] Illezca, Damian. «Rockaxis | mono» (en anglès). [Consulta: 20 abril 2021].

[13] «Mono - Beyond The Past» (en anglès americà), 18-03-2021. [Consulta: 20 abril 2021].

[14] Heasley, Ellis. «MONO: No Words Needed» (en anglès britànic). Distorted Sound Magazine, 28-09-2021. [Consulta: 1r octubre 2021].

[15] Araiza, Blues. «MONO libera “Riptide” y anuncia nuevo álbum» (en castellà). Indie Rocks, 20-07-2021. [Consulta: 23 juliol 2021].

[16] «La joya del día – ‘Riptide’» (en castellà). Rockzone, 21-07-2021. [Consulta: 23 juliol 2021].

[17] Hadusek, Jon. «MONO Announce New Album Pilgrimage of the Soul, Unleash “Riptide”: Stream» (en anglès). Heavy Consequence, 21-07-2021. [Consulta: 23 juliol 2021].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]

[15]

[16]

[17]

Registres d'autoritat	VIAF (1) ISNI (1) NKC (1)
Bases d'informació	Europeana (1)