Vés al contingut

Monument Internacional de la Reforma

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Monument Internacional de la Reforma
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusMemorial wall (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Part deParc des Bastions with Reformation Wall (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteAlphonse Laverrière
Jean Taillens (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativaGenève-Cité (Suïssa) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Map
 46° 12′ 01″ N, 6° 08′ 44″ E / 46.2003°N,6.1456°E / 46.2003; 6.1456

El Monument Internacional de la Reforma, generalment conegut com a Mur dels Reformadors, es troba a Ginebra (Suïssa).

El monument, que presenta una estructura gairebé simètrica, és format per una paret de pedra decorada amb estàtues de pioners o «guardians» de la Reforma i protegit per una zona d'aigua que recorda les fosses de les antigues fortificacions. Va ser costejat per fidels protestants de diversos països europeus i americans que el van donar a la vila de Ginebra.

Aixecat al Parc dels Bastions i amb unes dimensions aproximades de 99 metres de llarg i nou d'altura, s'adossa una part de les antigues muralles construïdes al segle xvi i que van envoltar la ciutat fins mitjans del segle xix. Inaugurat el 1909, fou la culminació d'un concurs ideat per a transformar aquesta part del parc. El concurs va implicar 71 propostes de tot el món, que fou guanyat per quatre arquitectes suïssos: Charles Dubois, Alphonse Laverrière, Eugène Monod, i Jean Taillens.[1] Les escultures van ser creades per dos escultors francesos: Paul Landowski i Henri Bouchard.[2][3]

Referències

[modifica]
  1. Frey, Pierre A. «Alphonse Laverrière, l'entrée en lice d'un protagoniste» (PDF) (en francès). [Consulta: 12 agost 2006]. [Enllaç no actiu]
  2. Chancellerie de l'Etat de Genève: Le parc des Bastions Arxivat 2012-12-06 at Archive.is. URL last accessed 2008-04-28.
  3. McWilliam, Neil «Monuments, Martyrdom, and the Politics of Religion in the French Third Republic». The Art Bulletin, 77, 2, 1995, pàg. 186–206. DOI: 10.2307/3046097.