Moraga de virosta
Gyromitra infula  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 | |||||||||
| Bolet | |||||||||
| Taxonomia | |||||||||
| Super-regne | Eukaryota | ||||||||
| Regne | Fungi | ||||||||
| Classe | Pezizomycetes | ||||||||
| Ordre | Pezizales | ||||||||
| Família | Discinaceae | ||||||||
| Gènere | Gyromitra | ||||||||
| Espècie | Gyromitra infula Quél., 1886 | ||||||||
| Nomenclatura | |||||||||
| Basiònim | Helvella infula | ||||||||
| Sinònims | Helvella infula Helvella friesiana Helvella rhodopus Helvella infula var. similis Helvella infula var. terrestris Helvella infula var. truncigena
| ||||||||
La moraga de virosta[1] (Paragyromitra infula),[2] també anomenada bolet de greix de tardor,[3] és una moraga del grup de les orelles de gat.
Notes nomenclaturals[modifica]
Va ser descrita com Peziza onotica per CH Persoon (Syn. meth. fung. (Göttingen) 2: 637. 1801),[4] i combinada per KWGL Fuckel a Otidea onotica (Pers.) Fuckel, Jb. Nassau. Ver. Naturk. 23-24: 330 (1870) [1869-70].[5]
Descripció[modifica]
Té una forma de cassoleta que pot atènyer fins als 10 cm d'alçada per 5 cm d'ample. Aquesta cassoleta, però, té una forma allargada i presenta un tall o fissura a un costat i les vores caragolades cap a l'interior, de manera que pren un aspecte que recorda el d'una orella de llebre o de ruc. La carn és prima, de color pàl·lid, trencadissa i s'esquerda amb facilitat. No té cap olor ni sabor remarcables.[6] Les espores són llises, hialines, amb dues gútules a l'interior i mesuren 12-14 x 6-8 µm. Els ascs que les formen contenen vuit espores i mesuren al voltant de 225 x 15 µm. També s'observen paràfisis ramificades a la base, septades i molt corbades vers l'àpex, on assoleixen de 3 a 4 µm d'ample.[6][7]
Distribució i hàbitat[modifica]
Comú; solitari o en grups; des de la tardor a inicis d'hivern; en tota mena de sòls; des de l'estatge subalpí a la muntanya mitjana; tant en boscos de planifolis (alzinars, rouredes, etc.) com de coníferes (pinedes i avetoses)[6] [3][8]
Comentaris[modifica]
D'entre les espècies que poden tindre forma d'orella i que fructifiquen a la tardor es troben, entre d'altres, Otidea alutacea (més petita i de color bru), Otidea leporina (més petita, de color bru amb reflexos vermellosos), Otidea concinna (també més petita, amb un peu curt i de color de groc viu a ocraci clar) i Aleuria aurantia (de color ataronjat viu i amb la cara exterior coberta de pruïna).[6]
Comestibilitat[modifica]
Comestible, d'escàs valor culinari[3][6][9]
Referències[modifica]
- ↑ Gràcia, Enric. La Clau dels Bolets: Identifica'ls de la mà d'Enric Gràcia, Vol. I, p:137. El Papiol: efadós, 2021. ISBN 978-84-18243-12-7.
- ↑ Wang, Xin-Cun; Yang, Zhu-Liang; Chen, Shuang-Lin; Bau, Tolgor; Li, Tai-Hui «Phylogeny and Taxonomic Revision of the Family Discinaceae (Pezizales , Ascomycota )» (en anglès). Microbiology Spectrum, 11, 3, 15-06-2023. DOI: 10.1128/spectrum.00207-23. ISSN: 2165-0497. PMC: PMC10269896. PMID: 37102868.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Vidal, Josep Maria; Ballesteros, Enric. Bolets dels Països Catalans i els seus noms populars. Figueres: Brau Edicions, 2013. ISBN 9788496905986.
- ↑ «Synopsis methodica fvngorvm», 1801.
- ↑ «Jahrbücher des Nassauischen Vereins für Naturkunde», 1869-70.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 El Fascinant món dels bolets. Volum 2. Espècies i famílies (I). ECRIC (Enciclopèdia Catalana Revistes i Col·leccionables), 2003. ISBN 8493317357. Pàg. 31.
- ↑ 2015 Asociacion cultural "Baxauri" Kultur elkartea. Mikologia. Bajauri (castellà)
- ↑ Llistosella, Jaume. «Mòdul Fongs. Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya. Generalitat de Catalunya i Universitat de Barcelona.», 2013.
- ↑ «Norges sopp- og nyttevekstforbund».