Vés al contingut

Mono (grup japonès)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióMono
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusgrup de música Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1999, Tòquio Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Activitat1999 Modifica el valor a Wikidata –
Segell discogràficTemporary Residence Limited
Pastel Music
Soyuz Music
Valve Records (en) Tradueix
Hydra Head Records
Tzadik Records
Rykodisc
Arena Rock Recording Company
Pelagic Records (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GènerePost-rock Modifica el valor a Wikidata

Lloc webmonoofjapan.com Modifica el valor a Wikidata
Archive.org: Mono
Facebook: monoofjapan X: MONOofJAPAN Instagram: monoofjapan Bandcamp: monoofjapan Soundcloud: monoofjapan Spotify: 53LVoipNTQ4lvUSJ61XKU3 Last fm: Mono Musicbrainz: ffe02aed-ef7e-4736-a186-c2f1dd55ce8d Songkick: 201140 Discogs: 208568 Allmusic: mn0001296614 Modifica el valor a Wikidata

Mono (estilitzat com a MONO) és un grup japonès de música instrumental, format l'any 1999 a Tòquio. La banda està formada per Takaakira "Taka" Goto (guitarra elèctrica, glockenspiel), Hideki "Yoda" Suematsu (guitarra rítmica, glockenspiel), Dahm Majuri Cipolla (bateria), i Tamaki Kunishi (baix elèctric, guitarra elèctrica, piano, glockenspiel).

La banda ha citat una varietat d'artistes experimentals, d'avantguarda i de música clàssica com a inspiracions (Ben Frost, Beethoven, Portishead…), però ha declarat que el seu objectiu és transcendir el gènere, rebutjant l'etiqueta post-rock que sovint se'ls ha aplicat.[1] El so de Mono es caracteritza per les guitarres de plom de Goto i el ritme de Yoda. Tots dos acostumen a tocar asseguts[2] i fan un ús extensiu de la reverberació, distorsió i efectes de retard.

Trajectòria

[modifica]
Mono a Estocolm, Suècia, al 2005

Mono es va formar a Tokio, l'octubre de 1999, amb tres membres: Takaakira Goto i Hideki Suematsu a les guitarres i Yasunori Takada a la bateria. El gener de 2000 van fer el seu primer concert al Club 251 de Tòkio, i dos mesos després se'ls afegirà Tamaka Kunishi al baix.[cal citació]

Publiquen Hey, You, el seu primer EP, el setembre de 2000. La banda tocarà al Mercury Lounge de Nova York en el seu primer concert fora del Japó, amb només 5 persones de públic.[3] Un any després llençan Under the Pipal Tree, el seu primer àlbum d'estudi, al que seguirà One Step More and You Die, l'octubre de 2002. A partir d'aquest moment comencen a treballar amb la discogràfica Temporary Residence Ltd. i tots els seus àlbums es llençaran a nivell internacional.

Amb el seu tercer àlbum, Walking Cloud and Deep Red Sky, Flag Fluttered and the Sun Shined (2004), el grup va experimentar un punt d'inflexiò, quan Takaakira Goto es va aficionar a compositors clàssics com Ludwig van Beethoven, Gustav Mahler i les bandes sonores d'Ennio Morricone.[4]

« Volia trobar la manera de tocar la guitarra amb un estil d'orquestra, i amb dinàmiques de música clàssica, fins i tot sense la figura del director. »
— Takaakira 'Taka' Goto, Nikkei Asia.[4]

Després de You Are There (2006) el grup fa una pausa a les seves gires per tornar amb Hymn to the Immortal Wind (2009). També el 2009 Mono farà un concert d'aniversari acompanyat de la Wordless Music Orchestra. Aquesta actuació es publicarà en un àlbum en directe i DVD anomenat Holy Ground: NYC Live With The Worldless Music Orchestra (2010). Dos anys després, tornaran a col·laborar amb la Wordless Music Orchestra per gravar el seu sisè àlbum d'estudi: For My Parents (2012).[5][6]

El 2014 llencen els seus setè i vuitè projectes d'estudi: The Last Dawn i Ray of Darkness,[7] on incorporen la veu a una de les seves cançons. Amb Requiem For Hell (2016) Mono tracta de tornar als seus inicis amb cançons més pesades i orientades als directes.[3] Un any després, Yasunori Takada abandona la banda i és substituït per Dahm Majuri Cipolla[8] a la bateria.

L'any 2019 el grup publica el seu desè treball d'estudi: Nowhere Now Here,[9] on torna a experimentar amb la incorporació de veu a la seva música.[10] Acaba l'any 2019 amb un concert al Barbican Centre, com a celebració del seu 20è aniversari, acompanyat per The Platinum Anniversary Orchestra, A.A. Williams i Jo Quail. La gravació d'aquest directe es publicarà sota el nom Beyond The Past – Live In London With The Platinum Anniversary Orchestra (2021).[11][12][13]

Durant l'estiu del 2020, en plena pandèmia mundial, el grup torna a l'estudi amb Steve Albini per a gravar el seu onzè treball d'estudi: Pilgrimage of the Soul, amb la seva trajectòria dels últims 20 anys com a eix principal.[14] Per donar suport al seus primers senzills, «Riptide» i «Innocence», Mono va llençar dos curtmetratges dirigits pel col·lectiu madrileny Alison.[15][16][17]

Membres

[modifica]
Mono a Shenzhen, Xina, al 2016

Actuals

[modifica]
  • Takaakira "Taka" Goto – guitarra solista, glockenspiel (1999 - actualitat)
  • Hideki "Yoda" Suematsu – guitarra rítmica, glockenspiel (1999 - actualitat)
  • Tamaki Kunishi – baix elèctric, guitarra elèctrica, piano, glockenspiel (1999 - actualitat)
  • Dahm Majuri Cipolla – bateria (2018 - actualitat)

Antics

[modifica]
  • Yasunori Takada - bateria, sintetitzador, glockenspiel (1999 - 2017)

Discografia

[modifica]

Àlbums

[modifica]
Any Llançament Àlbum Tipus Discogràfica
2000 9 de setembre Hey, You EP Forty-4 Records
2001 11 de novembre Under the Pipal Tree Estudi Tzadik

Temporary Residence Ltd.

2002 2 d'octubre One Step More and You Die Estudi Temporary Residence Ltd.

Music Mine

The Arena Rock Recording Company

Rykodisc

2004 14 de febrer New York Soundtracks Remix Temporary Residence Ltd.

Human Highway

Arena Rock

Rykodisc

14 d'abril Walking Cloud and Deep Red Sky, Flag Fluttered and the Sun Shined Estudi Temporary Residence Ltd.
2005 11 d'octubre Pelican / MONO (amb Pelican) Split Temporary Residence Ltd.

Hydra Head Records

14 de desembre Palmless Prayer / Mass Murder Refrain (amb World's End Girlfriend) Col·laboratiu Temporary Residence Ltd.

Human Highway

Pastel Music

2006 15 de març You Are There Estudi Temporary Residence Ltd.

Human Highway

Pastel Music

Sensory Projects

Soyuz Music

Kamikaze Tapes

12 de setembre Memorie Dal Futuro EP Vinyl Films
2007 18 d'abril The Phoenix Tree EP Temporary Residence Ltd.
1 de setembre Gone: A Collection of EPs 2000-2007 Recopilatori Temporary Residence Ltd.

Human Highway

Pastel Music

Sensory Projects

Soyuz Music

2009 24 de març Hymn to the Immortal Wind Estudi Temporary Residence Ltd.

Conspiracy Records

Collapsar Records

Human Highway

Soundscape Records

Pastel Music

2010 27 d'abril Holy Ground: NYC Live With The Wordless Music Orchestra Directe Temporary Residence Ltd.
2012 4 de setembre For My Parents Estudi Temporary Residence Ltd.

Soundscape Records

ULOUD Music

Valve Records

Magniph Records

2013 27 de novembre Kanata Senzill digital
2014 24 d'octubre (Europa)

27 d'octubre (Regne Unit)

28 d'octubre (Amèrica del Nord)

5 de novembre (Japó)

The Last Dawn Estudi Temporary Residence Ltd.

Pelagic Records

Magniph Records

High Note Records

Rays of Darkness Estudi Temporary Residence Ltd.

Pelagic Records

Magniph Records

High Note Records

2015 14 d'abril The Last Dawn / Rays of Darkness: Tour 2014-2015 Directe Pelagic Records
23 d'octubre (tot el món excepte Regne Unit)

26 d'octubre (Regne Unit)

Trascendental (amb The Ocean) Split Pelagic Records
2016 14 d'octubre Requiem for Hell Estudi Temporary Residence Ltd.

Pelagic Records

Magniph Records

Hostess Entertainment Unlimited

2017 20 de gener Under the Pipal Tree - Remastered Edition Estudi Temporary Residence Ltd.
12 de febrer Live in Melbourne Directe Forty-4 Records
2019 25 de gener Nowhere Now Here Estudi Temporary Residence Ltd.

Pelagic Records

8 de novembre Before the Past - Live From Electrical Audio EP directe Temporary Residence Ltd.
13 de desembre Exit in Darkness (amb A.A. Williams) Col·laboratiu Pelagic Records
2020 25 de desembre Scarlet Holliday EP digital
2021 19 de març Beyond the Past · Live in London with the Platinum Anniversary Orchestra Directe Temporary Residence Ltd.

Pelagic Records

New Noise

17 de setembre Pilgrimage of the Soul Estudi Temporary Residence Ltd.

Pelagic Records

New Noise

2022 4 de març Scarlet Holliday EP Temporary Residence Ltd.

Pelagic Records

New Noise

Bandes sonores

[modifica]

A banda, el grup ha participat en nombroses bandes sonores:

  • Snow Angels (2007), llargmetratge de David Gordon Green.
  • All God's Children Can Dance (2008), llargmetratge de Robert Logevall.
  • かなたの子 (Kanata No Ko) (2013), sèrie de televisió de Tatsushi Omori.
  • Wildlike (2014), curtmetratge de Frank Hall Green.
  • Where We Begin (2015), curtmetratge de Mitsuyo Miyazaki.
  • リアル鬼ごっこ (Real Onigokko) (2015), llargmetratge de Sion Sono.
  • Ray Donovan; Episodi 406 (2016), sèrie de televisió de Ann Biderman.
  • The 4th Company (2016), llargmetratge de Mitzi Vanessa Arreola i Amir Galván Carvera.
  • Amanda (2018), llargmetratge de Mikhaël Hers.
  • The Virtues; Episodi 2 (2019), sèrie de televisió de Shane Meadows.
  • 私のはなし 部落のはなし (en català, La història de Buraku) (2022), documental de Yusaki Miwaka.

Vídeos

[modifica]
Any Títol Format Director
2009 Follow The Map Vídeo musical Dimitri Galuret
2012 Legend: A Journey Through Iceland Evosia Studios
2013 Dream Odyssey Gouichi Sakamoto

Apparation Labo

2014 Rays of Darkness / The Last Dawn Promoció Kōji Morimoto
Where We Begin Vídeo musical Mitsuyo Miyazaki
2016 Requiem For Hell Harri Haataja
Journey Through Hell Documental Ogino Design
2018 After You Comes The Flood Curtmetratge Julien Levy
Breathe Vídeo musical
2019 Exit In Darkness Leo Taylor
2021 Nowhere, Now Here Ogino Design
Riptide Curtmetratge Col·lectiu Alison
Innocence Vídeo musical Col·lectiu Alison

Referències

[modifica]
  1. Vibe, Japan. «The Man Behind Mono – Interview with Taka Goto» (en anglès americà). [Consulta: 20 abril 2021].
  2. Group, SEEC Media. «Interview: MONO» (en anglès). [Consulta: 20 abril 2021].
  3. 3,0 3,1 «INTERVIEW: Taka - MONO» (en anglès britànic), 17-02-2019. [Consulta: 19 abril 2021].
  4. 4,0 4,1 Sharp, Andrew. «20-year pilgrimage of the soul: MONO's requiem for a pandemic» (en anglès britànic). Nikkei Asia, 21-09-2021. [Consulta: 7 octubre 2021].
  5. Battan, Carrie. «Mono Announce New Album» (en anglès americà). [Consulta: 19 abril 2021].
  6. «Mono: For My Parents» (en anglès). [Consulta: 19 abril 2021].
  7. «Mono: The Last Dawn/Rays of Darkness» (en anglès). [Consulta: 19 abril 2021].
  8. Noize, Astral. «Beyond The Past: Decoding the Mystery of Music with Mono, Boris and Envy» (en anglès americà), 29-11-2019. [Consulta: 19 abril 2021].
  9. «MONO: ‘This Album Portrays A Story About Parting With The Past’ -» (en anglès americà), 28-01-2019. [Consulta: 19 abril 2021].
  10. «MONO, crítica del disco Nowhere Now Here (2019)» (en castellà), 27-03-2019. [Consulta: 20 abril 2021].
  11. «Review: MONO 'Beyond The Past - Live In London With The Platinum Anniversary Orchestra'» (en anglès britànic), 23-03-2021. [Consulta: 20 abril 2021].
  12. Illezca, Damian. «Rockaxis | mono» (en anglès). [Consulta: 20 abril 2021].
  13. «Mono - Beyond The Past» (en anglès americà), 18-03-2021. [Consulta: 20 abril 2021].
  14. Heasley, Ellis. «MONO: No Words Needed» (en anglès britànic). Distorted Sound Magazine, 28-09-2021. [Consulta: 1r octubre 2021].
  15. Araiza, Blues. «MONO libera “Riptide” y anuncia nuevo álbum» (en castellà). Indie Rocks, 20-07-2021. [Consulta: 23 juliol 2021].
  16. «La joya del día – ‘Riptide’» (en castellà). Rockzone, 21-07-2021. [Consulta: 23 juliol 2021].
  17. Hadusek, Jon. «MONO Announce New Album Pilgrimage of the Soul, Unleash “Riptide”: Stream» (en anglès). Heavy Consequence, 21-07-2021. [Consulta: 23 juliol 2021].

Enllaços externs

[modifica]